POETES DE
BALSARENY
Blanca Soler Codina (1999)
Mediterrani - Refugiats
S’esquerda la bassa d’oli
prop de les vuit del matí.
Un mar plàcid, encara abaltit
que s’esvera
amb els primers motors del dia.
Pescadors que atrapen julivies
a la claror de l’albada,
i es filtra entre les pestanyes
dels nadons adormits al pit de la mare.
Obren camí des de Líbia,
han deixat la cicatriu al mediterrani,
per trobar terra ferma
que els aculli el seu futur.
La humitat els ha penetrat aquesta matinada,
mentre pidolaven fam,
mentre creuaven la fossa comuna
de tantes vides ofegades.
La Blanca Soler és
estudiant de Periodisme a l’Autònoma de Barcelona. Ha escrit en diferents
diaris i revistes. L’any passat va publicar Carn nua —vegeu-ne la ressenya al Sarment d’abril 2021 en aquest enllaç, i la de la
presentació del llibre el mes d’octubre del mateix any en aquest altre. Ara acaba de
publicar, també a Llibres Parcir, Paraules
de mar, un recull de poemes en què fusiona les imatges del mar amb la
denúncia de les injustícies del nostre món. El llibre es pot trobar al web de l’editorial Parcir i a la
llibreria Els Colors de Balsareny.
Ramon Carreté
Foto: Arxiu Sarment / Portada: Llibres Parcir
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'ha agradat molt el poema de la Blanca Soler (dissortadament en desconec la seva obra, encara que miraré d'esmenar-me'n) però es que el meu comentari es mes aviat d'un to de tafaner, que altra cosa, per la qual ja em perdonara la Blanca que sigui tan atrevir en esmentant-lo.
ResponEliminaI es que al ser el mateix nom que te la meva filla gran, el creia únic i intransferible, però al llegir-lo i constatar que no era així, i que el compartia amb una noia guapa i al mateix temps poetessa , es que m'ha encantat de debò.
Justament va ser en temps del franquisme (1973) que amb la seva mare, van acordar de posar-l'hi un nom català, que no suscites cap problema a l'hora d'inscriure'l al registre civil , tal com solia passar, en aquella època.
Un problema que com se sap, afortunadament, va desaparèixer després de la mort d'aquell dictador, que per tants motius (toca fusta, i esperem que mai mes es repeteixi) ens tenia a tots acovardits.
Aixi que avui, disposem de dues Blanca Soler entre dos pobles tant proxins com son, Sallent i Balsareny.
Gracies...