El pont de les Arnaules

 RACONS DEL BAGES

El Pont de les Arnaules en primer pla, d’una longitud de 28 metres

Què és?

És un pont de pedra que es troba als afores de Manresa, a la zona rural coneguda com Les Arnaules, prop de Viladordis. Es troba al marge dret del Llobregat, al capdamunt de la vall del Pont de Vilomara, si bé el pont en qüestió es troba en terme de Manresa.

Com s’hi arriba?

S’hi pot accedir des del Pont de Vilomara: tal com s’arriba al poble venint de Manresa, no travessar el Llobregat, sinó deixar el cotxe, passar tot l’anomenat Raval de Manresa i seguir costes amunt, fins que aviat es troba un corriol senyalitzat cap a la dreta, per on cal pujar fins arribar al pont. El recorregut des del Raval no arriba a un quilòmetre. 

El “forat” que dona nom al Pont Foradat, per on s’enlairen pins i arbustos

L’altra opció és agafar la carretera que va cap al Pont de Vilomara des de Manresa i, poc abans de la incorporació a l’autopista, hi ha un camí a la dreta (a l’esquerra hi ha el camí que va a Viladordis), que cal prendre i de seguida es pot deixar el cotxe (o també més endavant). Al cap d’un quilòmetre, cal passar per un pont que travessa l’autopista, on hi ha una cadena que prohibeix passar-hi els cotxes. Aquest pont continua per una pista ampla que fa una forta baixada fins arribar al Pont de les Arnaules (hi ha alguns indicadors, però no a totes les cruïlles), amb una distància d’un quilòmetre i quart aproximadament. A les cruïlles que s’hi troben, cal seguir sempre la desviació de la dreta (deixant l’autopista també a la dreta) i, poc abans del final, agafar un corriolet, a la dreta també, de només una vintena de metres, que va a parar al davant del pont en qüestió.

Una visió del Pont on s’aprecia la seva alçada, d’uns 10 metres

Com s’ha format i quines característiques té?

També s’anomena el Pont Foradat, perquè dona la impressió que primerament era una balma natural, que s’hauria foradat pel mig a causa dels materials més tous que hi havia i que es van anar erosionant per un torrent que passa per allà; un torrent petit, però molt erosiu, perquè passa per un pendent molt fort.

El pont actual és una gran roca d’uns 28 metres de longitud, la major part suspès a l’aire, és a dir, buit pels dos costats; pel forat entre el pont i la muntanya, hi creixen pins i altra vegetació, com veiem en una de les fotos. Té una amplada de prop de 3 metres, però en algun tram només fa 2 metres. Tot i així, es pot travessar fàcilment d’una banda a l’altra: és un dels al·licients que té, travessar-lo, si no es té molt vertigen. La seva altura màxima per sobre del torrent és de 10 a 11 metres.

La roca en qüestió és una calcària nummulítica, és a dir, una calcària amb fòssils incrustats, anomenats nummulits, que tenen forma de llenties o monedes, segons la mida; és un material dur en front a l’erosió, que permet, de moment, que el pont vagi resistint.

Conservació del Pont Foradat

Malgrat que probablement el pont Foradat té uns 40 milions d’anys, és força desconegut a Manresa i comarca.

Quan es va fer l’autopista de Terrassa a Manresa, que passa només a uns 15-20 metres per sobre, el pont es va salvar, malgrat el moviment de terres que hi va haver, gràcies a les gestions que es van fer amb l’empresa constructora, sinó no sabem què hauria passat.

Cal estar a l’aguait perquè es conservi molts anys aquesta joia geològica. Forma part de l’anomenada “Anella Verda” de Manresa, que volta tot el terme; i alhora és patrimoni del Parc Geològic de la Catalunya Central. 

Barraca de vinya, prop del camí i d’una antiga pedrera; de planta quadrada

Altres fites del camí

Si fem una excursió cap al Pont Foradat seguint el segon itinerari esmentat, o sigui, des del pont de l’autopista cap avall, val la pena gaudir del bosc per on passem i fixar-se en els murs i barraques de vinya de pedra seca, com les dues que es veuen a les fotos, que queden ran del camí (una d’elles és doble). També hi ha les restes d’una antiga pedrera, d’on suposem que s’haurien tret les pedres per fer les barraques. Les dues barraques són de planta quadrada i la majoria de pedres són les anomenades pedres sorrenques o gresos.

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Barraca de vinya doble, ran del camí. Una més gran que l’altra i de planta quadrada totes dues