Trobada de la Fundació Pere Casaldàliga a Balsareny

 

Cada any la Fundació Pere Casaldàliga fa una trobada en llocs diversos, sovint a Barcelona (l’any passat va ser al barri de Sant Andreu). Enguany, en la seva trenta-sisena edició, s’ha celebrat a Balsareny i s’ha focalitzat en l’educació i formació política, tenint present el missatge del bisbe, citant Emmanuel Mounier, que diu “Tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”.
 
La trobada va tenir lloc el diumenge 15 de març a la sala gran del Sindicat i, en conjunt hi van participar més d’un centenar de persones, moltes de fora de Balsareny, sensibilitzades per les causes de Pere Casaldàliga. Tothom va rebre un dossier amb documents diversos, que servien de context per als actes de la jornada. La trobada l’organitzaven la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny.

 
La presidenta de la Fundació, Glòria Casaldàliga, va començar amb unes paraules de benvinguda i va presentar els actes.
 
A continuació, Joan Prat, president del Cercle Cultural, va parlar del cinquantenari de l’entitat i de la revista Sarment, agraint la feina de tothom qui ha contribuït a assolir aquesta fita. Va dir que possiblement el nom que més ha aparegut publicat en la llarga trajectòria del Sarment és el de Pere Casaldàliga, en forma de notícies, cartes, poemes, etc. Va esmentar, com a exemple, que ja en el número 3 hi sortia una carta seva adreçada als Trucs i, en el primer aniversari de la revista, en Pere ens enviava un escrit de felicitació. Per tot això i més, quan Balsareny Educa va impulsar la Comissió Casaldàliga, el Cercle la va acollir i ha donat suport a les seves activitats. Finalment va expressar el recolzament del CCB al projecte del Centre per a la Pau a Balsareny.
 
Tot seguit, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, va dir, entre altres coses, que “som un poble que guarda estima a la memòria de Pere Casaldàliga, no com un record estàtic, sinó com un llegat viu que cal projectar cap al futur”. Seguidament es va passar un vídeo, titulat Escoltem què ens deia Pere Casaldàliga, on el bisbe parla sobre la política en diferents moments de la seva vida.

 
La jornada va seguir amb un col·loqui entre Michelle Capuchinho i David Fernández. Michelle Capuchinho és brasilera, membre del Moviment Sense Terra de Brasil, màster en Treball Social i doctora per la Universitat de Juiz de Fora (Minas Gerais); i David Fernández, prou conegut, que ja ha estat a Balsareny en altres ocasions, és periodista i activista social, membre del grup de periodistes Ramon Barnils de la Xarxa d’Economia Solidària. Va ser diputat per la CUP i des de 2003 forma  part de Coop57 (Cooperativa de serveis ètics i solidaris). Actualment també es membre de la junta d’Òmnium Cultural.
 
Resumint les seves intervencions, Michelle va parlar de les seves experiències al Brasil, especialment sobre formació política. Les escoles, va dir, són espais fonamentals, on es treballen aspectes tan importants com les emocions. Va subratllar que la rebel·lió és present cada dia als carrers del Brasil: el feminisme, la lluita contra el racisme i contra la xenofòbia, l’anticapitalisme i el treball a favor del medi ambient. Malgrat les grans dificultats i obstacles, amb la influència de cada govern del Brasil, de mica en mica s’han anat fent moltes accions. Així, davant la gran desforestació en l’època de Bolsonaro, els darrers anys s’han plantat milions d’arbres, amb la col·laboració de molta gent, fins i tot del jovent. I va remarcar que la formació política és necessària i no és adoctrinament.
 
Per la seva part, David Fernández va relacionar la situació al Brasil amb la de Catalunya avui, on el percentatge de pobresa ha anat en augment. I pel que fa a la formació política, va dir que, si no hi ha una trama ben organitzada entre els estaments polítics i socials, actualment hi ha el perill que l’extrema dreta prengui el poder. Va veure positiu que a Catalunya sempre ens hem mogut molt i el moviment associatiu és molt alt, cosa que ens ha de donar esperances; el cooperativisme és també molt important ­—ell treballa en una cooperativa—. Va parlar també de l’Escola de Formació Política Guillem Agulló, projecte educatiu i polític impulsat per Òmnium Cultural i destinat sobretot als joves, que neix per combatre el feixisme i l’odi i per lluitar per la llibertat. Aquesta escola es converteix en una escola mòbil, per fer jornades als municipis, d’una manera itinerant, semblant, va dir, al que feia el bisbe Pere en la seva vida diària.
 
