dimecres, 17 de juny de 2015

Manuel Ballibrea: un Museu del Cavall a Balsareny


ENTREVISTA

















«El meu pare i el meu avi em van transmetre un gran amor pel cavall i en concret per a tot el món animal. Recordo que el meu avi va ser un empresari important del sector animal, i també quan el meu pare venia a buscar-me a l’escola amb cavall. La primera vegada que vaig pujar a la sella d’un cavall tenia sis o set anys».

Som als baixos de cal Cabra, al carrer Jacint Verdaguer número 18 de Balsareny, propietat de Manuel Ballibrea Aguilera, on fa temps hi té instal·lat un veritable Museu del Cavall i amb trets del món del toro. L’exposició, a l’abast dels balsarenyencs, es pot visitar tan sols fent una trucada al número 665 044 269.

En Manuel va néixer a Múrcia el 30 de gener de 1940. Allà va cursar els estudis de batxillerat i magisteri. Està casat amb la Lluïsa Sanvicente i tenen dos fills, un noi i una noia. El temps de lleure que té el gaudeix amb lectura de revistes d’informació animal i amb diferents tipus de manualitats. Durant una desena d’anys va ser responsable de seccions a la revista «Rejoneo» i «Aseo i cuidados del caballo y sus guarniciones». D’altra banda és un gran viatger, enamorat de conèixer cultures foranes, i ha visitat països com Àustria, Itàlia, Israel, Hongria, Txèquia i Cuba.

— Què va ser el que us va fer deixar els vostres orígens? Quan vau venir cap a Catalunya?

— Des de molt petit el meu caràcter mogut va voler conèixer això o allò i em va fer viatjar molt. Aleshores, en millorar situacions diverses, el nom de Barcelona, lligat a Catalunya, m’hi va fer arribar. Vaig arribar a Barcelona, des de Múrcia, entre els anys 1963 i 1964.

— A què et vas dedicar en arribar aquí?

— En un món nou per a mi, gràcies al meu currículum vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a una primera feina com a venedor de llibres i més tard en el ram de les asseguradores.

— I com va anar el fet d’arribar a Balsareny?

— Van passar uns quants anys i la meva inquietud pels cavalls i els toros era molt gran; això em va fer buscar una casa antiga per tal de poder portar a terme aquest projecte de museu que avui ja és una realitat. Vaig arribar a Balsareny i vaig tenir l’oportunitat de saber que al carrer Jacint Verdaguer hi havia una casa antiga a la venda, cal Cabra. I dit i fet, des d’aquell moment vaig ser-ne el propietari. De tot això ara farà uns vint anys, durant els quals amb la meva dona i els meus fills hem dedicat esforços per a la restauració de l’habitatge i posterior projecte museu.

— A part dels cavalls també tens gran afició al món dels toros ja que vas estar vinculat en la pràctica del «rejoneo» i també del toreig a peu. Què ens pots explicar de la disciplina taurina?

— Sobre l’afer dels toros s’han dit i es diuen moltes coses, però jo personalment puc dir que en les curses l’animal, i això està científicament demostrat, no sent cap dolor, ja que està anestesiat per mitjà de les metaendorfines que genera el seu organisme.

— Sent un enamorat dels animals des de petit, quina és l’espècie que admires més?

— Del cavall n’admiro la noblesa, memòria i olfacte i el seu gran sentit de l’orientació; aquets tres últims sentits els té més desenvolupats que no els humans. Del toro, la seva força, la seva bravesa i la seva bellesa. I del gos, la seva fidelitat i la manera d’exterioritzar la seva alegria quan veu l’amo.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri





1 comentari:

  1. Us convido a que entreu en el següent enllaç per tal de que podeu llegir aquest "estudi" sobre el no patiment dels braus.
    http://blogveterinario.blogspot.com.es/2007/03/por-qu-el-toro-s-sufre-he-conseguido.html?m=1
    Ricard Ribera Alonso de Balsareny

    ResponElimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.