El
juny de 1980 ara fa 46 anys, en el número 53 de Sarment, publicàvem un capítol del llibre del GEL (Grup d’Estudis
Locals), on en Joan Bonals, autor d’aquell capítol, feia una petita història del
que havia estat l’escola a Balsareny els últims cent anys. Ara ja en serien
prop de cent cinquanta. Pel seu interès històric us convidem a llegir aquest
article al web Trencadís de la
Diputació de Barcelona, o al web del CCB, on també hi podeu trobar el llibre
sencer del GEL. Tinguem en compte que aquest llibre és de finals de la dècada
de 1970; per tant, quan el text parla del “segle passat” es refereix al segle
XIX.
«El darrer terç del segle passat es va fer la primera escola del Centre Catòlic del poble. L’ensenyament va començar a cal Pere, als baixos del número 39 del carrer Nou. De cal Pere es va passar al Centre Parroquial. El rector Mercader va demanar ajuda al bisbe per construir una sala d’espectacles on es pogués fer col·legi també. Amb 660 duros del bisbe es va fer el local. El problema més gros és que cada cop que havia de servir com a teatre s’havien d’agafar totes les taules i apartar-les. Amb el cinema, el local del centre va augmentar més encara l’enrenou.
«El darrer terç del segle passat es va fer la primera escola del Centre Catòlic del poble. L’ensenyament va començar a cal Pere, als baixos del número 39 del carrer Nou. De cal Pere es va passar al Centre Parroquial. El rector Mercader va demanar ajuda al bisbe per construir una sala d’espectacles on es pogués fer col·legi també. Amb 660 duros del bisbe es va fer el local. El problema més gros és que cada cop que havia de servir com a teatre s’havien d’agafar totes les taules i apartar-les. Amb el cinema, el local del centre va augmentar més encara l’enrenou.
»En
aquelles, un diputat a Corts de la Lliga Nacionalista va donar cèntims per
construir l’Escola Parroquial de Sant Josep. La inauguració fou cap a l’any
1932 i va funcionar amb capellans fins a la República. La República va obligar
a posar una persona amb estudis de mestre com a director. Llavors va funcionar
amb un mestre i un capellà. L’escola tenia més de cent alumnes. L’any 1901 es
posaren dos vicaris per fer classe. A la parròquia hi solia haver tres vicaris
i un rector. El director de l’escola era normalment un vicari.
»Els
directors de l’Escola Parroquial foren: Mn. Esteve Mercadal, Mn. Joaquim
Vintró, Mn. Pere Amat, Mn. Valentí Gibert, Mn. Francesc Solà, Mn. Jaume —temps
de la República—. Després de la República van fer classe Mn. Pere, Mn.
Francisco [Planas], Mn. Felip [Pujols] i Mn. Josep [Mir].
Amb Mn. Josep, als anys 1960, els alumnes pagaven 10 duros al mes. Després de
Mn. Josep, l’escola passà a ser dirigida pel Sr. Garcia, que impartia ensenyament
bàsic i mitjà amb batxillerat superior. L’escola deixà de funcionar l’any 1974.
[...]
»L’Escola Nacional havia estat al pis de dalt de cal Matamoros, al carrer Vell. El Comú, en deien. El mestre més recordat és en León. Després, durant la Dictadura de Primo de Rivera, amb el batlle Gregori, es construí l’Escola Nacional a la plaça de l’Església. [...]
»L’Escola Nacional havia estat al pis de dalt de cal Matamoros, al carrer Vell. El Comú, en deien. El mestre més recordat és en León. Després, durant la Dictadura de Primo de Rivera, amb el batlle Gregori, es construí l’Escola Nacional a la plaça de l’Església. [...]
