dimecres, 9 de setembre de 2020

Defensem la verneda

Esgriolem!




El dia 28 d’agost, en Narcís Mestres va publicar un article a Esgriolem, on posava en coneixement públic que uns tècnics de la Junta de la Sèquia de Manresa li deien de signar “un document que compromet el paisatge, l’interès general i la bellesa natural d’aquest espai que tan ens agrada i amb orgull defensem els vilatans de Balsareny”; i explicava que “el corriol paral·lel al riu Llobregat, just sota el turó del casell de Balsareny, està en perill de desforestació”. 


Es tracta de “realitzar uns treballs de reparació urgents pels danys causats pel temporal Glòria a la resclosa de la Sèquia de Manresa, que es basen en la recuperació de la base del paredat i la solera d’aigües amunt, així com la restitució de la coronació; aquests treballs han de permetre assegurar la infraestructura d’abastament d’aigua a bona part de les poblacions de la comarca del Bages”. Continua dient que “la resposta ambiental de la Junta de la Sèquia passa per replantar uns 90 arbres nous, però de la bellesa del paisatge que fem caminant entre les ombres que ens donen la boscúria del bosc de ribera d’aquest indret (únic al Bages) ja no en tornarem a saber mai més res”. Aclareix que no vol pas deixar els manresans sense aigua, però es pregunta si no hi ha una altra manera de fer les obres sense malmetre la verneda. “els tècnics de la Junta em manifesten que és la mesura més econòmica (per ells); consideren que amb camions de gran tonatge tindran la resclosa enllestida aviat”. I acaba dient que creu que es podria “fer compatible la conservació d’aquest medi amb l’ús de maquinària no tant agressiva”, invertint-hi més recursos econòmics. 


Aquest article va generar molts comentaris  –els podeu trobar tots a la pàgina de facebook d’Esgriolem!–,  perquè va agafar l’opinió pública per sorpresa. La gent no en tenia cap informació, ni pels mitjans de comunicació, ni per part de la Junta de la Sèquia ni de l’Ajuntament. Algun comentari demanava què hi tenia a dir l’Ajuntament, i de seguida va respondre en Dani Obiols: “L’Ajuntament de Manresa (propietari) és qui elabora i executa el projecte per l’emergència i pel risc que Manresa quedi sense aigua. Aquest projecte l’han d’informar diversos òrgans, entre ells l’ACA i OTA, i si tots els informes són favorables llavors l’Ajuntament de Balsareny dona el permís d’obres (és l’únic punt on intervé)”. El dia 29, en Jordi Vilanova va proposar que “caldria conèixer amb més detalls i transparència, per les parts que participen del projecte, quines alternatives hi ha per pal·liar els danys provocats pel temporal Glòria, i quina tindria un menor impacte ambiental i paisatgístic”. També va dir que el fet de ser propietari implica uns drets i també uns deures, i que en els informes pertinents espera que es tingui es compte la desforestació i l’opinió de l’Ajuntament, més enllà del tràmit necessari de la llicència d’obres. En Dani Obiols va dir que l’Ajuntament encara no havia rebut el projecte i que quan els arribi “farem les comprovacions i actuacions corresponents i competencials”.  


El dia 30, en Sergi Fonseca hi va fer una aportació molt extensa i documentada sobre el valor ambiental del bosc de ribera entorn de la resclosa dels manresans –ens remetem també al facebook d’Esgriolem per si el voleu llegir sencer–: “es tracta d’una 'una verneda molt concreta per la seva ubicació, única a la comarca del Bages, considerada com un hàbitat d'interès comunitari, i en aquest cas prioritari”, on apareixen també freixes, àlbers, salzes, etc., de manera que, a més de la verneda, s’hi pot inventariar “un altre hàbitat d'interès comunitari, el de les alberedes, salzedes i altres boscos de ribera". L’article expressa “la necessitat d'obtenir transparència i visibilitat a aquesta actuació que perjudicaria greument el tram del riu Llobregat, arribant a un procés participatiu si es dona el cas [...], per poder mostrar el desacord davant la pèrdua d’aquest paisatge”. Considera que tirar endavant aquest projecte “seria una pèrdua del prestigi de l'interès natural al municipi de Balsareny. Per això cal trobar-hi la millor solució, malgrat que esdevingui més costosa”. També l’Adal Arnau hi fa interessants aportacions sobre la fauna de la zona.  


