PUNTA DE BRAU
Avui encara puc dir que la sort
m’acompanya, ja que malgrat les meves cataractes intento posar-me al dia amb la
premsa diària. Tinc a les mans un retall del meu diari i em corprèn el títol de
la columna de la Marga Moreno a “L’Escola
amb por”, del diari Avui.
«Podem discutir si s’ha
començat massa aviat o massa tard el calendari escolar, si cal que la canalla
treballi per memoritzar o per adquirir competències, quantes hores lectives ha
de tenir el curs... Però hi ha temes que són inqüestionables. Falten docents,
és evident; la pública està infradotada, queda clar; el català retrocedeix,
malauradament... I enmig d’aquesta precarietat, l’assetjament escolar és una
realitat preocupant, més freqüent del que una part de la comunitat educativa
(directors, mestres, pares, gestors polítics) sembla ser conscient. S’ha acabat
el temps dels “són coses de criatures”, “el meu fill no ha estat”, “a la meva
època no hi donàvem tanta importància”, “així es fan més forts”». Es
refereix, és clar, a l’assetjament escolar, l’anomenat “bullying”.
Després del paràgraf, jo em pregunto:
qui hi guanya, sembrant aquest corc a l’escola? A l’escola s’hi va a aprendre,
a conèixer nous companys, noves maneres de pensar, a ser més socials a través
de la lectura i els jocs.
La columna de la Marga Moreno
em fa recordar el meu temps escolar. Recordo tres hores inoblidables, malgrat
parlar d’un temps tant d’escola com del fet social del moment d’una precarietat
incomparable amb els temps actuals.
Acabo amb unes últimes línies
de la columna que m’ha fet reflexionar sobre aquest corc que avui per avui
assetja l’escola. Diu així: «Per posar fi a l’assetjament, el primer que cal
és reconèixer el mal, parlar-ne i abordar-lo. Sisplau, no permeteu que cap
infant vagi a escola patint.»
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.