LA VEU DEL CAMPANAR
Déu és Amor
Deixeu-me començar amb dues anècdotes ben senzilles, que
il·lustraran el que us vull compartir.
La primera va passar al col·legi que vaig tenir la sort de fundar a Dapaong, al Togo, quan hi estava de missioner. Aprofitava per a fer-hi les classes de religió i, al principi de curs, sempre els feia un petit examen per a veure quin nivell tenien els alumnes sobre temes bíblics, treballats els anys anteriors. Havia arribat un noi nou al centre i va quedar sorprès. Va preguntar al seu company de taula si era gaire difícil, i l’altre li va respondre: “No pateixis: tu escriu que Déu és Amor, i ja t’aprovarà”. Així que l’alumne llegeix la primera pregunta: “Parla’m de Caín i Abel”. I respon tot feliç: “Caín va matar Abel perquè Déu és Amor”.
La segona anècdota em va passar ja a Arenys de Mar, d’on soc rector. Tenim el preciós retaule barroc de Pau Costa, qui, per raons de proporcionalitat, va esculpir el Pare Déu que corona el retaule amb una inclinació cap al davant. Un dia, tot ensenyant el retaule als nens de la catequesi, un d’ells, que havia viscut la mort del seu pare recentment, em va dir: “Mossèn, crec que Déu Pare està inclinat perquè té ganes d’abraçar-me, perquè m’estima”.
Ja ho veieu. En totes dues situacions ens trobem amb dos joves que han sentit parlar d’un Déu que és Amor: el primer de manera teòrica, que li serveix per a ben poca cosa, i que ens fa riure, i el segon de manera existencial., que dona sentit a la seva vida i que ens emociona. I això és el que ens pot estar passant a tots nosaltres. Ens passem el dia parlant i predicant un Déu que és Amor. Però la qüestió no està a parlar-ne, sinó a fer-ne veritable experiència, perquè d’aquí dependrà el fet que, quan parlem, o ens mirin amb un somriure sorneguer, o ens escoltin amb un cor que vibra i que sent que portem alguna cosa més que les nostres pròpies paraules.
Joan Soler Ribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.