El 2 de setembre, en Jordi Vilanova informava que l’Associació per la Recuperació dels Boscos Autònoms (ARBA Bages) havia engegat una recollida de signatures per mitjà de la plataforma Change.org sota el lema “Salvem l’última verneda del Bages”: en una setmana ja havia recollit 789 signatures. 

El 5 de setembre sortia a Regió 7 un article que es feia ressò de la qüestió: ‘Ecologistes alerten del risc ambiental d’unes obres previstes a la Sèquia’. Josep Alabern, secretari de la Junta de la Sèquia, hi explica que les obres “són fruit dels desperfectes ocasionats pels aiguats del gener, que es van endur algunes pedres i lloses de formigó de la resclosa”, i que “els danys no es van poder avaluar fins unes setmanes després, quan el desembassament de la Baells va tornar a la situació habitual, però aleshores va arribar la pandèmia, que va retardar la tramitació del projecte [...] L’Ajuntament de Manresa figura com a titular de l'obra, mentre que la coordina i la finança la Junta de la Sèquia, que a hores d'ara ja disposa dels permisos necessaris i només té pendent el de Patrimoni Natural (que ja hauria informat a l'ACA) per poder sol·licitar la llicència d'obres a l’Ajuntament de Balsareny. La intenció és començar els treballs aquest setembre”. L’article recull també l’opinió d’Alan Olmedo, president d’ARBA Bages, que subratlla que el projecte posa en perill la verneda; diu que “no entén la urgència de la situació” i opina que “l’impacte seria menor si s’actués per un accés diferent del previst, que no s’ha valorat perquè és més car”; Josep Alabern explica que és una obra “molt necessària” perquè l'estructura aguanti davant d'una possible nova avinguda, “o ens podríem quedar sense Sèquia”; admet que és una intervenció “important”, però diu que l'afectació serà “mínima”, i assegura que “actuarem de forma totalment conscient i respectuosa amb l'entorn” i, a més, en tot moment l'obra estarà supervisada per un director ambiental. L’article de Regió7, compartit a Esgriolem, va generar nous comentaris, la majoria escèptics sobre que l’afectació sigui “mínima”. 


El dia 5 de setembre es convocava una concentració per al dia 10, a les 7 de la tarda, davant de l’Ajuntament de Balsareny, amb el lema “Salvem l’última verneda del Bages. Concentració per un riu viu”.  

El dia 7, Alan Olmedo, president d’ARBA Bages, parlava de la verneda per l’emissora Ona Bages, i Esgriolem en compartia un enllaç

El dia 7 de setembre, a Nació Manresa apareixia un article que signa la seva redacció, titulat “La Institució Catalana d’Història Natural ‘dona crèdit’ a les obres de la resclosa dels Manresans”. La delegació del Bages d’aquesta institució –filial de l’Institut d’Estudis Catalans i fundada el 1899– diu que dona crèdit a les garanties per a l’execució de l’obra “sempre que es faci amb cura i amb coneixement de la natura on s’emmarca, i per la restitució del terreny i de la vegetació més pròpia a les àrees que inevitablement caldrà trepitjar”. Explica que membres de l’ICHN han parlat amb responsables del projecte i han visitat el lloc, i –per fi– donen detalls de les actuacions que hom preveu fer. Després d’una descripció i d’un apunt històric sobre la resclosa, expliquen que la riuada del temporal Glòria “va escapçar la riba, va tombar arbres [...] i va afectar la Resclosa dels Manresans [...] Actualment hi ha buits grans a diversos trams de la base; és impossible de veure’ls perquè queden sota el nivell de l’aigua [...]; sí que s’aprecia una part enfonsada al centre de la resclosa i es veuen alguns grans rocs, originàriament de la resclosa, arrossegats avall”. Els danys es van poder comprovar el 3 de març, quan l’ACA va reduir el cabal des del pantà de la Baells. L’obra “té consideració d’obra d’emergència, i des de la ICHN no la posen en dubte”. 

“L'obra requereix l'accés per les dues ribes al darrera de la presa –és a dir a la part nord o aigües amunt-, la construcció d'un dic primer a un costat i després a l'altre poc abans de la resclosa per deixar temporalment trams secs de resclosa on es pugui treballar i l'aportació de roques i de formigó. La institució sap que la Junta de la Sèquia ‘és ben conscient que cal esforç per no malmetre més enllà del què és inevitable’ per permetre els treballs”. 

