diumenge, 14 de març del 2021

Valoració de l’impacte ambiental a la Resclosa dels Manresans

per Sergi Fontseca Riera, geògraf

 
No en tinc confirmació, però seguint les publicacions que des del Sarment i compartides pel grup Esgriolem!, semblaria que les obres de la síquia ja estan enllestides. A l'espera d'algun pronunciament oficial del treball de reconstrucció ambiental i arqueològic, jo em prenc la llibertat de compartir i comentar-vos un petit reportatge que he fet sobre el terreny (7/3/21), concretament a la riba dreta, per sota el balç del castell, fins on hi ha la caseta i l'observatori d'aus.

Considero que s'ha fet una bona obra de restauració, més ben dit, s'ha evitat un mal major, ja que segons el projecte inicial que vaig poder llegir gràcies a un dels propietaris majoritaris, en Narcís Mestres, en què em mostrava els seus dubtes i desconfiança al rebre la visita inspectora dels tècnics que havien d'usar el camí de cal Mestres fins al Llobregat per mitjà d’una expropiació que requeria eixamplar-lo per al pas de maquinària pesada, tallant arbres centenaris i destruint riqueses geomorfològiques, en aquest cas per la banda de la Rabeia. Dedueixo que aquesta part del projecte faraònic no s'ha dut a terme, amb la qual cosa interpreto que els tècnics i la mateixa Junta de la Séquia han tingut present de quina manera el veïnatge de Balsareny hi va respondre.

He fet fotos de la resclosa i el seu bosc de ribera a la riba dreta, per tal d’expressar el meu punt de vista de com ha quedat resolta l’afectació ambiental, on la verneda que tant vam demanar que es conservés ha estat tinguda en compte i protegida. Per tant, considero escoltada la nostra exclamació i vull agrair-vos aquest associacionisme que s’ha dut a terme des del poble de Balsareny, a en Jordi Vilanova per moderar sempre els debats que s'han originat en el grup del Facebook Esgriolem! i sempre mostrar-los plenament transparents sense haver-hi de retocar ni una coma, i on hem tingut l'esperança de trobar-hi les portes ben obertes a qualsevol informació. Sens dubte les xarxes socials han servit i molt per donar a conèixer i orientar el procés participatiu d’aquest projecte que podia haver acabat molt pitjor. I també vull agrair al Sarment que em faciliti arribar des d’aquí a tota la població que no disposa de connexió virtual, i a en Marc Vilardell, que ens va permetre expressar-nos des de Ràdio Balsareny en una programació especial en directe i que es pot consultar de manera virtual també. De no haver estat per tots vosaltres, potser les obres haurien tirat més pel dret... Moltes gràcies!

I a nivell general, a tot el poble de Balsareny, ja que ha demostrat ser solidari, no ha renunciat al transvasament d'aigua a Manresa, sabent la importància de l'aigua com a servei públic per a la ciutat i rodalia, però hem ensenyat el recel davant el projecte i que tampoc no ens quedaríem de braços creuats si es perjudicava l'espai natural tan interessant que hi tenim al tram del Llobregat. Ara hem demostrat que ens estimem aquest indret i que ha de ser gestionat com un paratge fluvial i no pas com un equipament de la síquia. Demanàvem que les coses es fessin millor, simplement bé, i s'ha treballat amb respecte ambiental.

 
Foto 1: Accés des de la Rabeia al corriol de la verneda. A falta de confirmació, dedueixo que el Glòria hauria soscavat la riba dreta del riu. El balç de la muntanya del castell comença aquí i és de suposar un empitjorament de la qualitat de l'aigua cap a la séquia amb més sediments per l'erosió. La solució ha estat fer-hi una escullera. Ha calgut tallar arbres que ja hi havia; aquests eren pollancres (Populus sp) i s'ha aplanat el terreny, fent desaparèixer aquesta part de corriol per un camí innecessari per l’espai que ocupa; per això es mantenen els grans rocs enmig per impedir-hi el pas de vehicles motoritzats i permetre’n la recuperació anterior.

