Homenatge a mossèn Climent Forner

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
El dia 26 d’abril, a l’escola Vedruna EDN, de Navàs, va tenir lloc un acte de reconeixement i agraïment a mossèn Climent Forner, nascut a Manresa el 1927 i que  va morir el 3 de gener de 2026 a Berga, ciutat a la qual se sentia totalment lligat: “Sóc berguedà i em sento berguedà: no puc fer-hi més”. Entre els assistents, bàsicament de Navàs, hi havia també familiars i amistats vinguts de fora.
 
Cinc persones van parlar de Mn. Climent, “el sacerdot-poeta”, “el poeta-sacerdot”. Mn. Antoni Quesada, company del mossèn i actual rector de Navàs, va recordar-nos algunes característiques de la seva personalitat: home proper, de bon tracte, acollidor, comprensiu, preocupat per la persona, discret, respectuós… De la seva intensa activitat pastoral, sobretot a Navàs (31 anys) i a  Viver i Serrateix i Sant Joan de Montdarn (34 anys), en va destacar la predicació clara, entenedora i valenta; les misses acurades i familiars; la participació dels seglars en la vida de l’Església, i l’atenció als nouvinguts, acollint-los, escoltant-los, ajudant-los. Resumint: va creure i va impulsar la renovació que proposava el concili Vaticà II.
 
Josep M. Badia ens va parlar de la “perfecta encarnació del Mossèn amb Navàs” (Lluís Badia). Ell mateix ho proclamava: “M’he fet i m’he sentit un navassenc més”. Destaquem la seva labor als inicis del Col·legi Sant Josep i “el seu esforç per consolidar l’Escola Professional Diocesana”. Fou “un entusiasta dinamitzador del Casal Jesús Obrer, d’on van sorgir i van ser acollides tantes entitats del poble. Va promoure moltes obres materials: les millores a l’església parroquial, la construcció de la capella del barri de Cal Miquel, la Llar, el Casal Sant Genís i el gran suport de la Parròquia a la Residència d’Avis (1984)”. Badia va acabar les seves paraules valorant “l’immens privilegi de ser testimonis de l’activitat pastoral i de l’obra literària” del mossèn, tan àmplia i variada.
 
Maria Estruch ens va parlar de l’obra poètica de Mn. Climent. Va relacionar-lo, per l’estil, per la temàtica i per la proximitat al poble, amb els nostres poetes: Verdaguer, Carner, Forner; Llull (que rima amb L’Ull de Taüll…). Parlem dels poemes, i també de la prosa, la narrativa, la crítica o els contes populars. Va dominar l’escrit, també dominà l’oral: recitant versos amb una memòria prodigiosa o narrant rondalles de por a xics i a grans! Transcric literalment les paraules finals de la Maria: “Un poeta fonamental i imprescindible de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i el primer quart del XXI, que inexplicablement no s’estudia a les escoles ni als instituts ni a les facultats…”
 
Jaume Huch, editor i, sobretot, un gran amic del mossèn, va lamentar que “tot i ser un dels grans poetes catalans del segle XX, no ha estat sempre prou reconegut. Malauradament, el fet de ser capellà ha condicionat la recepció de la seva obra…” No ha estat prou valorat a nivell de país, i va deplorar que una part de la premsa nacional ni tan sols es fes ressò del seu traspàs. Però Climent va tenir sempre molt clara la seva identitat humana i sacerdotal. La seva poesia combina espiritualitat, humor i compromís amb la llengua i amb el país. La seva obra presenta una varietat de temes i registres impressionant. Per això, la va ordenar en tres grans volums temàtics: L’Ull de Taüll, poesia mística; Liridunvau, liridonvon,  humorística i satírica; i Carrer Major, 20, lírica i popular. Jaume Huch acabava reconeixent Forner com “un dels grans poetes que ha donat el nostre país… En certa manera, hauríem de ser capaços de retornar-li tot el que ens ha donat. I això comença mantenint viva la seva obra!”.
 
Va tancar el torn dels parlaments Jaume Casals, alcalde de Navàs. Va definir Mn. Climent amb cinc paraules: Creença: sempre compromès amb la fe que professava. Paraula: tenia un domini total de la paraula que l’ha portat a ser considerat un dels millors escriptors en la nostra llengua. Llengua: “Jo ho he donat tot per la llengua”, digué en una ocasió. Ja al Seminari, l’any 1951!,  junt amb altres companys, van crear la revista L’Infantil, per promoure en el món dels infants l’aprenentatge i l’ús de la nostra llengua. Poble: Mossèn Climent va fer poble creant espais on transmetre cultura. En destaquem la seva darrera construcció: el Casal Sant Genís, actualment propietat de l’Ajuntament. País: a la pregunta que li van fer sobre Com veu el futur de Catalunya?, va respondre: “Jo no renunciaré mai al somni d’una Catalunya lliure i sobirana. Hi ha moltes boires: optimista no, estic esperançat, això sí!”
 
L'acte va acabar amb unes emotives paraules de Josep M. Simó agraint a mossèn Climent la bona  relació i sintonia que va tenir sempre amb el Grup Escènic Navàs, organitzador d’aquest homenatge.
 
Mn. Antoni Quesada
Foto: Albert Obradors