divendres, 15 de novembre de 2013

Restes

OPINIÓ
PUNTA DE BRAU

Són les vuit del matí. És fosc i en obrir la porta del pati em sobta un reflex de llum artificial que es filtra per l’obertura enreixada que mena cap a l’accés exterior. Aquesta llum m’espolsa la fina teranyina d’uns ulls espessos, encara, per la son matinal. És el 3 d’octubre de 2013.

De ben segur, però, que quan aquestes ratlles vegin la llum, la llum natural d’un matí de novembre haurà deixat enrere les restes de la foscor d’aquell passat primer de tardor. Sí, adaptats fa anys a l’horari distorsionat amb relació al del sol, els dies avancen o endarrereixen les seves clarors segons la manipulació que l’home hagi decidit fer per mitjà d’una llei natural a través del rellotge.

“A finals de mes haurem de canviar d’horari i adaptar-nos al d’hivern. Però atenció, perquè potser això té les hores comptades. Podria ser que aquella gimcana que hem de fer per manipular tots els rellotges repartits per la nostra vida, per sincronitzar-nos amb tothom, finalment s’acabés. La Comissió per la racionalitzazió dels horaris ha aconseguit que el Congrés dels Diputats s’ho estudiï. Es tracta de recuperar el temps perdut? No, perquè és impossible. Serem capaços de tornar-nos tan europeus de cop? D’entrada es posaria fi a l’horari franquista, una imposició més que es dóna per bona des que el 1942, per simpatia del règim nazi, es va decidir adoptar” (Martí Gironell, Diari Avui, dimecres 2 d’octubre de 2013).

Avui estem on estem i, avalats per un sistema democràtic, ens cal evolució, apartant en el temps tot allò que siguin restes!


Josep Gudayol i Puig 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.