dissabte, 14 d’abril de 2012

La reforestació de les zones cremades de Balsareny

NATURA

La reforestació de les zones cremades de Balsareny




Zona del Serrat del Maurici reforestada

A principis de la primavera 2011, o sigui, fa un any, es va repoblar, amb més de 10.000 exemplars de plantes, tota una extensa zona del terme municipal de Balsareny que malauradament es va cremar el 18 de juliol de 2005. En aquella ocasió es va cremar un sector que va des del terme de Castellnou de Bages, prop de la Torre dels Moros, passant pel Mas Tosquer i a la vora de la Caseta del Gener, fins al nostre conegut Pla de Calaf, el Serrat del Maurici i una part de la Baga Fosca. Doncs bé, l’any passat es va reforestar una àrea propera al nucli urbà (es veu prou bé passant per l’autovia), que agafa tot l’entorn del turó del Serrat del Maurici i una part de la Baga Fosca. En ella ja s’hi havien plantat alguns arbres l’hivern de 2009. La reforestació va ser organitzada per l’obra social de CatalunyaCaixa a Balsareny i, d’aquest fet, ja se’n va informar a la revista Sarment l’abril de 2011.

La majoria de planters eren de pins: 3.000 de pi blanc (Pinus halepensis), 1.300 de pi pinyer (Pinus pinea) i 3.600 de pinassa (Pinus nigra); però també uns 2.100 d’alzina (Quercus ilex). A més s’hi van plantar alguns arbustos com l’arboç (Arbutus unedo) i el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus). Entre tots es van ocupar unes 11 hectàries.
Cubell amb plantacions d'arboç i alzina
Actualment, si donem una passejada per la zona, veurem com força exemplars han crescut ja una mica, mentre d’altres no han prosperat. Si ens hi fixem, la zona reforestada es pot identificar fàcilment perquè hi destaquen els protectors dels petits exemplars d’arbres i arbustos. Per un costat, una part dels plançons estan col·locats pel mètode tradicional, és a dir, units a un pal tutor perquè es sostinguin bé i envoltats d’un tubet de plàstic de color verdós que destaca a la vista; per això en aquella zona hi podem veure milers d’aquests tubets de plàstic. Tanmateix una part més petita es van protegir, com a prova pilot, amb una mena de cubells grossos de plàstic amb una tapa blanca, que té una obertura per on s’introdueixen els plançons (poden haver-n’hi un o dos), i que compten amb un dipòsit que recull l’aigua de la pluja i aigua condensada de l’atmosfera; aquesta reserva líquida es va subministrant a la planta durant un llarg període de temps i li permetrà desenvolupar-se millor. És un sistema de regatge anomenat Waterboxx, creat per Pieter Hoff, que va venir a Balsareny. Segons va explicar ell mateix, aquest mètode evita haver de fer regs de suport als plançons durant els dos primers estius, en què la planta és encara molt jove i li costa més adaptar-se a la sequera. A les fotos es poden veure tant els tubets verds com els cubells blancs.

Cubell amb un pi blanc força crescut
Com dèiem abans, ara, al cap d’un any, molts exemplars han sobreviscut i han crescut una mica, per bé que d’altres s’han assecat: ja se sap que tots no viuran. El bosc d’aquesta zona es va regenerant per ell mateix, però molt lentament i sobretot ho fa amb herbes i arbustos del país; també amb arbres, però pocs en alguns punts i, fins i tot,  certs llocs molt pedregosos poden esdevenir desèrtics. També cal tenir en compte que algunes espècies, com la pinassa, no es repoblen fàcilment de forma natural. Per tot això, la plantació és un bon suport. El fet de repoblar ajuda a mantenir la biodiversitat, assegura que en un futur hi hagi força arbres que puguin anar creixent i, a còpia de molts anys, tornin a donar l’aspecte boscós que tenia la zona. Es calcula que per poder tenir un  bosc madur, el que en ecologia es diu un ecosistema estable, poden passar ben bé uns 50 anys, però probablement, amb la reforestació, aquest temps es pugui reduir quelcom, sobretot els primers anys, que són els més complicats per a restablir la densitat d’arbres.

Cubell amb plantacions de pi blanc i alzina
Comparació de la zona cremada el 2005 amb la del 1994

Si ens passegem per tota la carena de la Baga Fosca fins arribar a la pista de Castellnou, podrem veure el contacte entre la zona cremada el 2005 i la de 1994. Aquesta darrera, recordem-ho, va afectar tot el vessant que va, en terme de Balsareny, des de la Torre de Castellnou i el seu pic veí, el Tossal de les Pinasses (el punt més alt de Balsareny, amb 626 metres), fins a la zona del Colell (casa deshabitada i en ruïnes), l’església de Sant Vicenç d’Aladernet (encara conservada després de la restauració que s’hi va fer ja fa una colla d’anys), Candàliga, Cal Castellà i el Solà d’Aladernet (aquestes dues darreres deshabitades  i en ruïnes).

