diumenge, 28 de juny de 2020

Tres motius que han dut al Brasil a ser el centre de la COVID19

CASALDÀLIGA. CAUSES



Amb 700.000 casos confirmats i més de 36.000 morts, el Brasil ja és el tercer país del món més afectat pel Coronavirus. A l’Amazònia, els contagis ja són més de 180.000. Quins són els motius que expliquen aquesta ràpida evolució de la COVID-19 al Brasil?

El Brasil és el tercer país del món amb més defuncions per Coronavirus, just darrera dels Estats Units i del Regne Unit. Tot i que, òbviament, la incidència del virus es manifesta especialment en les ciutats més densament poblades, l’elevada quantitat de positius detectats a l’Amazònia, amb zones molt aïllades i temperatures altes, sorprèn les autoritats.

El més preocupant, però, no són només les dades absolutes, sinó que el Brasil és el país del món on la pandèmia s’està propagant més ràpidament.

Què explica aquesta evolució per sobre de la mitjana mundial?

1. L’actitud del seu president

Des de l’inici de la pandèmia, i imitant Trump, el president Bolsonaro ha engegat una campanya per minimitzar la gravetat de la COVID-19.

Contrari a qualsevol mesura d’aïllament o confinament, el president d’extrema dreta ha mantingut un discurs basat en l’argument que el Coronavirus és una “gripezinha”.

Des que va assumir la presidència del Brasil al 2019, Bolsonaro s’ha caracteritzat per les seves declaracions xenòfobes, homòfobes, contràries als Pobles Indígenes i fins i tot favorables a la dictadura militar i a la tortura. Al seu govern hi ha més de 3.000 militars ocupant diversos càrrecs de responsabilitat, que han substituït tècnics, científics i acadèmics.

Les idees extravagants i provocatives de Bolsonaro han fet que dos ministres de sanitat hagin dimitit en menys de 4 mesos, en plena pandèmia.

La relació és clara: cada vegada que Bolsonaro surt a la televisió, a la ràdio o als diaris minimitzant la gravetat de la COVID19, més gent surt al carrer ignorant les mesures de confinament que alcaldes i governadors intenten implantar.

2. Un dels països més desiguals del món

La Darlete viu a l’Assentament “Don Pedro”, una extensa comunitat rural on viuen 400 famílies. Mare de 7 fills menors d’edat, els seus ingressos depenen exclusivament del que aconsegueix vendre a la fira quinzenal que s’organitza al poblet de São Félix do Araguaia: una mica de fruita, verdura i alguns llegums que duu fins al mercat en un viatge de 6 hores sobre la carrosseria d’un camió. 

Família de la Darlette

L’única ajuda que la família de la Darlete rep són els 205 reals mensuals, uns 35 euros, que el govern li ingressa.
A la comunitat on viu la Darlete, per anar al metge —o al banc, o a correus—, s’han de fer 3 hores de viatge per una carretera de terra que a l’època de les pluges es converteix en un fanguer. Com ella, les altres 400 famílies que viuen a l’Assentament Dom Pedro tampoc no tenen aigua corrent ni xarxa de clavegueram.

La situació no és gaire diferent a les grans ciutats: al Brasil, el 6% de la població —més de 12 milions de persones— viu en “favelas”,
comunitats informals que creixen al voltant o dins mateix de les ciutats grans del país
.

En aquestes grans comunitats, a vegades de centenars de milers de persones, la densitat poblacional és molt alta i la renda mitjana no arriba als 100 euros mensuals. Tampoc no acostuma a haver-hi aigua corrent, clavegueram ni recollida d’escombraries. 

Per això, tant al camp com a les ciutats, al Brasil, quedar-se a casa és sinònim de passar gana. Per a moltes famílies, sortir al carrer, relacionar-se, fer venda ambulant, anar a les fires i continuar fent la seva feina diària és l’única opció que tenen per poder continuar subsistint.

3. Un sistema sanitari en ruïnes

Una gran part del sistema sanitari del Brasil és privat. A més, si bé és cert que en els darrers anys s’han millorat alguns aspectes del sector públic de la salut, és un sistema molt precari i que no arriba a una bona part de la població. Al Brasil, la majoria de la població no té cap mena d’assistència mèdica.

A l’Araguaia, una de les regions més distants i aïllades, un sol hospital, amb un únic respirador, és el responsable d’atendre una àrea equivalent a tot Catalunya i moltes de les comunitats on viuen centenars de famílies estan a 3 o 4 hores del metge més proper.

En aquest context, el descontrol de la malaltia és evident i, a més, és plausible pensar que hi ha moltíssims més casos que els que ens diuen les xifres oficials.

La Comissió Balsareny amb Pere Casaldàliga, amb el suport del Cercle Cultural de Balsareny, es proposa, entre altres coses, divulgar les causes del bisbe Pere que es publiquen al blog Casaldaliga-causas.org. Recordeu que es poden fer donatius per ajudar les famílies que viuen en la pobresa a l’Araguaia, a través del següent enllaç:
https://casaldaliga-causas.org/coronavirus-donatius/

Cap comentari:

Publica un comentari

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.