Agradable és observar en aquest espai degradat, la plantació de nombrosos verns (Alnus glutinosa), això serà una aposta de futur, per garantir la persistència de la verneda, i m'inclino a pensar en la bona pràctica de l'execució del projecte ambiental, però ara hi hem de posar el nostre granet de sorra col·lectiu i aquest és el de permetre que la vegetació colonitzi l'espai. Hem de deixar pas a la successió natural espontània sense posar-li impediments innecessaris.


Foto 2: Això és el que cal anar corregint. Tot i que el pas de maquinària pesada n'haurà compactat el sòl i subsòl, la construcció de l'escullera hauria de permetre una oxigenació. En tot cas, això no pot quedar així: espero que es colonitzi novament per la vegetació autòctona de la zona. Que ningú valori aquesta imatge com a millor simplement pels seus interessos personals de poder-hi transitar més còmodament o amb bicicleta. Com s'observa, la desaparició de la vegetació ha empobrit el sòl, deixant-lo al descobert de les inclemències ambientals; hem trencat l'equilibri de l'ecosistema, no hi ha refugi per a la fauna i ha desaparegut la matèria orgànica, que és un factor de gran interès per a una bona estructura del sòl. La matèria orgànica permet el desenvolupament abundant de bacteris i floridures que fan simbiosi amb plantes superiors i també per airejar-ne les arrels i que així la vegetació esdevingui sana i vigorosa.

Just aquí hi ha el pas al corriol eixamplat amb el no afectat. És molt interessant per garantir l'espai natural que al terra s’hi dipositi la fullaraca i restes en descomposició per tal que es protegeixin les arrels dels canvis de temperatura, esdevingui un refugi per a amfibis i altra microfauna, permeti un intercanvi de nutrients entre la superfície i el subsòl, s'enriqueixin els estrats inferiors, no es perdin sediments, etc. Així és com hem de tenir la verneda: feréstega; i pensar que es tracta d'un espai natural d'interès comunitari, gaudint d'aquest estatus com es mereix, recordant que nosaltres en som els convidats i no creure'ns que ens trobem fent ús d'un equipament municipal. Respectem l'hàbitat d'aquest singular espai del Llobregat a Balsareny amb tanta història.


Foto 3: Amb aquesta imatge ens hem  d’imaginar la pertorbació humana amb la dinàmica ecològica i comparar un bosc de ribera no perjudicat, el que tenim a primer pla, on les fulles dels verns que ens han donat ombra durant tot l’estiu absorbint els raigs solars potents i calorosos, a la tardor varen caure i ara a l’hivern resguarden el sòl com una catifa i així creen un ambient més confortable tèrmicament als essers vius del subsòl en les hores en què els raigs solars tenen una incidència molt més dèbil i no poden escalfar tant. I en segon pla la construcció de l'escullera, que ha generat una compactació del sòl i degradació que en perjudica l'oxigenació, així com un decapatge i denudació de la virosta del subsòl, desapareixent la manta tèrmica que genera la fullaraca assecada. 
 
Proposta de conservació paisatgística a la síquia


El meu reportatge ha resseguit la riba dreta del Llobregat. La riba esquerra sembla també s'ha recuperat ambientalment i s'hi ha fet una nombrosa plantació d'arbres ben visible; esperem que vagin creixent.



Al meu entendre, l'espai ha de ser mantingut i preservat i aporto el meu punt de vista sobre la gestió futura.


La riba dreta és oberta al pas de visitants respectuosos i curosos amb l'entorn, donant a conèixer els seus valors naturals, ecològics, geogràfics, històrics i arqueològics, ja que té molta capacitat de potencial públic que és bo obrir al veïnatge, si es fa promocionant el respecte i l’educació ambiental. 



La riba esquerra és un bosc de ribera més "verge" i, per tant, és millor no promocionar-ne l'ús públic, ni fer-hi accessos practicables, deixar-ho embardissat i que es vagi recuperant de l’impacte sofert, ja que és un molt bon refugi per a la fauna i la seva dispersió.


De la mateixa manera que aigua avall de la resclosa hi tenim una interessant illa fluvial, el millor és gaudir-ne contemplant-la des de la riba dreta, que ja disposa de l'observatori d’aus; també la mateixa placeta de la caseta de la síquia, amb baranes per damunt del riu, considero que és un espai perfecte per contemplar la parsimònia del curs del Llobregat amb el bosc de ribera i la gran importància de l’illa fluvial natural per així preservar-ne el caràcter d’ecosistema i contribuir així a garantir els corredors biològics. L’illa fluvial, per sota la resclosa, ja constava al projecte que no quedaria afectada: és molt important de no alterar-la, ni afectar-la, perquè articula una important riquesa ecològica en ser un refugi natural.

