dijous, 29 d’octubre del 2020

Entrevista a Teresa Sallés


Uns aires de tardor ens conviden a recordar els orígens i la memòria del nostre Casal, avui Residència Casal Verge de Montserrat.

Per això entrevistem la Maria Teresa Sallés i Careta, nascuda a Balsareny el 26 setembre de 1926. La Teresa va estudiar la primària a les monges Dominiques de Balsareny; després, va fer un curset de Puericultura a Barcelona. I més endavant, un curs de 3 anys d’Infermeria a la Creu Roja de Barcelona, on va obtenir el títol d’infermera.

Llegir li ha agradat sempre molt; “per desgràcia”, diu, “ara ja pràcticament no puc”. Li agrada escoltar la ràdio i veure la televisió; i també fer exercici: als seus 94 anys, cada dia surt al matí a caminar pel poble durant una horeta. 

— En primer lloc, parleu-nos de quelcom dels vostres anys juvenils.

— Als 16 anys vaig començar a treballar a la fàbrica de cal Viñas. Mentrestant vaig fer un curset de puericultura a Barcelona. Vaig començar a vacunar nens i nenes a càrrec de l’Ajuntament: ho vaig fer durant cinc anys.

— Sabem de la vostra vinculació amb el Casal Verge de Montserrat. Digueu-nos: com i quan va començar?

— L’any 1947 van inaugurar el Casal. Hi van anar les monges Josefines, i l’any 1948 es va formar el consultori del Dr. Torner; jo vaig començar a treballar amb ell com a auxiliar. El Casal es va transformar en clínica, i jo formava part de l’equip quirúrgic del dr. Torner.

— En aquells anys, com era l’activitat mèdica del Casal?

— Hi havia un equip quirúrgic format per diferents especialistes. El Dr. Torner era el cirurgià general; el Dr. Alfons Castenera era l’oculista; el Dr. Prades Pla era l’otorrino; el dentista era el Dr. José Martínez Cano; l’analista, el Dr. Jaume Sard; l’ajudant, el Dr. Espona; el practicant, José Lorente; i la instrumentista era jo.

— Podeu dir-nos quin era el sosteniment econòmic que tenia el Casal?

— Es sostenia amb el pagament de les mútues dels ingressats al casal. Només hi havia deu llits.

— Vinculada al món de la infermeria al costat del metge cirurgià Dr. Jaume Torner, recordeu algun fet rellevant de què fos protagonista al Casal?

— Recordo la primera operació que es va fer a cor obert. Va ser un fet molt rellevant perquè era la primera que es feia a Barcelona. Van venir molts metges de Barcelona per presenciar aquell fet tan insòlit.

— Expliqueu-nos com eren les assistències mèdiques en aquell temps, i què eren els “aconductats”.

— L’any 1949 es va iniciar el consultori del Dr. Torner i la gent se’n van fer socis. Pagaven una quota cada mes, la “iguala”. Les visites i les operacions eren gratis. La cirurgia es feia al Casal i les operacions d’amígdales, al consultori.

— Voleu afegir-hi quelcom més?

— Durant els primers anys, el Casal va ser clínica. Al cap d’un temps, el Dr. Torner va marxar a Amèrica, però el consultori va continuar amb altres especialistes, i així va funcionar fins que es va convertir en residència.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Núria Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.