'Sal a la ferida' al Casino

Sal a la ferida és el títol d’un documental estrenat fa poc, que tracta del problema ambiental que suposen els runams salins de les mines de Sallent i Súria, sobretot per la salinització de l’aigua del riu.
 
Balsareny es va afegir als nombrosos municipis en què s’ha passat el vídeo. És un problema que ens afecta molt directament per proximitat i perquè també tenim el runam de Vilafruns, on certament el 2011 es va fer una acció impermeabilitzant el runam i plantant-hi espècies vegetals; però que no sabem si és fiable al cent per cent, ja que la sal hi és enterrada a sota i podria donar problemes en un futur. Sí que és cert que, al principi, la salinització de l’aigua es va reduir dràsticament.
 
L’audiovisual es va projectar al teatre del Casino divendres 10 d’abril a la tarda, en un acte organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga, La Garsa i el mateix Casino. Va presentar l’acte Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació; seguida de Xavi Novell, activista de la Garsa; i Laura Bonet, presidenta del Centre Instructiu i Recreatiu. Tots van dir unes paraules de benvinguda i agraïment a la quarantena d’assistents per l’interès que havia suscitat el tema.
 
Tot seguit es va projectar el vídeo, de 41 minuts de durada, produït per Moritz Drumel, amb direcció de Lee Beritutti, i gravació i muntatge de Mar Sala; amb el suport del mitjà El Salto, que investiga l’impacte de la multinacional israeliana ICL al Bages i la guerra per l’aigua a Catalunya. En el vídeo surten comentaris a favor i en contra de l’activitat minera, i el testimoni directe de diverses persones: entre les quals, Jep Ribera i Enriqueta Codina, professors jubilats, activistes i membres de Prou Sal; Josep i Anna, pagesos de la granja Planes; l’advocat Climent Fernández; Máximo de la Corte, exminer d’ICL Iberia i membre de la CGT; i Josep Guitart, de la Unió de Pagesos. Tots expliquen el problema des de la seva perspectiva i demanen solucions.
 
L’any 2014, una sentència del Jutjat Penal de Manresa imposava a l’empresa la recuperació ecològica de la zona, però amb un termini massa llarg, de 50 anys. En l’anomenat Pla Fènix (amb el qual es va tancar la mina de Vilafruns-Sallent i es va traslladar tota la producció a Súria), l’empresa plantejava purificar sal a partir del runam, per a la qual cosa faria falta més aigua de la que ja consumeix l’empresa; aigua que la Generalitat ens cobra a tothom per sanejar-la i que després regala a ICL perquè la torni a salinitzar. Els testimonis es queixen que en lloc de pagar l’aigua qui la contamina, aquí són els contaminats els que han d’anar pagant. També cal dir que no demanen pas que es tanqui la mina.
 
Jep Ribera i Enriqueta Codina expliquen que Prou Sal, amb els Comuns i la CUP, van presentar una moció al Consell Comarcal on argumentaven tota la problemàtica i demanaven fer un estudi imparcial que avaluï les possibilitats de desfer-se del runam, però la moció va ser rebutjada. Cal dir que, en el cas de Súria, es tem que el runam encara anirà creixent, perquè és on es treballa actualment. D’alguna manera, sembla que l’administració no respon i, segons l’advocat Fernández, s’intueix un tracte de favor a l’empresa.
 
Per altra banda, el documental dona veu als treballadors, i explica que el març de 2024 el Comitè d’Empresa de Súria va emetre un comunicat defensant la seva activitat davant les creixents mobilitzacions contra ICL.
 
També hi parla l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, que va més enllà i diu que s’ha creat la Comissió de la Mineria de Sallent, amb tots els grups polítics del poble, entitats socials i ecologistes, per veure què es pot fer en el futur, no només per eliminar el runam sinó també per revitalitzar tota la zona minera.
 
Per completar el documental intervé Nora Miralles, investigadora de l’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània, que parla d’un altre greuge: l’empresa ICL, israeliana, és còmplice també de la guerra contra Palestina, ja que expliquen que intervé en la fabricació de fòsfor blanc i altres tòxics usats com a explosius en la guerra contra la població civil de Palestina i del Líban. Corroboren això Baha Hilo, activista palestí, i Yara Abdelkhalek, investigadora urbana i membre de Public Works Studio.
 
Per últim, Anna, membre de Boicot ICL, explica la campanya promoguda des de Manresa per demanar que ICL marxi del nostre país. De moment, han aconseguit que el teatre Kursaal, la FUB i la UPC trenquin els vincles que tenien amb ICL. Com a idea final es reclama la renacionalització de l’empresa de la mina, com havia estat abans, i que ICL pagui el deute que té.
 
Acabat el documental, els assistents, disposats en un gran cercle, van mantenir un llarg i interessant col·loqui sobre el tema, amb la presència física de Jep Ribera, Enriqueta Codina, Màximo de la Corte i Jonathan Márquez, l’únic miner en actiu de la sala, a qui es van adreçar també diverses qüestions i va donar el seu punt de vist com a treballador, també partidari de la restauració del runam i que l’empresa compleixi.
 
Tot el documental està subtitulat en castellà, per tal que arribi, a través de les xarxes, fora dels Països Catalans. No és casual que se’n fes el passi a molts llocs la primera quinzena d’abril, sinó que va servir de preàmbul d’una acció que va convocar  a Sallent el moviment ecologista “Revoltes de la Terra” per al cap de setmana del 18 i 19 d’abril.
 
El vídeo es pot veure a YouTube en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=6d17MzThhOc
 
Isidre Prat