El diumenge 3 de març, el Cicle d’espectacles familiars
Tempo ens oferí a la sala Sindicat
l’obra Sopa de pedres, de la
companyia Engruna Teatre.
Sopa de
pedres és un conte de tradició oral que
s’explica en una bona pila de països: França, Portugal, Noruega, Anglaterra,
els Estats Units, Alemanya, Hongria, Catalunya... A tot arreu, el relat té una
mateixa estructura; algú arriba afamat i cansat a un nou indret, on la gent li
gira l’esquena; però, amb molt d’enginy, aconseguirà crear una fantàstica sopa
de pedres gràcies a les aportacions de tothom. Aquella sopa representa un
símbol de solidaritat i sacsejarà les consciències dels vilatans que giraven
l’esquena a la persona forastera.
A casa nostra, aquest conte ens va arribar de la mà de l’animador
i narrador Xesco Boix, qui el va popularitzar després d’haver-lo escoltat
als Estats Units en boca de Pete Seeger.
La Companyia Engruna Teatre ens en mostra una versió
contemporània: la història de l’Alma, una nena que ha de fugir del seu país
perquè veu com al cel, en comptes de volar-hi estels, un dia hi arriben avions
de guerra. Després d’un llarg viatge, arriba a un indret desconegut, on
aparentment tothom té de tot, però ningú no vol compartir res amb ella. Amb
enginy i intel·ligència fa una sopa de pedres que transforma l’individualisme
de tot el poble en una feina en equip, i així dona una lliçó de vida a tots
aquells que inicialment li havien tancat la porta.
És una bona manera d’explicar als infants el drama de les
persones refugiades i dels menors no acompanyats. L’obra és realista i dura,
una proposta que ens presenta una realitat sense matisos, en què dues actrius i
una titella seran les encarregades d’explicar-nos-la d’una forma molt ben treballada,
cosa que fa que el públic empatitzi amb la protagonista.
Jordi Vilanova
Fotos: Engruna Teatre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.