diumenge, 10 de novembre de 2013

Ramon Magem exposa els enginys de la ciència

Balsareny està de festa perquè pot tornar a gaudir d’una important i completa exposició dels “invents del Magem”. L’exposició s’anomena “Els invents que han revolucionat el món”, perquè, com diu ell, “jo no he inventat res, només mostro allò que van idear els grans inventors del passat”. Tot i així, en més d’un cas, ell s’ha inspirat en publicacions o il·lustracions antigues, imprecises i incompletes, i és el seu propi enginy el que hi ha suplert les mancances per fer accessible a tothom una demostració pràctica de com funcionaven aquelles idees del passat.


—Quant de temps portes fent aquesta tasca?

—Porto cap a trenta anys fent maquetes. De primer, les feia per a mi, com un hobby, i me les guardava. Fins que un dia, un encarregat de la mina em va dir: “Per què no les exposes?”. I dit i fet, en vaig parlar amb l’Ajuntament d’aleshores i em van deixar muntar la primera exposició. Després en va venir una altra, algú de fora les va veure i em va proposar de fer-la en un altre lloc…


—I ara les has passejat per tota la geografia del país.

—Sí, de fet he voltat per escoles, instituts i universitats de tot Catalunya, i col·legis d’enginyers, i també he estat al País Valencià i a França. Fins i tot un cop em van proposar d’anar a l’Aràbia Saudita, però no ho vaig veure clar i no hi vaig anar.


—Quantes maquetes tens? Quina ha estat l’última? Quina t’ha donat més feina?

—Ara tinc unes 45 maquetes. L’última —i segurament la que m’ha donat més feina— és aquest rellotge autocorda, que funciona amb un serpentí ple de metanol, que es dilata o es contrau segons el canvi de temperatures entre el dia i la nit, i amb això es va donant corda sense parar mai. Ho he trobat en un llibre del rus Yakov Perleman, que va morir al setge de Leningrad el 1942. Però la descripció era incompleta, i m’ha costat una mica aconseguir que funcionés bé: he hagut d’anar-hi experimentant fins que hi he trobat el sistema. I una altra maqueta complicada va ser la que reprodueix el funcionament del parallamps de Benjamin Franklin: el mecanisme intern per a reproduir els llamps i llampecs és una mica sofisticat, però resulta didàctic i efectiu.


—Quines altres maquetes ens recomanes?

—Totes m’agraden, és clar, perquè totes tenen algun tret que les fa interessants. Una de les més curioses és el generador hidrostàtic de Lord Kelvin, que treu directament l’electricitat de l’aigua, fent-la passar alternativament per dues anelles, una de positiva i una de negativa, i la diferència de potencial fa anar un motor.


Una altra és el giroscopi de Leon Foucault, que permet als vaixells tenir la brúixola estabilitzada independentment del moviment de la nau. És una aplicació de la teoria del pèndol de Foucault, que també serveix per a aquesta curiosa maleta, que un cop carregada només es pot moure endavant i endarrere, però mai de costat, per més que ho intentis.


Altres maquetes interessants poden ser: la bobina de Tesla; l’aparell d’enregistrament del so de Valdemar Poulsen, que va millorar el d’Edison; el generador d’electricitat per fricció, de Frances Hanksbel i Joseph Priestley, millorat per Wimshurst i Van de Graaf; un dels primers aparells de ràdio, de Marconi; o la font d’Heró de Siracusa (segle I), precursor de la màquina de vapor; el cargol d’Arquímedes modificat per Leonardo da Vinci, una espiral inclinada que permetia pujar aigua; una bomba hidràulica de 1615; la màquina de vapor pròpiament dita, de John Watt; un ariet hidràulic de Joseph Montgolfier, de 1796; un motor Stirling, de 1816; l’experiment de Faraday, de 1831, un pèndol de rotació directa o inversa segons el corrent positiu o negatiu que rep; una màquina electromagnètica d’Hippolyte Pixii, de 1832; el motor de gas de combustió interna de Nikolas Otto; i el motor elèctric, desenvolupat per Edmonson, Davenport i Tesla.
 

—Veiem que hi ha invents molt antics.

—La ciència s’ha fet sempre a base de millorar els descobriments dels científics del passat, anant-hi aplicant noves idees i tecnologies noves. Mai res no és definitiu. Però hi ha invents que sempre s’han resistit, perquè són impossibles, com és ara el moviment continu. I sempre hi ha romàntics que s’esforcen a trobar-hi solució, però tots els intents fins ara s’han demostrat falsos, com aquest “Perpetuum mobile” que exposo: en realitat, sempre hi ha una font d’energia amagada, perquè l’energia no pot sortir mai del no-res.

El principal atractiu de l’exposició és que la majoria de les maquetes tenen aplicacions pràctiques, visibles i entenedores, molt didàctiques, que fan les delícies dels visitants de totes les edats, i molt especialment dels més menuts, que hi troben unes joguines ben diferents, gairebé màgiques: el fruit del geni de tants i tants científics del passat, a qui Magem ret periòdics homenatges. A Balsareny tenim la sort de tenir un home com ell, que amb paraules senzilles i planeres ens apropa a tanta saviesa acumulada per la humanitat. Gràcies, Ramon, i per molts anys ens puguis anar il·lustrant.

Sarment
Fotos: Sarment


1 comentari:

  1. Moltes felicitats, Ramon. Les tres noves que has fet són una meravella. Les veuré amb més atenció i si m'ho permets faré unes fotos.
    josep

    ResponElimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.