 |
| Ramon Berenguer I el Vell i Almodis |
Cercar
l’origen del nostre poble és una tasca quasi impossible per la manca de dades
escrites existents, les úniques que podrien haver perviscut fins avui, i aquest
fet ens obliga a fer conjectures més o menys encertades interpretant les restes
arqueològiques de què disposem i amb l’esperança de trobar-ne d’altres que ens
les verifiquin. És té coneixement d’assentament més o menys regulars en el
nostre terme municipal des de l’època neolítica, i l’empremta ibera hi és
palesa fermament. Encara avui es troben noves descobertes d’aquella civilització
arreu del terme, i les troballes fan que els historiadors tinguin esperances de
fer-ne alguna de rellevant a curt termini.
 |
| Un clergue posant pau entre un cavaller i un pagès |
Les
primeres dades escrites sobre el poble, com ja sap tothom, daten de l’any 951,
però dels seus senyors no se’n té constància fins més endavant. Els senyors de
Balsareny formen la primera branca coneguda del poble, però hi va haver uns
senyors que van dominar el nostre poble durant prop de dos anys i que amb el
temps esdevindrien una de les famílies nobles més importants de Catalunya. Però
abans d’entrar a fons en la qüestió, caldria fer una anàlisi prèvia per poder
entendre amb més claredat tot el que es produïa en aquella època.
 |
| L'abat Oliba |
Ens
situem entre finals del s. X i començaments del s. XI. Els nobles menors
qüestionen la llei i les estructures polítiques godes i intenten imposar les
lleis feudals a serfs i comtes, que els intenten mantenir cada vegada amb més
dificultats sotmesos a la llei. Per altra banda, l’Església comença la seva
gran expansió i imposa criteris polítics innovadors, que comptaran amb el vist-i-plau
dels comtes, però que molestaran enormement als barons, com la pau i treva de
Déu o les sagreres, i amb figures
clericals destacades, com la de l’abat Oliba (1017-1046) i la fundació de
monestirs de gran importància; Montserrat (any 1082), Poblet i Santes Creus
(any 1150) o Vallbona de les Monges (1157). La Marca Hispànica, que ocupa
encara molt territori del que posteriorment serà el Principat, és una zona
convulsa, on les ràtzies i els enfrontaments entre els nobles catalans i els
sarraïns encara són molt freqüents, fet que fa que la zona de frontera sigui
perillosa. Però la defensa recau únicament en els barons, mentre que els beneficis
han de compartir-se amb l’Església, fet que també molesta la petita noblesa, que
considera que es sacrifica molt pels pocs beneficis que n’obté. En definitiva,
podríem dir que en aquella època concreta es viu una pau fràgil, que els comtes
intenten mantenir a través de pactes entre ells i sotmetent els barons.
 |
| Ramon Berenguer I el Vell |
Dins
d’aquesta pau inestable, el descontentament dels barons es veurà reflectit
en revoltes freqüents en contra el poder
comtal, i és després de la revolta dels nobles de Barcelona i Osona contra el
comte Ramon Berenguer I (any 1044) que apareixen en el senyoriu del castell uns
nobles que no figuren en les línies dinàstiques dels Balsareny. Es tracta dels
Riculf. Aquests senyors, descendents nobles dels Comtes de Cerdanya, es
mostraren a favor del comte de Barcelona durant la revolta dels barons i van
patir incursions greus dins del seu territori. Com a compensació, el comte de Barcelona va atorgar en comanda els
castells de Balsareny, de Cornet i de Gaià, a més de l’honor d’Oristà, als
germans Bernat i Miró Riculf el 5 de juliol del 1062. A canvi, els germans es
comprometien a aportar a l’exèrcit comtal 50 cavalleries amb “tots
els estris i atuells necessaris per l’exèrcit”. En aquest document es fa
esment també “de petits i grans masos”
en el territori de Balsareny i de diversos castlans, entre ells els Vilallonga,
els Bosch i els Peguera, tots sota el senyor feudal directe del comte, el
senyor de Rajadell.
 |
| Ramon Berenguer I rep el vassallatge d'un fidel |
Aquests
dos germans governaren ben poc el senyoriu de Balsareny: Bernat morí solter
l’any següent (1063) i Miró, que des del 1050 havia rebut el castell i la
baronia de Pinós del Comte de Cerdanya Ramon Guifré I, l’any 1064 canvià els
castells de Balsareny i Gaià per unes rendes a Manresa a Guifré Guitart i es
retirà al castell de Pinós de Lluçà, on morí el 1082. Des de la seva concessió
comtal, Miró adoptà el títol de baró de Pinós, i els seus successors ja
mantindrien aquest títol fins als nostres dies.
Així, fruit del seu casament amb Sicarda, nasqué el primer Galceran de
Pinós, un dels molts amb el mateix nom i dels quals s’han creat històries i
mites arreu de Catalunya, com la llegenda de les cent donzelles, i que amb el
temps es convertiran en una de les famílies més poderoses de la Catalunya
medieval.
Santi Fornell
 |
| Monument a Galceran de Pinós, a Bagà |
Bibliografia
-
Soldevila, F. Historia de Catalunya. Editorial
Alpha, S.A., Barcelona, 1963
-
Vilalta Serra, E. Un recorregut per les fronteres dels
comtats catalans a l’època del comte Ramon Berenguer I (1035- 1076).
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1998.
-
Ginesta i Batllori, S. La comarca del Bages.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1987.
-
Junyent i Sobirà, E. Diplomatari i escrits literaris
de l’abat i bisbe Oliba. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1992.
-
Arxiu de la Corona
d’Aragó.
Llibre dels feus, número 1, foli 190.
-
Diversos autors. El món urbà a la corona d’Aragó
del 1137 als decrets de nova planta. Actes. Volum I. XVII Congrés
d’història de la Corona d’Aragó (Barcelona- Lleida, del 7 al 12 de setembre de
2000). Universitat de Barcelona, 2003.
-
Català i Roca, P. Els castells catalans. Volum 5.
Dalmau, Barcelona, 1979.
-
Camps i Arboix, J. de. Les cases pairals
catalanes. Ed. Destino. Barcelona, 1969.
Bibliografia
web
Les imatges no són aportades per l'autor. La redacció de 'Sarment' les ha baixades d'internet per il·lustrar el text, i seran retirades a petició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.