»Les
monges també feien classe. Abans que el col·legi parroquial, la Parròquia
s’interessà perquè es fessin classes a les nenes i va fer venir les germanes Dominiques, que s’instal·laren
primer al carrer del Castell, a la casa que fa cantonada, baixant a la dreta,
en el trencant que va al camí vell del Castell, a ca La Rufina. [...] Després van passar a fer classes a la plaça
de les Monges fins a l’any 1973.
»Al Casino també es va fer classe. Cap a l’any 1912, més o menys, es va fer venir el Sr. Biosca. Fou el primer mestre que hi hagué. Després va fer classe en [Josep] Murtra: fou el que hi estigué més temps. Un altre mestre: en Martínez [i en Vicenç Serra]. [Hi havia] una vintena o trentena d’alumnes. S’impartí classe a adults, també. Sobretot a l’hivern, alguns pagesos rebien classe fora de les hores normals d’estudi. [...] Pedagògicament es seguí una mica les línies de Ferrer i Guàrdia. L’escola durà fins a la dictadura de Primo de Rivera.»
Per complementar-ho amb dades publicades posteriorment al Llibre del Gel, l’escola del Comú es va ubicar a cal Matamoros el 1835, però després va tornar al Comú (l’antiga casa de la vila). Les Germanes Dominiques van arribar a Balsareny el 1859, tot just tres anys després que el pare Francesc Coll les fundés la congregació. El col·legi de la plaça de les Monges es va inaugurar el 1905 i les Dominiques s’hi van estar fins al 1973; avui acull el Casal d’Entitats municipal. L’edifici del Centre Parroquial és de 1898, tot i que l’entitat existia des de 1885; abans la Parròquia havia fet classes als nens a la rectoria vella, enderrocada el 1936. També des de 1917 hi va haver una escola a la Colònia Soldevila. L’Escola Parroquial de Sant Josep es va inaugurar el 1931. I el Col·legi Públic (avui, Institut Escola) Guillem de Balsareny, que va unificar totes les escoles anteriors, data de 1974, fa 52 anys. [Fonts: Balsareny, ahir i avui, de Joan M. Serra i Ramon Carreté (2005); Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny, de Jordi Piñero (2023).
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu CCB / Arxiu Jordi Sarri
»Al Casino també es va fer classe. Cap a l’any 1912, més o menys, es va fer venir el Sr. Biosca. Fou el primer mestre que hi hagué. Després va fer classe en [Josep] Murtra: fou el que hi estigué més temps. Un altre mestre: en Martínez [i en Vicenç Serra]. [Hi havia] una vintena o trentena d’alumnes. S’impartí classe a adults, també. Sobretot a l’hivern, alguns pagesos rebien classe fora de les hores normals d’estudi. [...] Pedagògicament es seguí una mica les línies de Ferrer i Guàrdia. L’escola durà fins a la dictadura de Primo de Rivera.»
Per complementar-ho amb dades publicades posteriorment al Llibre del Gel, l’escola del Comú es va ubicar a cal Matamoros el 1835, però després va tornar al Comú (l’antiga casa de la vila). Les Germanes Dominiques van arribar a Balsareny el 1859, tot just tres anys després que el pare Francesc Coll les fundés la congregació. El col·legi de la plaça de les Monges es va inaugurar el 1905 i les Dominiques s’hi van estar fins al 1973; avui acull el Casal d’Entitats municipal. L’edifici del Centre Parroquial és de 1898, tot i que l’entitat existia des de 1885; abans la Parròquia havia fet classes als nens a la rectoria vella, enderrocada el 1936. També des de 1917 hi va haver una escola a la Colònia Soldevila. L’Escola Parroquial de Sant Josep es va inaugurar el 1931. I el Col·legi Públic (avui, Institut Escola) Guillem de Balsareny, que va unificar totes les escoles anteriors, data de 1974, fa 52 anys. [Fonts: Balsareny, ahir i avui, de Joan M. Serra i Ramon Carreté (2005); Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny, de Jordi Piñero (2023).
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu CCB / Arxiu Jordi Sarri


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.