Zona de petits pins blancs crescuts espontàniament des de 2005 i, al mig, uns roures que comencen a brotar
Si observem aquest paisatge podrem veure que, en alguns punts del tros cremat el 1994, després de quasi 18 anys, el bosc és tan espès que no s’hi pot ni entrar; hi ha un munt de petits pins, que en conjunt no passen dels 5 o 6 metres d’alçada, i, entremig d’ells, algunes alzines i roures, així com alguns arbustos, de forma predominant l’arboç. En altres punts, el bosc fa més bon aspecte perquè els pins estan més escampats i també més crescuts i deixen un sotabosc més ric en espècies no arbòries.
Detall d'un pinet blanc protegit amb un tub verd i amb el suport d'un pal tutor
En canvi, el sector cremat més recentment, el 2005, on es va fer la reforestació esmentada, a hores d’ara, al cap de 7 anys, té tot l’aspecte d’una gran capa verdosa, però els  arbres que hi ha són molt petitets encara, tant els de planter com els que hi han crescut espontàniament.  En aquesta zona, fàcilment accessible, ja que és molt propera al poble, per on va passar el recorregut de la caminada popular d’enguany, de moment hi domina, de forma natural, la capa o estrat arbustiu en  lloc de l’arbori. L’arbust dominant  és el garric (Quercus coccifera), que hi forma grans garrigars, acompanyat de força llentiscle (Pistacia lentiscus),  arboç i romaní (Rosmarinus officinalis), que en aquest cas forma grans extensions de vegetació anomenades brolles. Cal dir que l’arboç és una espècie que es va estendre molt a ran de la cremada de 1994 i, més tard, de la de 2005; aprofita de seguida el fet que no hi ha arbres per dominar el terreny i escampar-se; és el que s’anomena una espècie oportunista. També hi són molt abundants dues herbes arbustives, el timó o farigola (Thymus vulgaris) i la botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum).

Zona amb força cubells amb plançons, a la Baga Fosca
Tant en la zona cremada el 1994 com en la de 2005, allà on el bosc és més esclarissat i entremig dels arbustos dominants, hi trobem exemplars d’alguns arbres, com l’arç blanc (Crataegus monogyna) i espècies de roures (Quercus sp.), i de qui-sap-la varietat d’arbustos, com el corner (Amelanchier ovalis), el tortellatge (Viburnum lantana), el sanguinyol (Cornus sanguinea), el roldor (Coriaria myrtifolia) (molt abundant a les vores de camins), l’argelaga (Genista scorpius), el ginebre (Juniperus communis) i un de molt semblant a ell, el càdec (Juniperus oxycedrus) (es distingeix del ginebre per tenir dues ratlles blanques al revers de la fulla, en lloc d’una que hi té el ginebre), algun tipus de roser (Rosa sp.) i d’esbarzer (Rubus sp.), el xuclamel (Lonicera xylosteum) l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Hem de dir, i recordar per a alguns, que l’aladern dóna nom a un topònim de Balsareny, l’esglesiola pre-romànica de Sant Vicenç d’Aladernet, que precisament es troba a la zona cremada el 1994, vora la Riera de Conangle, prop de Candàliga. També cal esmentar el cas de l’estepa borrera (Cistus salviifolius), un arbust també oportunista que, a conseqüència de l’incendi de 1994, es va estendre de seguida en una zona propera a Cal Marianó (casa deshabitada, força conservada però sense teulada), aprofitant la falta d’arbres; però més endavant va ser dominada per arbustos com el garric i el romaní; i ara només hi queden unes poques mostres; de fet, és un arbust que viu millor en zones més baixes que la nostra, de més influència mediterrània (com altres espècies d’estepa).

Per últim, a les dues zones cremades també hi podem trobar, formant l’estrat herbaci, molts tipus d’herbes, com les lletereses (Euphorbia sp.), les dents de lleó (Taraxacum officinale), les malves (Malva sylvestris), la foixarda (Globularia alypum), la sanguinària o herba de les 7 sagnies (Lithospermum fruticosum)

Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat

1 comentari:

  1. Un article molt interessant. Desconeixi aquest bloc. Bona feina!

    Maria Estruch
    Sant Cugat de Racó

    ResponElimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.