Serveix per a la nidificació i cria de les aus aquàtiques, i per a la muda que fan anualment de les seves plomes. Pensem que molts ocells són migradors i les plomes es desgasten durant els seus vols quilomètrics i els cal canviar-les; en aquest procés les aus esdevenen molt vulnerables i, per tant, busquen màxima discreció. També és molt important l’espai que proporciona l’illa fluvial per a la hivernació i repòs. Mantinguem-lo intacte. 


Una bona obra ha estat la d’instal·lar una tanca a la placeta; a part que era perillós accedir al canal de la síquia, prohibint l'accés evitem que la gent s'hi apropi o hi vagin els gossos deslligats, perjudicant el tram del Llobregat i l'illa fluvial.


Al seu costat, les dames coiffées (senyores amb barret), també anomenades “xemeneies de bruixes” o simplement “pilars coronats”,  no han patit cap desperfecte: preservem aquest emblema del Geoparc de la Catalunya central i donem-lo a conèixer com a patrimoni del conjunt que representa geogràficament, ja que aquí es pot ben explicar la geomorfologia del riu i els seus vestigis resultants. 


La posada al descobert de l'esvoranc al corriol permet veure vestigis del passat, de quan el sistema socioeconòmic requeria aprofitar cada pam quadrat de terra: un antic marge de pedra seca, tan comú al Bages. L'espai, doncs, esdevé de riquesa històrica i patrimoni arqueològic, com ja ho és el mateix canal de la síquia, un indret emblemàtic del qual hem de saber gaudir i preservar-ne l'ús.

Avui, ja podem tornar a contemplar els ànecs remullant-se a la resclosa. Ara esperem que obtinguin la tranquil·litat que els cal i que nosaltres els observem sense molestar-los: ja han patit prou les conseqüències de la maquinària monstruosa descarnant la resclosa. 

Finalment ens queda esperar el resultat dels treballs arqueològics: com es va construir la resclosa al segle XIV i com es va arranjar al segle XVI, amb el descobriment del cairat de troncs d’arbres formant gabions de còdols del mateix curs del riu, ja sigui el disseny i l’enginy de l’època, com eren els materials emprats... (Vegeu “L’estructura medieval de la Resclosa dels Manresans”, Sarment núm. 508, gener 2021)Caldria poder reconstruir el disseny interior de la síquia i de la resclosa, ara que en sabem més de les seves entranyes gràcies a les obres obligades. Traguem profit de la pertorbació Glòria i plasmem-ho en alguns cartells explicatius, situats a la mateixa placeta de la caseta de la síquia per informar de la bellesa singular d’aquest paisatge, i explicar el conjunt d’aquest espai pintoresc i bucòlic.

A part del punt de vista més naturalístic, no hem de deixar de banda la història medieval. I per poder-hi badar una estona més gaudint de l’emblemàtic racó que representa el Llobregat per a Balsareny, podríem vincular-lo amb la figura del Bisbe Pere Casaldàliga posant-hi alguns fragments dels seus poemes:

“[...] al costat del meu Llobregat, sota el meu castell, al costat de la meva casa pairal”.

“Castell del meu record; bressol i via / de més alts horitzons. / Roca pairal dels meus neguits... Un dia / em tornaràs la cendra i els petons? / Castell de Balsareny, / vora del riu atrafegat / i a mig camí del mar i la frontera! / Arrel de pedra del meu seny, / ermita del delir ja consagrat; / heràldica de lluita i de quimera! / Casal de l’esperit, fogall de casa, / muntanya dels meus ulls i dels meus peus; / merlets tallats per l'ala i per l'espasa, / merlets, muntanya i horitzons tan meus. / Oh, si pogués refer-te jo tothora, / construint-me en castell de pedra i vol; / terreny i alçat alhora, / paraula i vida al sol; / home dels homes i de Déu, fidel; / ala i rocam en feina redemptora; / fita pels caminants, resposta al cel”. 

Text i fotos: Sergi Fontseca Riera, geògraf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.