dijous, 15 de desembre de 2011

Pere Casaldàliga: missatge a la Romeria dels Màrtirs

BALSARENY AVUI
 


Fa uns dies, puntualment com sempre, he rebut un capítol més de la revista Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga, corresponent al novembre de 2011. El text està escrit des d’un gran amor envers els germans i en la fe del Fill de Déu, Jesús.

Transcrivim uns primers paràgrafs del missatge per seguir amb el text de la Romaria Dos Mártires Da Caminhada (16 i 17 de juliol de 2011).

“Potser sigui per a mi l’última Romeria dempeus a la terra, en una altra potser estaré comptant les estrelles en el si del Pare. De totes maneres, tant si és l’última com la penúltima, vull donar-vos uns consells. Un vell caduc té dret a donar consells... I la memòria dels màrtirs, la sang dels màrtirs, més que un consell, és un compromís que junts vam assumir i continuem...”

Era la tarda del dia 11 d’octubre de 1976. A la presó de la comissaria policial de Ribeirão Bonito, (Mato Gosso-Brasil) dues dones, Margarida i Santana, eren brutalment torturades per la policia per tal d’esbrinar on estaven amagats els seus marits. La comunitat celebrava la novena de la patrona, Nossa Senhora Aparecida. El bisbe Pere Casaldàliga i el pare João Bosco Penido Burnier, jesuita, compartien la festa amb el poble. Els crits de les dones torturades els alertaren del que estava passant i tots dos es dirigiren a la comissaria per tal d’intercedir per les dones. Tot just havien començat a parlar, quan un dels policies, creient que el pare João Bosco, pel seu aspecte corpulent, era el bisbe, amb una forta empenta i una garrotada el va fer caure a terra, i una vegada caigut, li disparà un tret mortal. No és l’únic màrtir per defensar la justícia i els drets humans en una Amèrica Llatina dominada per les multinacionals i els latifundistes opressors i sense entranyes. Són centenars i milers les víctimes de la violència policial o dels matons a sou.

Aquesta realitat, viscuda en el pròpies carns per la prelatura de São Félix do Araguaia, va ser l’espurna que encengué la torxa de la Romaria dos Mártires da Caminhada, que es celebra cada 5 anys i que fou iniciada als deu anys de l’assasinat del pare João Bosco.

Al capvespre del dissabte 16 de juliol d’aquest any, un grup vingut expressament de Catalunya, juntament amb altres catalans que viuen al Brasil, ens trobàvem a la plaça de l’església de Ribeirão Casacalheira per participar, juntament amb més de 3.000 romeus, a la Romaria dos Mártires da Caminhada.

“Recobrem el compromís amb la causa dels màrtirs contra la mentida, la corrupció, la desigualtat, la mort. Són els testimonis del Regne i tots hem d’assumir les seves causes.”

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

1 comentari:

  1. Molt bon article, Josep. Penso que la gent, tant si creiem com si no, hauríem d'estar més al costat d'aquest home i de la seva gran herència, i deixar enrere del tot aquella “unidad de destino en lo universal” amb la qual una part de l’església catòlica va estar tan compromesa, i crec que encara ho segueix estant. Per a un sector de l’Església aquest és l’únic destí d’Espanya, el catolicisme sotmès a les directrius de la jerarquia de Roma. És el que passa quan el tel del fanatisme no deixa veure la realitat amb claredat.
    - Josep Estruel Filella. Balsareny.

    ResponElimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.