“L'accés per la riba dreta o riba oest requereix la poda de branques d'arbres vora el camí i, al capdavall, la reobertura d'uns 40-50 metres de camí pel bosc de ribera per accedir fins prop de la resclosa. Aquest camí existia, però el progrés de la vegetació i l'erosió per les riuades l'han fet quasi desaparèixer. Aquí l'espai entre el vessant escarpat i el riu és molt estret, amb la conseqüència que s'afectarà a un tram de verneda. ‘Cal remarcar que aquest no és l'únic reducte de verneda al Llobregat’, recorden; ‘la verneda, més o menys ben constituïda i sempre a mercè de les riuades, continua per les dues ribes riu amunt fins al Berguedà i riu avall fins a Balsareny’. L'accés per la riba esquerra o riba est, més plana, no té problemes destacats. No s'afecta la illeta situada avall de la resclosa”.

“També posen sobre la taula que hi ha un expert ambiental, extern a la Junta de la Sèquia, que s'afegeix a la direcció de les obres perquè l'impacte ambiental sigui el mínim inevitable, perquè s'afecti amb preferència allò que té menys valor natural i perquè les condicions al finalitzar l'obra permetin una recolonització ràpida per les espècies autòctones preferides. Hi ha reforestacions previstes a les zones no inundables, tot i que no la plantació de canyes aigües amunt de la presa, en terreny sotmès a les riuades, on s'espera una colonització natural ràpida.” L’article acaba dient que “des de la ICHN s'assumeix que hi haurà impacte, com a totes les obres en àrees naturals, però no pas que aquest hagi de ser permanent ni catastròfic”. 

Un enllaç a aquest article el van compartir a Esgriolem en Ricard Ribera i en Dani Obiols; aquest darrer hi va afegir també un altre enllaç on s’explica qui és l’ICHN.  


Consideracions provisionals 

Si Balsareny té un indret especialment idíl·lic, un espai natural admirat per tothom qui hi passa, és l’entorn de la Síquia, amb la resclosa i el bosc de ribera: la verneda (declarada per la UE “hàbitat d’interès comunitari prioritari”) amb els àlbers, els salzes i els pollancres –i, no ho oblidem, les “dames coiffées”, de les quals no hem parlat fins ara, però que també preocupen–; i, més avall, els roures, els aurons, els avellaners... Cal preservar-ho, la gent de Balsareny s’ho estima i l’Ajuntament hauria de mostrar-se sensible a l’opinió ciutadana. 

D’altra banda, la Síquia, amb la resclosa al capdamunt i amb tot el seu itinerari, cobert o descobert, pel terme, forma part de la història secular del nostre poble, des de la franca cooperació de la baronia, l’any 1339, amb el projecte de Guillem Catà –a diferència de Sallent, amb el bisbe de Vic excomunicant el consistori manresà– passant pel conflicte de 1583, quan també una riuada es va endur la resclosa i els manresans la van reparar tallant arbres sense permís del baró –origen del “cens dels dotze capons”– fins als continus enfrontaments dels segles següents entre hortolans i siquiaires, inclòs l’invent de la cantimplora pel rector Roc Garcia. Cal també preservar la Síquia, i pensar en la utilitat que té per a la gent de Manresa i per als horts de tot el seu recorregut.

Quan al Sarment núm. 498, del passat febrer, dèiem que el ‘Glòria’ no havia causat “gaires estralls” a Balsareny, poc podíem imaginar que havia provocat uns danys que portarien prou cua. 

És evident que l’Ajuntament de Manresa té tot el dret de fer les obres necessàries a la seva resclosa –i s’entén que vulgui minimitzar-ne el cost–, naturalment complint amb tots els requeriments legals, que inclouen els informes mediambientals; però sap una mica de greu que ningú n’hagués informat. Al marge que el projecte oficial, a l’espera de completar els permisos (Patrimoni Natural, Agència Catalana de l’Aigua, Òrgan Tècnic d’Avaluació...), encara no s’hagi presentat a l’Ajuntament, ¿és possible que el nostre consistori no hagués tingut coneixement previ de les actuacions que hom hi pensava fer? Ningú no els en va dir res? En tot cas, ara que s’ha fet públic, ¿no estaria bé, fer gestions per intentar trobar una solució, raonablement més cara, però que preservi l’entorn natural? Amb el roc a la faixa de la facultat de concedir la llicència.

