dimarts, 19 de març del 2024

'Les dones de Balsareny som visibles'

 

'Les dones de Balsareny som visibles'. Actes entorn del dia de la dona
 
Enguany, el programa d'actes del Dia Internacional de les Dones de Balsareny va omplir una setmana d’activitats. 

 
L’Ajuntament, a través d’un grup de difusió per WhatsApp, va convocar una reunió per organitzar diversos actes per celebrar el Dia Internacional de la Dona. Un grup de 50 dones van assistir a la reunió, on van fer una pluja d’idees i les van ordenar per àmbits diferents: l’esportiu, el cultural, el reivindicatiu, i activitats diverses de caràcter ludicofestives i de cura de la dona. En una segona convocatòria, les persones assistents es van organitzar en grups, van nomenar una portaveu i van començar a concretar les activitats que creien que es podien realitzar. I en una tercera reunió, les portaveus o referents van enllestir tot el programa d’actes.
 
El dissabte 2 de març es van començar els actes a dos quarts de set de la tarda a la sala petita del Sindicat. Una seixantena de persones van assistir a una taula rodona en la qual van participar-hi Isabel Soler (metgessa pediatre), Ana Pérez (bibliotecària), Laura Plana (pagesa), Martina Junyent (estudiant de periodisme) i Núria Gómez (filòloga i actriu), que va conduir l’acte en substitució de Mar Poyato (periodista), que va excusar la seva presència per malaltia. 

Taula rodona
 
La majoria van coincidir que els seus àmbits de treball estan força feminitzats i que no han rebut mai cap tipus d’abús de poder o d’alguna altra mena. Tot i així, sí que van comentar que, per exemple, en el camp mèdic, en hospitals, els càrrecs de departaments, gerència o fins i tot cirurgians els solen exercir homes. En el camp de les presons, en ocasions també hi ha poca confiança en l’exercici de tasques per part de dones; era el cas de la bibliotecària, quan va treballar a Lledoners. A les universitats també es dona, i dins del periodisme, en concret, en temes d’esports, sembla que els nois encara hi tendeixen més que les noies, tot i que a les ràdios i televisions ja hi tenim una bona representació de periodistes femenines. En el camp de la pagesia, les dones sempre havien tingut més cura del bestiar, l’horta i la casa i, a poc a poc, van assumint altres tasques; però encara és molt habitual sentir-se a dir “Ja podràs, amb aquest sac? Vols dir que el tractor...?”.
 
En el debat es va exposar que les noies joves, en ambients d’oci —discoteques, bars...—, encara se senten observades, sobretot per com vesteixen. En algunes activitats laborals encara es té massa en compte la dona com a objecte: hostesses de congressos i cambreres de bars, especialment en horari nocturn. 

Ioga
 
El dimecres 6 de març a les sis de la tarda a la sala petita del Sindicat, es va fer una activitat de ioga amb el lema: “Dona, enforteix la teva autoconfiança, voluntat i valentia”. Se’n van fer dues sessions, que va conduir Mònica Gonzàlez, del gimnàs O2. A la primera sessió es va practicar el Hatta Ioga, una disciplina tradicional que busca la unió entre el cos i la ment i combina l’esforç físic i al meditació. A la segona es va realitzar el Pranayama, un conjunt de tècniques per entrenar bé la respiració i el Ioga Nidra, que és una pràctica de relaxació i meditació que permet mantenir la ment descansada i conèixer-se més un mateix a través de la interiorització dels sentits, la visualització i l’evocació d’experiències internes. 

Sandra Rossi
 
El dijous 7 de març a dos quarts de vuit del vespre, a la sala petita del Sindicat, la narradora Sandra Rossi va captivar el públic amb el monòleg “Mujeres de incierta edad”. Un espectacle encertadíssim per a un públic divers i bàsicament femení dintre de les activitats de la Setmana de la Dona. L’obra tracta dels canvis que experimentem amb el nostre cos des de la preadolescència, amb l’aparició de la primera menstruació, els moments més emocionants de l’embaràs i el part dels nostres fills i filles, fins a la menopausa. La Sandra va narrar tot aquest ventall d’experiències amb un llenguatge oral ric, precís i literari, amb una expressió corporal molt fluida i acurada. Els seus gestos, expressions i mirades van aconseguir transmetre una narració rigorosa, plena d’emocions, amb molt contingut, i alhora molt divertida. L’obra va comunicar les emocions més indescriptibles i màgiques que percebem les dones en el nostre cos, però sense deixar de banda els malestars i les pèrdues que impliquen els canvis que sofrim. “Mujeres de incierta edad” és un espectacle on hi regna l’humor i posa color als desgavells femenins més traumàtics. Unes 80 persones van gaudir d’aquest espectacle. La Sandra ens va explicar que a partir dels 50 anys va notar que es convertia en “una dona d’una certa edat”. Des de la infantesa i, tal com feia el seu pare, “pareix” un conte de qualsevol cosa. Uns contes que, tal com diu ella mateixa, “m’acaronen, em graten i em toquen l’ànima... Explico contes perquè estic convençuda que alimenten somnis”. Ella també va tocar l’ànima a tot el públic que hi havia a la sala. 

