Jordi Sarri, ‘el de les fotos’

LA NOSTRA GENT
 

Quatre dècades darrere la càmera retratant la vida de Balsareny
 
Els pobles també es construeixen a través dels seus comerços. Cadascun deixa una empremta i tots formen part de la memòria col·lectiva. La jubilació d'en Jordi Sarri no és més important que la de qualsevol altre botiguer que ha tancat el seu establiment, però ens brinda l'oportunitat de conversar amb una persona que, durant dècades, ha retratat la vida de Balsareny i n'ha preservat bona part de la memòria gràfica. Amb aquesta entrevista repassem la seva trajectòria i recordem una època en què la fotografia era també una manera de documentar la història del poble.
 
Com comença l’estudi de fotografia?
 
Als 13 o 14 anys em vaig comprar una càmera i vaig començar a fer fotografies i a participar en concursos d'aficionats, com Foto-Art, el Foto Club Sallent o el Concurs Nacional de Fotografia de la Festa dels Traginers. Després vaig treballar una temporada per poder obrir l'Estudi 81. A principi dels anys vuitanta també hi havia en Josep Rodergas, però sempre ens vam entendre a l’hora de treballar.

 
A l’estudi es feien reportatges variats?
 
Sí, del tipus de fotografia social: casaments, comunions, records de família; i al mateix temps exercia la part comercial: revelats, còpies, venda de càmeres i material fotogràfic.
 
Quan parles de revelats de fotografies tots recordem els carrets de les càmeres.
 
Sí, un rodet de 36 fotos solia durar un any amb les imatges de les festes familiars més emblemàtiques de l’any i alguna de les vacances. Per altra banda hi havia els que estiuejaven que aquest sí que n’utilitzaven més.
 
Poques fotos, aleshores. En canvi, ara...
 
Abans cada fotografia comptava; fèiem poques fotos i triàvem molt més què volíem captar. També ha canviat la manera de guardar-les: primer a la capsa de sabates o en una llauna de xocolata, després als àlbums, més tard als sobres del laboratori i finalment als arxius digitals. Fem moltes més fotografies, però també en perdem moltes.

 
Quan parlem del digital vol dir passar una pàgina important en la història de la fotografia, oi?
 
Els laboratoris ja ens van advertir que venia un canvi important i fins i tot ens van oferir formació. La transició de l'analògic al digital va ser progressiva però l'arribada dels mòbils va acabar de capgirar-ho tot: pràcticament es van acabar els revelats. Jo m'hi vaig adaptar bé perquè m'interessava la informàtica i vaig renovar els equips, tot i que econòmicament el negoci ja no va tornar a ser el mateix. Avui fem moltes més fotografies, però sovint només les mirem una vegada.
 
Balsareny sempre ha tingut bons aficionats a la fotografia.
 
Balsareny sempre ha comptat amb aficionats de bon nivell: en Joan Peralta, el Benvingut Xandri, el Bartolomé González, el Juan Caballero, l’Antonio Ruiz, el Manuel Lupión, entre altres; i sempre hi ha hagut bona relació i feines conjuntes.
 
La fotografia et va portar a implicar-te en molts altres projectes.
 
Balsareny TV va ser una iniciativa que vam tirar endavant un grup de persones: en Josep M. Tarradellas, en Fermí Solà, en Josep M. Soler Camps, l'Elisabet Badia, la Dolors Canal i jo mateix. Va funcionar durant uns dos anys. Teníem un petit estudi a l'Ajuntament i cada mes elaboràvem un programa amb entrevistes, informació local, festes i esports. Tot el material de de producció i edició era nostre i treballàvem amb cintes Beta. Vam ser la segona televisió local de Catalunya després de Cardedeu. Va ser una experiència molt enriquidora.
      Per altra banda, vaig participar a Tele 7 durant 5 o 6 anys, el que seria avui dia el Canal Taronja. Allà hi feia de realitzador i fèiem un programa setmanal de varietats. Curiosament vam iniciar el que avui dia és “Temps de neu”; anàvem a diferents estacions d’esquí i en fèiem un reportatge. El material que vam elaborar hi és. S’hauria de comprovar el seu estat.
      Abans de l’arribada del digital feia la cobertura gràfica de la Catalunya Central per a Regió 7 i per a El Periódico de Catalunya.
      També he col·laborat amb les entitats i les institucions locals que m'ho han demanat. 

 
Sempre t'ha interessat preservar la memòria gràfica del poble.
 
Sí, sempre m'ha interessat recuperar fotografies antigues, perquè expliquen moments concrets de la història del poble. Abans encara era habitual trobar-ne entre els objectes que la gent llençava. També me n'han donat particulars i n'he adquirit alguna. Avui, però, la difusió d'aquest material exigeix molta més cura pels drets d'imatge i la gestió dels arxius.
 
L'estudi et va portar a implicar-te en molts àmbits de la vida del poble. Va ser una evolució natural?
 
Quan ets fotògraf en un poble acabes coneixent molta gent. Una cosa porta a l'altra; i si et demanen un cop de mà, normalment hi acabes participant.
 
L'Associació de Comerciants va ser una altra d'aquestes iniciatives. Com la recordes?
 
Fa uns trenta anys també vam impulsar l'Associació de Comerciants de Balsareny juntament amb en Toni Fernàndez, en Salvador Bartomeus, i en Josep Montoya. Estàvem molt vinculats a la Cambra de Comerç de Manresa i a la Unió de Botiguers de Catalunya, cosa que ens permetia organitzar cursos i promocionar el comerç local. Vam editar una guia de telèfons, vam impulsar activitats per Nadal i vam participar en iniciatives com la Fira de Primavera, entre altres coses.
 
Després de més de quaranta anys darrere la càmera, amb què et quedes?
 
Amb haver pogut convertir una afició en la meva professió. Ha estat un privilegi. Ara toca tancar aquesta etapa i fer-ho amb la satisfacció d'haver gaudit de la feina durant tots aquests anys. I, si he de ser sincer, tampoc trobaré a faltar tota la paperassa administrativa.
 
Moltes famílies de Balsareny deuen tenir alguna fotografia teva. Què representa això per a tu?
 
Sí, segurament. Amb els anys he fotografiat diverses generacions de moltes famílies. Ha estat un goig formar part, d'alguna manera, dels seus records.
 
Entrevista: Lluïsa Coma
Fotos: Estudi Jordi Sarri