divendres, 20 d’abril de 2012

Ricard Bacardit i Tantinyà: inventor artesà d'un faristol per a les puntaires

ENTREVISTA

Som a casa del nostre conciutadà Ricard Bacardit i Tantinyà, on tindrem una breu xerradeta que girarà sobre la seva artesania i sobre una vida dedicada a la feina. Trobem en Ricard Bacardit dins el seu taller ubicat a la terrasseta de l'immoble familiar. "Tal com pots veure, aquí hi passo la meitat de les hores diürnes de cada dia. Aquesta és la meva caseta de fusta que em van regalar els meus fills Joan i Mercè, i la Mireia i en Sergi també hi tenen la seva part."

Ricard Bacardit i Tantinyà neix a Balsareny el 13 de novembre de 1930. Va estudiar amb el mestre Buixó (Escola Nacional) i també va anar a les escoles dels capellans, on aquells anys hi havia mossèn Francisco. Li agrada llegir i sempre que pot llegeix sobre temes d'història. Ara mateix, llegeix La sèquia dels manresans, del sallentí Llorenç Villuendas. Amb la seva dona, la Mercè Benet i Sorroca, els encanta viatjar. Han visitat Suïssa, Andalusia, Cantàbria, Aragó, Castella La Manxa i Mallorca, entre d'altres llocs. També els agrada el cinema, el teatre i el ball.

- Tu véns del món del tèxtil. Com t'introdueixes en el món de la fusteria?

- En aquells anys, la revolució industrial en el món del tèxtil feia que a les fàbriques hi hagués incorporades seccions, com la colla de paletes, els manyans i la fusteria. És en aquesta última secció, on em vaig iniciar com a aprenent de fuster. Més tard, vaig arribar a tenir l'ofici.

- Tu treballaves a Soldevila (Sant Esteve de Balsareny). Sempre vas fer de fuster?

- Ara totes aquestes fàbriques han quedat com a peces de museu, però en aquells anys el tèxtil a tot l'eix del Llobregat era un sector innovador. Primer per la fibra del cotó i més tard per altres fibres artificials. Jo hi vaig viure en una altra etapa. Un bon dia, van portar una màquina de la marca Winder, era una ovilladora, i les directrius d'aquells anys van instruir-me per fer d'encarregat. Recordo que tenia unes vint-i-cinc treballadores al meu càrrec.

- Anem a parlar d'aquest invent, aquesta mena de faristol que tan bé va en el món de les puntaires. Com se't va encendre la bombeta?

- La Mercè, la meva dona, és una gran puntaire i jo sóc un gran admirador d'aquest col·lectiu. Un dia em vaig adonar que les puntaires havien d'aguantar entre les cames el coixí tot inclinant-lo un 40%, aproximadament, i això podia ocasionar, entre altres coses, mal d'esquena. Aquest faristol consta d'una plataforma inclinable i regulable, on pots col·locar el coixí. A més a més, té una alçada còmoda per portar a terme l'activitat dels boixets.

- El faristol et deu haver anat molt bé de cara a les trobades de puntaires, oi?

- Bé, més que res, el faristol és per poder-lo fer servir a casa, ja que a les trobades de puntaires ja disposen, normalment, d'una taula on es repenja el coixí.

- Quan vas fer el primer faristol i quants en portes de fets?

- Més o menys va ser sobre l'any 1991. No sabria dir-te quants n'he fet, però si que et puc dir que el producte ha anat a diferents llocs: Mallorca, Sant Sebastià, Andorra...

- De quina fusta està fet el faristol? I de boixets, també en fas?

- Majoritàriament la fusta és de Flandes. Els boixets també. Dels dos productes n'he regalat molts. Aquesta feina forma part del meu món. Recordo que a la senyora Cati, al Casal de la Gent Gran, una gran professora, n'hi vaig regalar un. També m'agrada dir que a la meva filla Mercè li he fet diferents mobles.

Josep Gudayol i Puig





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.