Gent de casa, quina sort!

CINC MINUTS

Sense que em costi dir-ho, ho sabeu prou bé, gràcies a la gent de casa! Avui em plau de nou contribuir a la literatura casolana. El nostre dia a dia és aquesta realitat quotidiana que ens permet palpar de prop aquelles persones que sense fer gens de soroll estimen de veritat. Aquest fet quotidià tan sols el podem viure els pobles on el bon dia el comencem a viure amb les primeres clarors.  

Si no recordo malament va ésser un dia com avui, és a dir un dimarts; us explico: Passades de llarg les dotze hores del migdia soc a la cuina de casa i en aquesta ocasió em disposo a preparar-me una amanida, fet no habitual, però que en aquesta ocasió va anar així. Quan tinc els ingredients preparats obro l’ampolla de l’oli i a l’intentar obrir el tap, “casum dena”, no hi ha manera de fer-ho. Estic a punt de llençar l’ampolla i provar d’obrir-ne una altra quan se m’encén la bombeta i, tot agafant l’ampolla, baixo els quinze graons de casa i surto al carrer per arribar-me a l’establiment més proper.  

–Bon dia, goiteu, em trobo amb aquest problema, voldríeu ajudar-me?  

Allargant l’ampolla, un dels components intenta pressionar el tap i de cap manera, i es dona per vençut; però de sobte, de la foscor de l’interior surt disposat en José Luis, veí i company col·laborador del Sarment (quan tenia la indústria química al carrer del polígon), esgrimint una mena d’eina miracle i aconseguint destapar l’ampolla.  Gràcies!  

Persones anònimes que no solen sortir a cap diari, però que són mereixedores del meu agraïment quotidià, com també l’oferiment que em van fer d’un CD (Cantaires de Casa, “Els Trumlaires”). Gent que estima, és la senzillesa quotidiana que permet dir: Gent de casa, quina sort!

Josep Gudayol i Puig