dijous, 15 de desembre de 2011

Joaquim Junyent, escaquista d'alt nivell

ENTREVISTA


Joaquim Junyent: escaquista d’alt nivell al Club d’Escacs Balsareny

“Vaig començar a jugar a escacs amb el meu pare, però era molt petit, ja que el moviment de les peces no recordo que me l’ensenyés. El cas dels meus fills vindrà a ser el mateix. La Martina amb sis anys i en Quim amb quatre anys ja saben quina és la mecànica per fer avançar les peces sobre el tauler.”

Joaquim Junyent neix a Manresa el 24 d’agost de 1973. Està casat amb la Rosa Casanova i té dos fills, la Martina i en Quim. És tècnic superior en regulació i control de sistemes, estudis que va cursar a l’Escola Diocesana de Navàs. Actualment, treballa a l’empresa Metalbages, de Santpedor, i li agraden els idiomes i la informàtica. “M’agrada molt llegir, durant l’any llegeixo de quatre a cinc llibres. Ara estic llegint The call of the wild’, de Jack London, un clàssic que en la pel·lícula es va traduir com ‘Ullal blanc’. En Quim coneix diferents ciutats com Venècia, Praga, París, Londres i Viena. Ens diu: “També he estat en més llocs, però no gaire lluny, perquè si cau l’avió vull tornar a casa a peu!” En esports es decanta per sortir a córrer i fer piscines, depenent de l’època de l’any.

—Explica’ns com va anar tot això d’entrar dins el món dels escacs…

—Vaig començar a jugar a escacs amb el meu pare i no va ser fins que vaig tenir vint anys que vaig conèixer uns nois que jugaven al Club d’Escacs Manresa i m’hi vaig apuntar.

—Club d’Escacs Balsareny. Com valores la trajectòria de l’entitat?

—Penso que el Club d’Escacs Balsareny té una bona trajectòria. Vam començar quatre persones i hem arribat a passar de vint jugadors federats, a banda dels simpatitzants. Actualment, ens hem unit amb el Club d’Escacs Sallent i hem pogut assolir una categoria que tots sols hauria estat impossible assolir. Deixeu-me dir que si en aquest poble hi ha actualment aquest nivell d’escacs és gràcies a en Jordi Ambròs, que sempre està preparat per organitzar-ho tot: s’han pogut fer molts torneigs gràcies a ell.

—Hi ha algun familiar teu que t’hagi pogut influir en aquest esport?

—No hi ha cap jugador d’escacs a la meva família; només el meu pare jugava, però com un aficionat de cafè.

—Sabem que has estat campió en diverses ocasions. Com a jugador, quina és la satisfacció més gran que has tingut?

—He guanyat diverses vegades el “Social Balsereny”. Guanyar sempre agrada. Recordo amb estima una segona posició en un “obert” a Santpedor i una quarta posició en un “tancat” a Tàrrega. Guanyar sempre no és el més satisfactori; jugar bé, sí.

—De tots els torneigs en què has participat, quin és el que recordes més difícil?

—Per a mi tots són difícils, però potser un dels més complicats que he jugat va ser a Benasc, on érem més de 500 jugadors de 30 nacionalitats diferents.

—Digues una partida, la més curta, on com a guanyador hagis aconseguit l’escac i mat.

—Si aconsegueixes l’escac i mat gaire aviat vol dir que el teu contrincant ha jugat molt malament. Jo sóc conscient, com a jugador bastant agressiu que sóc, que les meves partides són curtes, tant les que guanyo com les que perdo. Intento mirar partides del meu jugador preferit, l’Alexei Shirov. Admiro el seu joc espectacular, ple de sacrificis tàctics i posicionals, però a mi no em surt tan bé.

—Finalment, creus que està ben promocionat aquest esport a Balsareny?

—Penso que les persones grans del poble, amb capacitat per jugar, ens coneixen i saben amb qui contactar en cas que decidissin formar part de la nostra entitat esportiva. No obstant això, trobo a faltar incentius per a nens i nenes. Crec que faria falta algú amb prou temps lliure i ganes d’ensenyar a aquests petits, que serien possibles continuadors del nostre club d’escacs.  A finals d’any s’organitzen uns torneigs on participen nens i nenes de tots els col·legis del Bages. Fina ara no he vist mai que s’hi apuntessin nens o nenes de Balsareny. Alguna cosa s’està fent malament en l’àmbit de la promoció infantil i juvenil d’aquest esport.

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.