ENTREVISTA
En Ricard Manuel Sabaté va néixer a Sant Joan de
Vilatorrada l’1 de setembre de 1946, i posteriorment cursà el batxillerat a
l’escola dels germans La Salle de Manresa. Més tard emprengué estudis de dibuix
i pintura i es va graduar en Belles Arts, Disseny Gràfic i Arts Aplicades a
l’Escola Massana de Barcelona. Actualment és soci de l’Agrupació Artística de
Balsareny i hi dóna classes.
Tal com ens diu, li agrada «llegir llibres tècnics d’art, la música clàssica i tornar
a París, d’on tinc un bell record».
Part de la seva bibliografia és la següent: Diccionari
Ràfols, Art a Manresa segles XIX i XX, il·lustrador del Cançoner
Català, El romànic al Bages, Ipostel Coliseum (Caracas). Té obra
gràfica en col·leccions particulars i ha estat premiat en certàmens nacionals i
en exposicions individuals i col·lectives.
—Expliqueu-nos, com va començar el vostre interès per la
pintura artística?
—Cada dijous a la Muralla de Sant Domènec de Manresa
venia un llengoter a vendre fulles d’afaitar, i com a esquer, feia paisatges
amb pastel per a sortejar-los entre els badocs. A mi m’encantava veure’n el
procés fins acabar l’obra.
—Recordeu algun tret significatiu en aquell començament?
—La meva primera experiència va ésser dibuixar imatges
amb un clau a la paret de la meva habitació. I això vol dir les moltes vegades
que els meus pares treien la pols a les meves orelles.
—Quin recorregut heu fet des d’aquells anys?
—Crear, transformar i dominar la imatge gràfica.
—Hi ha alguna persona que vagi poder influir en aquesta
dedicació per l’art de pintar?
—He hagut d’aprendre tècniques al costat de grans mestres
com Joan Vilanova, Evarist Basiana i Ramon Salisi.
—Des de quan esteu a l’Associació Artística de Balsareny?
—Doncs des del seu inici, sota la presidència d’Antonio
Montoya el segle passat, n’he format part com a soci. L’ambient artístic sempre
m’ha interessat. L’entusiasme d’aquells moments era molt creixent i amb ganes
d’aprendre i fer moltes coses, fins avui.
—Esteu situats a la plaça Ricard Viñas de Balsareny:
disposeu de tot el necessari dins l’estudi on treballeu?
—Doncs cal agrair a l’Ajuntament de Balsareny el recolzament
que sempre ens ha donat, en cedir-nos un espai de trobada per aquesta entitat artística.
—Amb quina assistència d’alumnes treballeu actualment?
—Estem esperant el dissabte per poder gaudir, comentar i
passar una estona lluitant amb els colors. Mica en mica ha anat baixant l’assistència
de participants, cosa que és comprensible; ens hem anat fent grans i el temps
ha anat canviant amb més obligacions familiars. Conjuntament hi ha també
tallers manuals que amplien la motivació artística. A la fotografia podem veure
una representació dels assistents, tot i que hi manquen persones. En formen
part del grup: Manoli, Antònia, Goretti, Maria Àngels, Maria Jesús, Jaume,
Clari, Francesca, Mercè F., Mercè B., Emiliana, Sílvia, Clara; i ressaltar les
cinc nenes de la nova generació que hi donen impuls: Laia R., Aina R., Aina G.,
Iria i Sara. També cal recordar totes les persones que van passar amb la
mateixa afició; i la Rosa Figuls (Rosita), que, amb els seus anys, té la gran
riquesa d’un esperit jove.
—En la dedicació envers l’art de pintar, quin és el
nivell que pot arribar a assolir l’alumnat?
—El llistó és molt alt. L’hem passat!
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.