dimarts, 4 de juny de 2013

El desequilibri inversor a Iberpotash SA

 
Foto: A. Fernández















Si seguim la informació comarcal tant al diari com a la ràdio, ens adonem que tot el món de la potassa és a Súria. Si rebem la revista bimensual de l’empresa, pràcticament Balsareny i Sallent hi surten en comptades ocasions. Però mai en el projecte Phoenix, on totes les inversions estan projectades a Súria.

El centenari del descobriment de la potassa, tot un any de celebració, en què no s’ha fet referència al pou de Balsareny ni a la planta de tractament de mineral a Sallent.
La vida a la mina ha unit gent de Súria, de Cardona, de Sallent i de Balsareny que, per diferents circumstàncies, han coincidit al lloc de treball. Pel pou de Vilafruns hi baixen tant treballadors de Balsareny, que és el municipi on es troba, com de Sallent, població veïna que comparteix mina amb Balsareny. Però diàriament també hi acudeixen treballadors de Cardona, i també de Súria, que aporten la seva experiència en la gestió i explotació de la mina.

Fen una mica d’història, el 1913 es constitueix la primera empresa minera, Fodina S.A., amb capital totalment estranger, mitjançant l’adquisició de nou concessions mineres. D’aquesta manera, el Sindicat alemany de les sals potàssiques mundial, el Deutsches Kalisyndicat, s’establirà a la futura conca potàssica de Catalunya per un millor control de la resta d’empreses interessades. Mentrestant, l’empresa franco-belga Solvay et Compagnie arriba a un acord amb Macary i Viader i adquireix tots els seus drets miners.
Poc temps després, aquesta companyia efectua tres nous sondejos dins la concessió “Roumanie” i Saladita” al voltant del pou “Salí” de Súria, i així s’inicia una cursa entre empreses i particulars per arribar els primers a explotar aquesta riquesa tan valuosa per a la indústria.

L’interès per la utilització industrial i agrícola de les sals potàssiques va fer que l’any 1918 l’empresa Fodina iniciés unes prospeccions en el terme municipal de Balsareny per saber la qualitat i la fondària. En el sondeig fet el 16 de setembre de 1920, al costat de can Vila, es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat.
A Sallent els pous “Luis” i “Enrique” foren excavats el 1929 i la sal potàssica apareix a 300m. de profunditat. Com a precedents, cal parlar dels sondejos que l’any 1918 ja havia fet la Fodina, i que van posar de manifest que hi havia sals potàssiques a 300, 650 i 680 metres de profunditat. També a Balsareny, per veure les possibilitats de la mina, es van fer sondejos entre 1920 i el 1930. Les empreses Fodina S.A. i S.A. Minera van ser les primeres interessades en l’extracció de potassa a Balsareny, però van passar un quants anys fins que l’empresa de capital alemany SA La Minera va iniciar la construcció del pou de Vilafruns, a prop de l’ermita romànica de Santa Cecília. Primer la guerra civil i després la Segona Guerra Mundial van fer que s’aturessin els treballs de la construcció de la mina. L’estat va confiscar els béns de l’empresa alemanya i l’any 1945, ara de la mà de l’empresa Explotaciones Potásicas S.A., es van reprendre i finalitzar els treballs. El 1948 es va començar a explotar la mina i el 1952 va entrar a ple rendiment.

En l’actualitat, el pla Phoenix contempla el tancament de la mina de Balsareny-Sallent el 2014, però els projectes s’han endarrerit. La rampa de Canabasses que està en construcció, s’ha trobat amb una veta d’aigua que a hores d’ara  dificulta l’avançament del túnel a 600 metres aproximadament, i a una fondària d’uns 150 metres. Tot això comporta un retard en les obres. Aquesta tardor Iberpotash preveu iniciar les obres d’una nova planta de sal, que ha de ser una de les més avançades del món segons l’empresa, i que permetrà produir també mena magnèsica.
Mentrestant s’ha creat un grup de treball conjunt per al futur de Sallent, entre la Generalitat, l’Ajuntament de Sallent i Iberpotash, per concretar les pautes a seguir de cara als propers anys, quan haurà acabat l’extracció de sal i potassa de la mina de Vilafruns, tenint en compte la seva estratègica ubicació a l’eix del Llobregat i l’existència d’una línia de tren que enllaça amb el port de Barcelona.

Els treballadors de Potasses de Llobregat creiem que el pou de Balsareny té suficients reserves per ser explotat més anys i la planta de tractament de Sallent reuneix les condicions per treballar a ple rendiment durant dècades. Esperem poder celebrar el centenari nostre, el 16 de setembre de 2020, amb l’empresa en plena ocupació, que bona falta fa.
La mina de Vilafruns el 1948
 
Pel que fa al medi ambient, el treball a la mina ha guanyat seguretat per al treballador i producció per a l’empresa. Els darrers anys s’ha aconseguit que el procés de producció en el seu conjunt sigui més net. Per les xemeneies de la planta de tractament només surt vapor d’aigua. Uns anys enrere van afectar els boscos de la zona de Cererols, a Súria, perquè les partícules salines provocaven una pluja salina que cremava la vegetació. Ara, pràcticament tota l’aigua salada es canalitza cap al col·lector de salmorres que la condueix directament al mar.
El problema més greu en el terreny del medi ambient és l’impacte visual de les impressionats muntanyes de residu (de sal tractada) que es formen al costat de cada explotació. L’«informe Folch» posa de manifest la falta de compliment de la normativa vigent obligatòria, que es tradueix en la contaminació de l’ecosistema i en la falta d’un pla de restauració mediambiental i d’una fiança raonable amb l’activitat minera per part de l’empresa; i proposava possibles mesures correctores i de prevenció amb la gestió dels residus miners.
A més, en l’àmbit local de Sallent es discuteix ara la possibilitat de proposar un referèndum popular al municipi sobre la idoneïtat o no de la tramitació del Pla Especial Urbanístic amb la muntanya de sal del Cogulló.
Personalment crec que la tramitació del pla s’hauria de fer de manera ràpida. La muntanya de sal no pot continuar creixent en alçada: això fa que es compliqui la seva restauració amb aquests desnivells tan pronunciats. La solució passa per una ampliació del terreny en direcció nord-oest amb l’aplicació i compliment de la normativa vigent obligatòria.
De moment, la solució és difícil perquè el producte que s’hi aboca no té prou sortida al mercat i perquè no s’inverteixen diners en investigació de noves tecnologies que permetin la fabricació de nous productes. A Manresa tenim el Centre Tecnològic, però sense prou recursos, a causa de les retallades. En canvi, Iberpotash disposa de diners del Banc Europeu de Inversions, que podrien ser destinats a investigació i recerca, per a la construcció d’una nova planta a Sallent que gestionés els excedents salins.

Andreu Fernández Aguado  
Comitè de Seguretat i Higiene al Treball



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.