dimarts, 19 de gener de 2016

M. Àngels Rovira, la labor dels teixits

ENTREVISTA


Aquesta secció enceta any dins el taller de monitors de l’entitat Casal de la Gent Gran, per conversar amb M. Àngels Rovira, monitora de teixits com són els boixets, la mitja i el ganxet. Amb aquesta entrevista, la secció pren aire fresc després de 32 anys d’entrevistes a Sarment.

M. Àngels Rovira i Puig va néixer a Avinyó el 23 d’octubre de 1951. Després de cursar els estudis primaris, va dur a terme el curs de Comerç Mercantil entre la Colònia Soldevila (Sant Esteve) i la ciutat de Vic. L’apassiona tota lectura que pugui innovar o tenir relació amb el camp de les puntes. També li agrada molt anar al cinema i, com a esport, la natació.

—Com va sorgir el fet d’estudiar i aprendre el món dels teixits?

—Avui dia la vida, en general, i la de les noies en particular, ha canviat molt. En els meus anys juvenils, aprendre a cosir era part d’una formació cultural comuna a totes les dones.

—Quina edat tenies quan vas moure el primer boixet?

—Tenia deu anys; us agraeixo que em doneu l’oportunitat de recordar aquells temps.

—I les agulles de fer mitja i el ganxet?

—Totes formen part del mateix bloc dels teixits: hi he treballat i hi treballo amb una gran vocació. A més a més de formar part del meu món laboral, em donen oportunitat de compartir-les amb tot el grup de persones que vivim l’art del teixit al Casal de la Gent Gran de Balsareny.

—Quins mestres heu tingut?

—Bé, de mestres tothom n’ha tingut i en tindrà, però contestant la vostra pregunta, us puc dir que de mestres en majúscula no n’he tingut. Això sí, he de donar les gràcies a les persones que amb la seva gran experiència em van aportar aquests coneixements.

—S’ha parlat molt sobre les propietats terapèutiques que es poden obtenir practicant l’exercici dels boixets. Què ens en podries dir?

—Sí, poder practicar aquest art tèxtil et dóna l’oportunitat de sortir del teu món quotidià. Com ho diria? D’alguna manera, desconnectes dels problemes diaris i poses a favor teu la ment i les mans.

—Com vau arribar aquí al Casal de la Gent Gran?

—Doncs va ser amb motiu de fer una substitució de la professora que hi havia hagut abans, i també a través d’una trucada personal des de la Fundació Pere Tarrés de Barcelona.

—Amb quin nombre d’alumnes compteu en les vostres activitats?

—Fent puntes al coixí som 18 persones, i pel que fa a mitja i ganxet, actualment som 16 persones. Aprofito per dir-vos que aquestes activitats les comparteixo amb altres pobles i també tinc un taller a Navàs, que és on resideixo.

—Ja per últim, en relació als vostres treballs, heu participat mai en alguna exposició?

—Doncs no; fins al moment, els nostres treballs d’art tèxtil no han participat en cap exposició.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.