Vam decidir que ens diríem Grup d’Estudis Locals, -GEL-, i durant temps vam promoure diverses activitats: conferències i audiovisuals sobre Balsareny a la biblioteca i al castell, feines de restauració d’Aladernet (en dèiem “nits de lluna plena”: hi anàvem al juliol quan hi havia lluna plena, treballàvem fins que es feia fosc, hi sopàvem i ens hi quedàvem fins l’endemà): vam rescatar-ne la pica baptismal del fons del barranc i la vam portar a Balsareny.
És difícil recordar tots els qui vam participar en el GEL: el Josep Torras, el Llorenç Planes, el Joan Sala, el Josep Maria Soler, el Jordi Sarri, la Rosa Maria Bonals, l’Isidre Prat, el Ramon Carreté –en la correcció de textos– i molts altres, a més de totes les persones grans i de les famílies que ens anaven facilitant informacions: l’avi de cal Bosoms, els Masplà, el Joan Pijoan o el ”Sidro de cal Serarols”, l’Isidre Codina. Quan vam tenir prou material recollit vam decidir de fer-ne un llibre: el Llibre del GEL, que mai es va editar. Vam organitzar-lo en vint-i-vuit capítols, el vam escriure –amb la màquina d’escriure– i el vam deixar a la Biblioteca, sense enquadernar, perquè fos més fàcil de fer-ne fotocòpies (fa quatre dècades no hi havia els mitjans de reproducció ni de difusió de què disposem ara).
Al cap d’uns anys l’exemplar es va perdre. Però havíem tingut la precaució de fer-ne fotocòpies i guardàvem els negatius de les fotografies. Per tant, el podíem recuperar. És el que hem fet. Uns amics d’Ontinyent, cosins del Josep Torras, l’Enric i la Luisa, ens van orientar com fer-ho amb el Photoshop; vam digitalitzar totes les pàgines; el Xavi Novell, expert en aquests temes, les va acabar de deixar a punt per penjar-les al web del Cercle Cultural (ccbalsareny.cat) i a la pàgina web de Balsareny Educa (balsarenyeduca.info), i n’hem imprès un exemplar en paper que hem deixat a la Biblioteca.
Per descomptat, si algun dels que hi vam participar l’haguéssim de fer ara el
faríem molt diferent. Cap de nosaltres era expert en el tema que tant ens
apassionava. Però ben segur que no seríem capaços de metacomunicar la il·lusió
i l’entusiasme amb què el vam fer.
Joan Bonals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.