Amb els anys, a tothom ens
arriben moments endolcits per una pau reflexiva, i que, a través dels dies
nadalencs, ens transporten literalment a un món on sols s’arriba plenament amb
els ulls de la fe.
Hem acomiadat un any i hem
obert les portes a un altre, amb dies d’una fredor pròpia de l’hivern; i amb el
plaer d’enviar i rebre, per mitjà del correu postal, lletres que agraeixo i
estimo tant.
Des del bonic poble de Viver,
al Berguedà, ens arriba una reflexió feta vers, mots clàssics del poeta i
escriptor mossèn Climent Forner.
No tinc ni un pam de terra, només llibres. Me n’han
fet tant, de feliç, els llibres, que al cel, si no n’hi ha, no hi vaig. Perdó.
Visc dins d’un bosc immens, espès: hi poblen la meva solitud, quasi eremítica,
roures, pins, alzines i oliveres diverses que enfonsen les arrels en les
centúries; però convisc amb ell, l’amic més íntim, la font on bec per no morir
de set.
Quin bé de Déu de mestres de qui aprendre, d’amics
amb qui parlar (vius i difunts) i de molts fills que també em diuen: Pare,
donats a la llum amb tant de goig com llàgrimes. Des d’Aristòtil, Plató, Homer,
Virgili, Horaci, Sèneca i tants d’altres.
Mossèn Climent Forner
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.