En aquest número de Sarment
conversem amb Jordi Galera i Oliva, que des de ben petit gaudeix d’anar en moto. Fins
fa poc, per a pare i fill, la moto era només una afecció compartida: anar al
bosc, córrer per algun circuit... perquè el Jordi prioritzava el seu interès
pels gegants. Fins que als 12 anys va participar
en una cursa i se li va encendre la guspira del motor de la moto. Parlem de
l’any 2016.
—On i quan es desperta el cuquet per la
competició?
—En una cursa
per la Festa Major de Cardona amb uns amics de la família. Sí, allà em vaig
iniciar. Un dia de festa, com qui no vol la cosa.
—Et comences a entrenar a partir d’aleshores?
—Sí, el
meu pare em fa d’entrenador i mecànic. Ell sí que sempre “ha sigut de motos.”
Mai havia insistit perquè fes curses, però arribat el moment, crec que li
agrada molt.
—Sembla que de seguida fas bones posicions en curses, oi?
—Sí,
començo en la categoria de 85cc i aviat guanyo
posicions a les curses, faig 15è, 10è, 5è... i avanço força i això em decideix.
El 2019 participo en bastantes carreres, més de 40. En 35 d’elles faig pòdium i
em proclamo campió de les Curses Americanes, 3r. en el Campionat d’Espanya
d’enduro infantil, subcampió de Catalunya de motocròs i 3er de Catalunya
d’enduro infantil. La veritat és que tot ha sigut molt ràpid.
—I ve la pandèmia, aquest virus que ha interromput la
vida i els esports...
—Sí, el
2020 no fem gaires curses. Tot els plans s’endarrereixen, però el 2021:
- guanyo el Campionat de
Catalunya en la categoria de 125cc d’enduro.
- quedo subcampió de Resistència.
La resistència la fem en equip, corro amb el Yago Domínguez de Montornès del Vallès. Aquesta modalitat
consisteix a rodar tantes voltes com es pugui durant tres hores i guanya l’equip
que més voltes ha fet.
- aconsegueixo la 3a posició
al Campionat de Catalunya en la categoria de 125cc de motocròs.
- guanyo el Campionat de
Catalunya de Motos clàssiques-vintage.
—Què vol dir ser campió de clàssiques?
—Corro amb
una Honda 125cc que té més de 20 anys d’antiguitat. Una moto “vintage” que vam
preparar i vam posar a punt amb el meu pare. Vaig córrer a Ponts, Lleida,
Oliana i Bellpuig i vaig fer la puntuació màxima.
—Entenem que no corres per a cap equip.
—No, no. Es
pot córrer per lliure, només es necessita
la llicència catalana o nacional per a poder accedir als circuits per entrenar
i poder participar a les curses. A la majoria d’equips has de pagar per córrer-hi.
Com he dit, entreno amb el meu pare. Tots dos preparem la moto i les curses. A
les curses d’enduro, el dia abans ens deixen caminar pel tram i les cronos per
on es farà la cursa; es tracta de conèixer el terreny. No ens permeten fer-ho
dalt de la moto. Per a les curses de motocròs, normalment, els circuits estan
oberts dies abans i s’hi pot anar a entrenar abans de la carrera.
—Has de fer preparació física per
competir en aquest nivell, oi?
—Sí, vaig
al gimnàs del poble, a l’ O2, i el Cristià em fa un entrenament especial amb
activitats preparades especialment per al motocròs i un pla de nutrició. Estic
molt content amb la feina que m’ajusta per a la preparació que necessito. Podríem
dir que meu equip el formem el pare, el Cristià, el Guillem Farrés —que m’ajuda
en els entrenaments quan pot— i la meva mare, que moltes vegades, quan el meu
pare treballa, m’ha de portar ella a entrenar i, fins i tot, a alguna carrera;
l’any passat, per exemple, em va portar a Sevilla. Quasi tot queda en família.
—Sempre preguntem per les lesions perquè en l’esport
poden ser interrupcions que aturen o impedeixen continuar.
—Una
clavícula trencada i algunes cosetes més, però de moment res greu.
—Hem entès que per l’edat, aquesta temporada ja correràs
en una altra categoria.
—Sí, aquest
any pertanyo a la categoria “sub 18” i
correré amb una Ktm 250cc 2T, però continuo tenint la Ktm 125 d’enduro per a
sortir els caps de setmana amb el meu pare. L’any passat corria a les
modalitats d’enduro i motocròs en la categoria 125cc amb una moto Ktm 125cc
d’enduro i una Husqvarna 125cc de motocròs, a més a més de la moto clàssica, però
em van coincidir massa curses al mateix temps perquè participava en diferents campionats
alhora. Vaig fer al voltant de 35 curses, que són moltes. Aquest any hem donat prioritat
a l’enduro; ara em centraré més en el motocròs i faré al voltant d’unes 25
curses.
Una conversa molt agradable amb el Jordi, una afecció de
sempre amb la moto però una posició destacada en les curses en poc temps. Tot i
així, ens confessa que quan era petit ja anava a unes “colònies de motos” que
com les d’altres esports tenen un caràcter lúdic amb activitats molt variades.
La moto i el Jordi eren un pòsit que restava en el nucli
familiar fins que s’ha descotxat l’ambició. El Jordi fa batxillerat i, com que
remena amb motos des de fa molts anys, li sembla que una enginyeria mecànica
serien els seus estudis ideals. Però encara té temps per acabar de definir la
seva etapa educativa superior. Jordi, endavant amb les motos, els estudis i la
vida, perquè sabem que tens moltes amistats i cal gaudir en tots els aspectes.
Gràcies per l’entrevista i pel teu bon caràcter.
Entrevisten: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Jordi Galera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.