Després d’un parèntesi per esmorzar i fer un cafè, es continuà amb una ronda de preguntes dels assistents cap als dos tertulians, amb una bona estona de col·loqui entre tots plegats.

 
Els actes del matí van acabar amb una celebració espiritual, en què es van recordar dues persones relacionades amb la lluita per la pau que han mort recentment: Maximino Cerezo, religiós espanyol, claretià i pintor, conegut com a “pintor missioner de l’Alliberament”, que va passar gran part de la seva vida a Amèrica Llatina; es va projectar un vídeo amb les seves pintures. I Maria Pau Trayner, catalana compromesa amb la Teologia de l’Alliberament, religiosa escolàpia i activista social. Seguidament es van fer unes pregàries i l’acte va acabar amb una bonica poesia, escrita per Maritxu, membre de la Fundació Pere Casaldàliga i estreta col·laboradora del bisbe Pere, aquest passat mes de gener, titulada “98 anys de Pere Casaldàliga”; efectivament, és l’edat que ara tindria el bisbe.
 
Seguidament es va celebrar un dinar de germanor, al local 1 de la plaça de la Mel: hi van assistir 75 persones. Després, la majoria dels participants a la jornada van visitar l’exposició fotogràfica “Els rostres de la lluita per la Terra”, de Sebastião Salgado, que aquest mes de març s’ha exposat a La Tempesta.

 
Tornant al Sindicat, es va fer la presentació del Projecte del Centre per la Pau Pere Casaldàliga, moderada per Llorenç Planes, de Balsareny Educa; Rosa de Paz, de la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera; i Xavier Such, de Justícia i Pau. Llorenç Planes va explicar el projecte —impulsat per la Fundació i per Balsareny Educa, que sembla que ja està molt a prop de quedar ben lligat, després d’haver arribat a un acord amb l’Ajuntament— de crear un Centre per la Pau a Balsareny, que vol ser referència mundial, amb el nom de Pere Casaldàliga. L’altre centre mundial seria a São Fèlix do Araguaia. El centre de Balsareny es farà a la casa Torrents, on actualment hi ha el CAP, que properament es traslladarà a la plaça de la Mel. Al mateix immoble, en un futur, s’hi preveu traslladar la nova Biblioteca i el possible museu del Traginer. Segons va dir Planes, el Centre de Cultura per la Pau servirà per “reivindicar la tasca, l’activitat i els valors que va transmetre Pere Casaldàliga i fer memòria de la seva persona”. Hi haurà documentació  i audiovisuals sobre la vida i les causes del bisbe, així com els seus llibres, fotografies i alguns objectes personals importants. També hi haurà espai per fer-hi exposicions i activitats relacionades amb l’activisme social, l’educació, l’ecologia i altres aspectes lligats a l’ideal de Casaldàliga.
 
De moment, s’ha constituït un consell assessor per desenvolupar el projecte, format per la directora de Justícia i Pau, Neus Forcano; el filòsof balsarenyenc Joan Albert Vicens; el periodista David Fernàndez; el  periodista i pacifista Jordi Armadans i l’abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Mar Albajar. A més hi haurà un equip gestor per tal de començar a planificar-hi activitats.
 
Per la seva part, Rosa de Paz va explicar la feina que fan a la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera, de Manresa; i Xavier Such va fer el mateix pel que fa a la seva organització, Justícia i Pau. Tots dos van establir un paral·lelisme amb el tipus de centre que serà el de Balsareny, tots dedicats a fomentar valors com la pau, els drets humans, la justícia global i el medi ambient ; i van oferir la seva ajuda i col·laboració.

 
Per acabar la intensa jornada viscuda, hi hagué l’actuació musical de Sergi Carbonell, de Ribes de Freser, qui, acompanyant-se amb la guitarra, va arribar al cor de tots els presents. Va interpretar diverses cançons durant gairebé una hora. La seva música vol emocionar i fer pensar; per això va explicar molt bé cadascuna de les peces, la majoria del seu darrer disc Amorosa Bondat. Sergi és un dels fundadors del reconegut grup Txarango. I amb els aplaudiments dels assistents, Glòria Casaldàliga va cloure la trobada agraint la participació de tothom.
 
Sarment
Fotos: Txus Garcia / Isidre Prat