dimecres, 22 de juny de 2016

Comiat a Toni Vilaseca


Quan se’t mor un amic, les paraules no ajuden mai gaire per expressar el que sents. Per als balsarenyencs de la meva generació, El Toni de la Fassina va ser un company amb el qual qui més qui menys havia compartit jocs i excursions, algun viatge, mil anècdotes, i sobretot moltes converses al nostre racó predilecte, els tamborets de la Fassina. Ara em ve al cap quan ens explicava que, de jove, no sé si a Port Lligat o bé al castell de Púbol, havia conegut Salvador Dalí. I com parlàvem de música, de cine, d’esports, de països exòtics, de tot. Recordo quan vam anar plegats a fer-nos abonats del Camp Nou arran de l’ampliació de l’estadi l’any 80; des d’aleshores vam seure de costat molts anys a la fila sis de la tercera graderia, i compartíem eufòries i desenganys, i anàvem a votar a les eleccions presidencials del club. Fins que la malaltia li va impedir d’anar-hi, i al final se’ns l’ha endut. No, no hi ha paraules. Ara te n'has anat, qui sap si amb en Dalí, però això sí: segur que podràs veure els partits del Barça des d’una tribuna preferent, a prop d'en Kubala i d’en Cruyff, i somriuràs quan toqui. Com en els bons temps. Molts anys per recordar-te, amic Toni.

R.Carreté
Foto: Família Vilaseca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.