CINC MINUTS
Eren temps diferents, ni molt bons ni molt dolents. Temps
d’una jove adolescència en temps d’hivern. La fredor de les aules feia que la
matèria primera d’aquelles plomes, xopes de tinta blavenca damunt d’unes
llibretes de paper esgrogueït, formés un text arrissat de línies dictades pel
mestre.
M’agradava escriure i valorar aquell dictat ondulat
escrit a mà. La meva sensibilitat avui, que fogueja, després d’haver llegit
“Cavallets” (El temps que fuig, columna
de l’escriptora Maria Mercè Roca, diari El
Punt Avui de dijous 16 de maig de 2013).
Roca diu: «Em sembla que ja us n’he parlat d’aquest
concurs: té moltes modalitats, molts nivells, i cada convocatòria gira a
l’entorn d’un tema. Jo sóc jurat de la modalitat de “Cartes escrites a mà”. En
un temps en què ningú no n’escriu, és molt estimulant veure que joves i grans
es posen a escriure a mà: lletres, marges, línies, espais... Entre les cartes
presentades n’hi ha hagut una d’especial. Formalment perfecta, escrita amb
tinta blava. Però el que la feia especial era el que deia. Era adreçada al
President del Gremi de Firaires de Girona, i la signava en David, un noi de
tretze anys de Girona». Resumint l’escrit de la Maria Mercè, en David fa una
petició a l’esmentat president per tal que a l’atracció de la fira dels “Caballitos”
tingui a bé construir-hi un cotxe, barca o cavallet on hi pugui pujar juntament
amb el seu germà de dotze anys que ha d’anar amb una cadira de rodes.
Text sensible escrit a mà. Jo encara avui n’escric!
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.