Cal agrair a en Narcís Mestres que amb el seu article hagi aixecat aquesta llebre i tret a la claror l’opacitat que fins ara hi havia; i Esgriolem ha demostrat així la seva utilitat com a canal d’expressió de les inquietuds ciutadanes. En un parell de dies ha corregut la veu per les xarxes, ARBA Bages ha promogut una campanya, s’ha convocat una concentració, el cas s’ha fet públic a la premsa i la ràdio comarcal i la Junta de la Sèquia ha fet públics els seus arguments. Si no fos per aquesta moguda, potser un matí d’aquests ens hauríem despertat sense verneda i encara ningú ens n’hauria explicat el què ni el com ni el per què. 

Ara cal esperar que el projecte, si acaba obtenint tots els vistiplaus reglamentaris, es presenti formalment al consistori balsarenyenc per demanar l’últim tràmit, la llicència d’obres. I veure què passa. Mentrestant, es recullen firmes i hi ha una concentració. N’anirem informant. 

* * *
El 9 de setembre es va publicar, fins aquí, aquest article al blog del Sarment. El mateix dia, en Dani Obiols va publicar-hi aquest comentari: “L’Ajuntament de Balsareny està fent i farà totes les gestions necessàries i competencials per tal que el projecte, validat per totes les administracions implicades, es porti a terme amb el mínim impacte possible. Altre tema són les especulacions que es puguin fer sense tot el coneixement.”

La concentració del dia 10 

El 10 de setembre, una setantena de persones es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament; també hi havia l’alcaldessa i diversos regidors. Va parlar l’Àlan Olmedo, president d’ARBA Bages. Va explicar que ARBA és una xarxa d'entitats repartides per tota Espanya que es dediquen a la restauració de les comunitats vegetals autòctones de la comarca i d'espècies escasses. Ells coneixien, mitjançant l'ICHN Bages, la verneda de Balsareny; la van visitar el novembre de 2018 i els va sorprendre la diversitat d'espècies, la bellesa i les estructures geològiques com les ‘xemeneies de les fades’ (dames coiffées). Aquest estiu havien planejat recollir llavors de verns per a un projecte de restauració a la Corbatera (Sallent). El dissabte 29 d'agost van llegir la informació que Narcís Mestres havia compartit el dia abans a Esgriolem: l’ARBA va contactar amb en Narcís i el dia 1 de setembre es van trobar a la verneda. Van decidir de fer campanya, incloent l’alerta pública a les xarxes, una recollida de firmes per Change.org i la concentració de dijous dia 10 a Balsareny. Dimecres dia 9 a la tarda van aconseguir reunir-se amb la Junta de la Sèquia. Allà els van assegurar que l'obra era molt urgent i que aquest mètode seria el que aconseguiria un impacte menor. Van dir que intentarien eliminar molt abans les espècies exòtiques que no pas els verns, i que posteriorment es descompactaria el sòl i es plantarien 90 arbres: verns, pollancres i oms. L’Àlan va acabar dient que desconfiaven de tot, inclosa la postura, favorable a l'obra, de l'ICHN, i va dir que l’ARBA continuaria vetllant i investigant què es pot fer. 

L’endemà al matí, en una conversa en un altre grup de facebook, en Dani Obiols explicava que l’Ajuntament encara no té la sol·licitud formal de la Junta de la Sèquia, amb el projecte definitiu i tota la documentació i requisits. I deia que “hem sol·licitat al Parc de la Sèquia que vingui a Balsareny a explicar el projecte a tothom, per tal que la gent pugui demanar tots els seus dubtes i que ho responguin els responsables del projecte. Si accedeixen, tan bon punt tinguem dia i hora i lloc ho comunicarem a tot el poble”. 

També nosaltres, si es celebra aquesta reunió, ens en congratularem molt, perquè parlant la gent s’entén i sempre és molt millor tenir informació de primera mà i poder debatre les coses amb els responsables. Tant de bo que aquesta presentació pública s’hagués fet d’entrada, evitant així dubtes i neguits. Esgriolem ha demostrat la seva utilitat: oferir al poble de Balsareny un canal on tothom pugui expressar les seves inquietuds per aconseguir que les coses es debatin en llibertat i a plena llum. Continuarem informant. 

Sarment 

Recollint informacions de Regió7, Nació Manresa i Ona Bages, i articles i comentaris publicats al facebook d’Esgriolem.

Actualitzat: 8 de setembre 2020

1 comentari:

  1. L’Ajuntament de Balsareny està fent i farà totes les gestions necessàries i competencials per tal de que el projecte, validad per totes les administracions implicades, es porti a terme amb el mínim impacte posible.
    Altre tena son les especulacions que es puguin fer sense tot el coneixement.

    ResponSuprimeix

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.