Xènia Artigas: passió per la ciència i l’educació

La Xènia amb els seleccionats i finalistes del Premi Rotary 

  

Xènia Artigas Cruz, estudiant de primer de batxillerat a l’escola Vedruna de Navàs, ha guanyat el premi “Protagonistes del Demà” del  Rotary Club Manresa-Bages en la seva 33a edició. Aquest guardó, impulsat per grups locals i pel Rotary International, reconeix l’emprenedoria, el lideratge, la creativitat i el treball en equip dels participants.
 
Xènia, en què va consistir la teva participació al concurs ‘Protagonistes del demà’?
 
L’escola Vedruna ens va proposar a set alumnes participar-hi. El concurs té diverses parts. La primera fase consta de diferents activitats; en una primera fase vam fer activitats en grup, com una cursa d’orientació i tirolina, per conèixer-nos i fomentar la convivència i la col·laboració entre els participants dels diferents centres. També hi va haver presentacions, a càrrec de professionals de diversos àmbits, que van oferir-nos una visió pràctica de la realitat laboral i van posar en relleu el lideratge, l’adaptabilitat i el treball en equip, així com la importància de connectar el talent jove amb el teixit empresarial. En aquest procés es van triar uns líders; un de cada grup de la cursa d’orientació i un altre entre tots els participants, que érem 60. A partir de les votacions van quedar vuit finalistes, i jo en vaig ser una.
 
Una vegada feta la primera selecció, com va continuar el concurs? 
 
Després vam fer una prova escrita: en 20 minuts havíem de redactar un text sobre la nostra visió del futur, què ens agradaria canviar i què hi podríem aportar. Els vuit finalistes en vam fer la lectura i el jurat em va escollir com a guanyadora. També va ser seleccionat per a la final un altre alumne de la nostra escola, l’Adam Guemili.
 
Quin tema vas desenvolupar en el teu escrit?
 
El meu escrit parlava sobre “Educació i Ciència”. M’agrada pensar que aprendre no és un càstig, sinó un privilegi que ens ajuda a entendre i a descobrir. M’apassiona la ciència; crec que té una part d’art que sense les lletres no es pot apreciar del tot. Els grans pensadors de l’antiguitat eren filòsofs i científics, perquè sense preguntes no hi ha ciència. Per això considero que no s’ha de separar ciències i lletres de manera tan radical, ja que la seva fusió ens permet veure més enllà de la superfície. En el fons, volia reivindicar la importància del pensament crític en un context cada vegada més influït per la intel·ligència artificial.

Dinar del Premi Rotary

 
Quina va ser la teva reacció en rebre el premi?
 
Primer, sorpresa, perquè hi participava sense expectatives. Després, satisfacció. Quan vaig arribar a l’escola tot eren felicitacions, perquè feia vint anys que s’hi presentaven sense haver guanyat mai.
 
En què consisteix el premi?
 
És una estada de quinze dies en uns campaments internacionals de Rotary a Europa. S’hi poden triar àmbits com política, ciència, mediació de conflictes, etc. A més, hi ha activitats lúdiques i convivència amb joves de diferents països, cosa que permet practicar l’anglès i conèixer noves cultures.
 
D’on et ve l’interès per la ciència?
 
Diria que des de petita sempre he tingut molta curiositat. A casa hi he trobat el suport: amb el meu pare hem compartit moltes estones buscant respostes i la mare m’ha ofert les possibilitats a nivell de recursos per continuar investigant i alimentant aquesta curiositat. Dos aliats indispensables.

Grup del programa de la Fundació La Pedrera

 
També has participat en altres programes científics, oi?
 
Sí, formo part del programa Joves i Ciència que impulsa la Fundació Catalunya La Pedrera, que promou vocacions científiques entre els joves que cursen quart d’ESO en centres educatius de Catalunya. Quan es va obrir la convocatòria jo era als Estats Units, però vaig poder fer una sol·licitud especial. Després d’una prova en línia i de presentar la meva motivació i contacte previ amb la ciència em van acceptar.
 
En què es basa aquesta experiència prèvia? Perquè ets molt jove...
 
Tot i ser estudiant de quart d’ESO, ja havia fet cursos d’estiu per a joves a la UPC i als Estats Units vaig cursar una assignatura d’Astronomia. Per entrar al programa també vaig haver de presentar cartes de recomanació, entre les quals la del meu professor d’astronomia, Brian Luzietti, de la Joel Barlow High School a Connecticut.

Observació d'estrelles

 
En què consisteix exactament el programa “Joves i Ciència”?
 
És un programa que té una durada de tres anys. L’estiu passat vaig participar en un seminari d’astronomia al Pirineu, amb una estada de quinze dies combinant teoria i pràctica, a part d’activitats lúdiques. Després vam haver d’escriure un article científic; el meu tractava sobre Les nanes marrons, un tipus d’estrella sobre el qual encara hi ha moltes incògnites. Jo em vaig centrar en com s’originen aquests cossos celestes, comparant dades d’estrelles de massa com la del nostre Sol amb dades de nanes marrons, intentant concloure si aquestes últimes es podrien haver format a través del mateix mecanisme que les estrelles de massa mitjana o no. Gràcies a aquest treball, aquest proper estiu faré una estada a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, on podré observar i aprofundir en l’estudi de les estrelles. El tercer any hauré d’escollir un centre de recerca, a qualsevol lloc del món, per viure de prop com és la investigació científica.
 
Parlar amb la Xènia és descobrir una curiositat insaciable i una gran capacitat de reflexió. També hem comentat la seva estada d’un any als Estats Units, una experiència que li ha permès créixer personalment i guanyar molta autonomia. Tal com ens explica, des del primer moment va decidir implicar-se plenament en el nou entorn i deixar en segon pla el seu dia a dia habitual fins aquell moment, amb l’objectiu d’aconseguir una integració real. Aquesta vivència també li ha permès comparar diferents sistemes educatius i valorar la importància de la inversió en educació per part de les administracions locals que financen els seus propis instituts.
 
Lluïsa Coma i Dèlia Ortega
Fotos: Xènia Artigas