Violència de gènere

COLUMNA VIOLETA

La violència de gènere s’ha constituït com un fenomen invisible durant dècades, sent una de les manifestacions més clares de la desigualtat, subordinació i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. La constatació de l’existència d’aquesta situació, marcarà un abans i un després en la consideració legal i social dels drets i llibertats de les dones.

Aquesta definició inclou la violència basada en el sexe, és a dir, la violència dirigida contra la dona perquè és dona o que l’afecta en forma desmesurada. Inclou actes que infligeixen danys o patiment de caire físic, mental o sexual, amenaces de cometre aquests actes, coacció i altres formes de privació de la llibertat.

Elles són aquelles dones maltractades, aquelles dones que han rebut amenaces contínues, que han mantingut relacions sexuals amb por. Dones a qui han insultat, a qui han explicat amb pèls i senyals com es revenjaran de les seves exparelles perquè un dia van tenir el valor de denunciar-los. Formen part del grup a qui se’ls ha dit a cau d’orella: “si et mous d’aquí és l’últim que faràs”, dones a qui han agafat pel coll i, amb els polzes, han recorregut les seves clavícules lentament mentre, amb una mirada freda, els preguntaven: “De què tens por exactament? Jo t’estimo”.

Són les mateixes dones que han declarat amb una psicòloga darrere, perquè botaven de la cadira. Perquè els seus músculs es rebel·laven davant d’una situació incomprensible, insostenible i inaguantable. Les que no s’atreveixen a explicar-ho tot al jutge i al fiscal perquè creuen que significa perdre l’únic que els queda: la dignitat. I perquè se senten culpables per haver suportat aquest tracte.

Si és que arriben a declarar, és clar. Perquè potser també són les dones que formen part del ritual que coneix tothom: els titulars de premsa (inclosos els que diuen “Mor una dona a...”, com si s’hagués mort sola); el minut de silenci en una plaça cèntrica; les condemnes oficials; les crides a renovar el compromís en la lluita contra aquesta plaga; el recordatori que hi ha un número de telèfon per a dones víctimes de la violència masclista que és gratuït i no deixa rastre a la factura...

«La violència contra la dona no sembla que sigui un tema important, i resulta bastant sorprenent, quan les estadístiques indiquen que el 2014 hi va haver 26.742 denúncies per maltractaments i cada any es denuncien 1.161 violacions a Espanya. Això significa que cada dia hi ha 347 denúncies per maltractaments i una violació cada vuit hores. ¿No és alarmant?», escrivia fa unes setmanes Alba Molas, guionista de Tiana, que afegia al seu escrit: «Hi ha una tendència a tractar els casos de violència masclista per separat, com si fossin casos aïllats i particulars, quan en realitat tots formen part del mateix mecanisme i del mateix patró. I se n’acostuma a responsabilitzar les dones: no hauries d’haver anat tan destapada, no hauries d’haver tornat sola a la nit, no l’hauries d’haver perdonat...»

Aquest és l’argument profund. No es tracta d’homes alienats que en un moment donat perden el món de vista. Es tracta d’un problema estructural, social (és per això que en molts àmbits es prefereix l’ús del terme «violència de gènere» més que no altres com «violència domèstica»), del qual la violència física és l’última expressió letal.

Del fet que no s’entengui això és realment del que estan fartes moltes dones. Del que n’hauríem d’estar farts tothom.

I és per això, i en acte de rebel·lia, que des de l’Ajuntament de Balsareny es realitzaran actes commemoratius amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere. 

El  dimecres  25 de novembre a les 17:30h, a la plaça de la Mel hi haurà una concentració. Seguidament es farà una lectura de manifest i s’inauguraran les exposicions  fotogràfiques relacionades amb la temàtica a càrrec d’Anniedelapaz i l’associació Oliva. 

Tot seguit, la Dra. Montserrat Davins i el Dr.  Josep Cañellas faran una conferència. En acabat, es decidirà el logotip que encapçalarà la regidoria d’Igualtat. 

El dissabte 28 de novembre es projectarà la pel·lícula «Te doy mis ojos», dirigida per Icíar Bollaín, seguida d’un col·loqui. I per finalitzar, un petit concert  a càrrec de les Mares de la Coral de l’Escola Municipal de Música. 

Grup de dones de Gent de Balsareny