Acte a la plaça
 
El divendres 8 de març a les 10 del matí, l’alumnat i el professorat de l’Institut Escola Guillem de Balsareny van fer un acte a la plaça de l’Ajuntament. Cada nen i nena anava amb el seu padrí o padrina. Alguns alumnes portaven pancartes on es llegia: “Les dones van fer justícia per a l’escola catalana”, “Toca aguantar. Després de nosaltres en vindran d’altres”, “Qui projecta i res no fa, si res no era, res serà”, “Per ser dona no deixis que et facin fora”. I van llegir un manifest on recordaven la lluita de les dones per obtenir els mateixos drets i oportunitats que els homes, especialment en el món del treball —índex de participació activa, sous, càrrecs, etc.— 

Acte a la plaça

Van reivindicar l’ús d’un llenguatge respectuós i no discriminatori, no sexista i lliure d’estereotips i comentaris ofensius. Ens van fer saber que des de l’escola havien treballat diverses dones referents en la història per conèixer la seva tasca. I per acabar, van convidar a tothom a afegir el seu granet de sorra en la lluita per la igualtat en drets i deures de les dones, començant per les famílies, l’escola i el nostre poble. 

Manifest
 
El mateix divendres a les set de la tarda a la plaça de la Mel, es va llegir el manifest que va elaborar un grup de dones de Balsareny i es va fer una crema de símbols masclistes que podien ser senyals d’opressió per a una dona. La performance era un homenatge a aquelles dones que van morir cremades i a tantes altres que han perdut la salut i la vida sota unes pràctiques patriarcals i abusives. El manifest recordava l’origen de les protestes, les vagues i les reivindicacions pel reconeixement del dret a vot, l’explotació de la dona en l’àmbit laboral, el divorci, l’avortament, etc. 

Crema de símbols masclistes

També denunciava el perllongament de l’explotació i les estratègies agressives de màrqueting que, avui dia, inciten a consumir productes estètics, vestimenta i “millores” del cos. Així mateix, proposava que a Balsareny s’incloguessin en el nomenclàtor noms de dones del poble o de la comarca que hagin tingut una transcendència social. 

Frikibingo
 
Tot seguit, a la sala Sindicat, hi va haver un berenar/sopar de dones amb el xou musical Frikibingo Sallent, que segueix les normes d’un bingo tradicional, però amb la particularitat que en comptes de cantar números, un DJ reprodueix els primers sons d’una cançó i el públic ha d’endevinar el cantant o grup musical autor de la peça. A més a més del DJ, dos components més del grup es van encarregar d’animar i fer ballar moltes de les 130 dones que hi van participar. Als primers jugadors en fer “línia” i la “plena” se’ls va obsequiar amb vals de compra del comerç local. Les edats de les dones eren ben diverses, però totes van participar-hi amb entusiasme. 

Tertúlia literària
 
El dijous 14 de març, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Pere Casaldàliga, per acabar els actes, hi va haver una tertúlia literària a partir de la lectura de la novel·la Color de llet, de Nell Leyshon. La història d’una família pagesa situada a l’Anglaterra rural del s. XIX; una narració costumista i molt colpidora que posa de manifest el caràcter de cada membre –els pares, l’avi i les quatre filles– enfront de la pobresa, del treball diari exigent del camp i d’una societat patriarcal on l’home era el pal de paller de qualsevol casa. L’home era la força, l’autoritat i el seny, tant a la pagesia com en els altres ambients socials. La protagonista principal, la Mary, és el personatge més intens de la trama que aprèn a llegir i escriure perquè es va prometre, tal com diu ella “que escriuria la veritat i tot el que em va passar”. Una vida de sacrifici, esforç, submissió, xantatges i abusos tant a casa seva com a la vicaria on va a servir. 

Tertúlia literària

Al llibre no hi falten expressions com “no tinc cap més remei”, “no hi ha cap més opció”..., però alhora és una persona plena de força i energia que sap estimar, que no es viu com a especial tot i que va néixer amb la cama esguerrada. És observadora, rebel i justa; i tremendament honesta. De la senzillesa en fa n valor i la seva presència il·lumina els espais més foscos. Amant de la natura que descriu amb una poesia exquisida. El xantatge de la seva vida arriba fins al final del llibre però la seva enteresa també.
 
A l’acte hi van assistir una vintena de persones. Ana Pérez i Núria Gómez van conduir la tertúlia. Van destacar aspectes i simbolismes importants del llibre, perquè, tot i que està escrit en un estil molt directe, és ple capes molt fines que teixeixen emocions, subtileses i problemàtiques presents en les vides familiars d’aquella època i l’actual.
 
Han estat uns dies dedicats a reivindicar i gaudir del fet de ser DONA. Socialment s’han fet millores, però encara queda molta feina per fer. Continuarem.
 
Grup de Dones de Balsareny 2024
Fotos: Grup de Dones / Fina Canals / Laura Casaldàliga / Irene Lupión / Jordi Vilanova/ Ana Pérez / Alfred Selgas 

Ioga

Ioga

Manifest

Frikibingo

Acte a la plaça

Acte a la plaça

Acte a la plaça

Tertúlia literària

Tertúlia literària

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.