dimarts, 21 de juliol de 2015

Meritxell Mas, continuïtat al Ball de la Faixa

ENTREVISTA















Meritxell Mas i Farràs, nascuda a Balsareny l’any 1976, és l’actual responsable de l’ensenyament del Ball de la Faixa al nens i nenes de l’escola Guillem de Balsareny. «Aquesta dansa és molt antiga i us puc dir que es va tornar a recuperar l’any 1951 quan en Mateu Boixadera i mossèn Jaume Freixa van fer-la present als carrers balsarenyencs».

La Meritxell compta amb el títol de FP II Administratiu, que va cursar a Navàs. A més a més té el títol de Perruqueria, cursat a Barcelona. Li agrada llegir, i el darrer llibre que ha llegit és L’analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson. Ha viatjat per Europa, Mèxic i Tunísia, i tal com ens diu: «Des que va néixer la meva filla fem el tomb per molts racons de Catalunya». Com a lleure, a més a més del cinema, el teatre i llegir, li agrada molt caminar i passejar amb bicicleta amb la família.

—Com vas arribar a ésser responsable i monitora per a l’ensenyament del tradicional Ball de la Faixa de Balsareny?

—Vaig començar a tenir relació amb aquest ball quan l’Esbart Dansaire Sant Esteve se’n va fer càrrec. Recordo que el ballaven el grup de juvenils, però aquesta entitat es va dissoldre, i calia trobar de nou nois i noies que el volguessin ballar. Exposat el problema a l’Ajuntament, va sortir la proposta de fer-ho arribar a la direcció del Col·legi Guillem de Balsareny i aprofitar així la possibilitat que l’alumnat el volgués ballar. Tenint ja un planter des del curs de 5è, la Montse Pla i en Joan Orriols van ser els monitors que assumiren l’ensenyament de la dansa. Fou en aquesta etapa, que vaig oferir la meva col·laboració. Després d’uns anys la Montse i el Joan ho van deixar i fins avui una il·lusionada vocació per aquesta dansa m’ha fet continuar al capdavant.

Quants anys fa de tot això?

—Si no ho recordo malament, deu fer ja uns 14 anys que vaig a l’escola a assajar.

Tota dansa tradicional té un significat a partir dels seus orígens històrics. Ens podries explicar quins són?

—Única en la foscor dels anys, puc dir-vos que era una dansa d’una masculinitat evident. En la seva forma i estil rememora el Balsareny d’abans.

—Quan es va ballar per primer cop el Ball de la Faixa a Balsareny?

—Després de molts anys de no ballar-se aquesta dansa, es va tornar a recuperar en la festivitat de Sant Marc l’any 1951. Fou en Mateu Boixadera (el Mateuet) el qui, recordant haver-la après en la seva edat adolescent, i amb l’ajut de mossèn Jaume Freixa, va compondre la música que ara coneixem. I dit i fet, «mans i mànigues», sintonitzant amb aquell antic Esbart Dansaire, uns nois i noies el feien present dins de locals i a les places. Fins i tot, m’han explicat que a més de la música hi havia una lletra cantada. Es cantava en finalitzar el ball i, tot i que sembla que el text s’ha perdut, alguns encara recorden que acabava dient: «I aquest ball de la faixa el donem per acabat». Cada any, en el primer assaig que fem amb els alumnes, els explico aquesta versió coneguda i els proposo un repte, a mena de juguesca: que demanin a casa seva si recorden haver ballat mai aquesta dansa. El fet de saber que l’avi, el tiet, els pares o bé algun germà o germana l’haguessin ballat, crec que pot arribar a enriquir-los i aconseguir que estimin més el Ball de la Faixa.

—Quin és el nombre de balladors que componen la rotllana del ball?

—En els seus orígens la ballaven 9 nois, 4 amb faixa vermella, 4 amb faixa blava i un (el que fa la figuereta) amb faixa blanca. Des de que el fem des de l’escola el nombre de nens canvia cada any. Són els nois i noies de 5è els qui el posen en pràctica.

—Podries dir-nos quin és el temps rècord en què el noi o noia que fa la figuereta ha mantingut la vertical?

—Mai no he cronometrat les figueretes, però sempre hi ha algun espectador que ho fa. El que sí que et vull dir és que durant el temps que el noi o noia manté la verticalitat jo pateixo molt, perquè no s’ha d’entendre com si fos una competició; però m’omple d’alegria comprovar que el públic s’ho passa d’allò més bé. Finalment dono les gràcies a mestres i alumnat, ja que són ells els que fan possible aquesta tradició, de la qual Balsareny gaudeix per la Festa Major, i per la Festa de la Gent Gran, que es celebra el mes d’octubre. Ajuntament i Escola, Bastoners i Ball de la Faixa, que per molts anys mantinguem les nostres tradicions.

Josep Gudayol i Puig

Foto: Èdgar Arnau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.