dimecres, 23 de novembre de 2016

Balsareny Avui

Sessions sobre la salut de la memòria

Fa uns dies que el CAP de Balsareny i la Residència Casal Verge de Montserrat han coordinat un seguit de sessions sobre la salut de la memòria. En total seran cinc sessions d’una hora i mitja de durada que han tingut i tindran lloc al CAP i al centre de dia del Casal Verge de Montserrat.

La primera de les sessions va ésser el dia 28 d’octubre de 2016 i va tenir lloc a una de les sales del consultori balsarenyenc, a càrrec d’Olga Cervantes i Ramon Planes, membres de la Creu Roja. Hi van assistir unes 10 persones. Ambdós ponents, amb l’organització de la Sara, membre del CAP, feren una introducció curricular per tal de centrar-se en el món servicial de la teràpia de salut en la memòria de les persones.
Aquest és un servei de voluntariat de la Creu Roja, una activitat més de les que du a terme l’entitat per a una millor qualitat de vida de les persones del col·lectiu.


Diego Galera presenta el llibre ‘Una historia común’

El proper dissabte 26 de novembre de 2016, és previst que a les 12:30h Diego Galera Morales presenti a la Biblioteca Pere Casaldàliga el seu nou llibre, Una historia común. La portada del llibre és d’en Francisco Egea Villagrasa, al qual l’autor del llibre està molt agraït.

Galera, balsarenyenc d’adopció, ha publicat diversos llibres, diferents antologies poètiques que marquen una personalitat en el vers i en la narrativa. Tal com ens diu ell, «ha plogut molt des d’aquells dies, el desembre de 1978, quan vaig arribar a Jaca, al regiment de caçadors d’alta muntanya “Galicia 64”, pertanyent al batalló número II d’Infanteria de la Brigada d’Osca. Són tantes sigles que no sé si m’equivocaré en alguna”.

A continuació transcrivim un paràgraf del llibre:

«Una historia común.

»Mis recuerdos de niñez son vagos. De mis primeros años apenas si recuerdo tres o cuatro episodios que se me quedaron marcados. Los que vinieron después los recuerdo mejor, pues mi memoria es buena y no es fácil que se me olvide un detalle.
»Pero no se asusten, no les voy a aburrir dándoles detalle por detalle. Mi intención, amena intención, es sorprenderles; déjense transportar y quizás vuelen conmigo.»

I tot seguit em sembla bé traduir-ne al català els següents paràgrafs:

«A Saragossa havia de visitar, en aquests dies d’esbarjo, la Paquita Jiménez Méndez, la més gran de les filloles dels meus pares. Així ho vaig fer i vaig passar dos dies amb ells. Va baixar a obrir-me la porta el Simón, el mitjà, crec, dels seus tres fills. Jo, de caqui, era una novetat per a tothom, i més que tot per al petit de la casa, que s’ho passava d’allò més bé amb la meva gorra.

»El marit, que era camioner de tràilers i anava d’un lloc a l’altre, va arribar de nit. Vaja, quin “maño”. Dos metres o més, fa. Tot humanitat i cortesia...».


Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.