Víctor Benet, una substitució social inoblidable al Casal de la gent gran
ENTREVISTA
Som a
la tardor i aquesta finestra oberta s’omple d’un aire benestant i un temps de
bonança obre aquesta agradable xerradeta amb el responsable social, Víctor Benet Bayarri, que vàrem tenir
un temps aquí al Casal de la Gent Gran de Balsareny. De festa social, esportiva
i cívica és del que vam poder gaudir amb aquesta persona que ben segur molts
usuaris no oblidaran.
Bayarri
va néixer a Barcelona el 27 de juny de 1963 i va estudiar EGB; BUP i COU a
l’Escolta Tècnica Professional del Clot (Jesuïtes) i posteriorment va acabar
d’estudiar Història Contemporània a la UAB el 1987 i Educació Social a la UNED
el 2010. Com a hobbies, li agrada molt el ciclisme, preferiblement la BTT i
cicloturisme, i la de carretera en vies poc transitades. També camina per la
muntanya i neda en piscina coberta. I comparteix amb el seu germà un hort, on
de vegades ens diu que es cansa més que fent esport.
D’altra
banda, li agrada llegir, però no ho fa massa sovint, només a temporades. Una
novel·la que li va agradar molt va ser Solitud, de Víctor Català, perquè l’escriptora descriu magníficament els
sentiments del protagonista. Actualment no està estudiant res mes i si un dia
es decideix serà alguna cosa no formal i com a hobby. Va aprendre molt de si
mateix en una formació en teràpia Gestalt (anomenats cursos d’autoconeixement).
També li agrada el cinema. Preferiblement en pantalla gran i sala de projecció,
on li és més fàcil concentrar-se únicament en l’argument de la pel·lícula. Li
agraden les històries senzilles i humanes i les de molta imaginació (com Origen,
Trainspotting, etc.). I no li importa
veure-les subtitulades. També participa en l’Associació Collserola Verda, fent
passejades temàtiques gratuïtes pel Parc de Collserola; i ja fa uns anys que
medita gairebé cada dia.
Pel que
fa als viatges, ens diu que li agrada viatjar, però no fer el turista.
Prefereix anar a llocs propers i gaudir del territori amb la seva gent. Ara
mateix aprofita aquesta substitució de responsable al Casal cívic i comunitari
de Balsareny per conèixer una mica millor el Bages, el Berguedà i el Lluçanès.
De jove va viatjar amb l’Interrail per Europa (França, Bèlgica, Holanda,
Alemanya, Àustria; Iugoslàvia, Grècia i Itàlia). Va anar a Tunísia, Turquia,
Indonèsia i Tailàndia, Kènia, Mèxic i Equador. Però al final va fer
cicloturisme pel Marroc, Menorca, la Ruta dels Bons Homes (Montsegur-Berga), el
Camí de Sant Jaume (Montserrat-Santiago de Compostel·la), la Transpirenaica (4
etapes cada any amb amics), i va descobrir que anar sense presses ni grans
objectius li agradava més. Mai no ha deixat de viatjar per Catalunya, pel sud
de França i per tota la península ibèrica. Prefereix el camp a la ciutat i per
això, des de fa uns 6 anys, practica el campisme amb una petita caravana (“a la
meva edat agraeixo no dormir a terra”,
diu).
—
Pregunta obligada, com va anar tot això de venir a Balsareny i concretament al
Casal de la Gent Gran?
— Feia
temps que intentava un canvi laboral i la meva parella volia viure fora de
Barcelona. Per tant, em vaig animar a demanar places en un radi més gran i vaig
demanar la substitució del responsable al Casal Cívic de Balsareny i em van
trucar un divendres que em trobava a la font de l’Alou del vostre poble; però,
com que les companyies de telefonia encara no donen cobertura a tot el
territori, no vaig saber per què em trucaven fins que no vaig ser a Bagà i vaig
poder retornar la trucada perduda.
—
Coneixíeu Balsareny?
— Només hi
havia passat fent una pedalada que recorria el Llobregat des de Guardiola de
Berguedà fins a la desembocadura del riu al Prat de Llobregat.
— Heu
vingut amb l’experiència d’algun altre Casal?
— He
treballat durant 37 anys al Departament de Justícia i no havia treballat mai en
cap Casal. Només vaig fer un voluntariat en un casal d’infants. També vaig
treballar de monitor en un taller ocupacional durant 6 mesos.
— Quina
impressió vau tenir del nostre Casal?
— La
impressió va ser bona: edifici molt maco, poble agradable, companyes de feina
excepcionals i usuàries motivades. Això va compensar el fet d’haver
d’aprendre-ho tot de nou i els inconvenients de la centralització i la gestió
de totes les coses telemàticament, només superable gràcies a l’amabilitat de
les persones responsables de les diferents àrees (referents, logística,
material, recursos humans, formació, etc.).
— Sabem
que no hi ha servei de bar; però, s’hi pot prendre algun cafetó?
—
Treure’l sí, prendre’l no. De moment no hi ha servei de bar. Només es poden
obtenir begudes fredes i calentes de les màquines, i el consum s’ha de fer fora
del Casal, atès que és obligatori l’ús de la mascareta dins de l’equipament. La
idea és tornar a obrir el bar quan hi hagi certa seguretat que podrà funcionar
amb normalitat i sense que es prevegin nous confinaments.
—
Considereu mal aprofitat un Casal com el nostre?
— No
considero que estigui mal aprofitat. Hi ha hagut més de 130 persones que han fet
la inscripció per aquest segon cicle (de Setmana Santa fins a l’inici de les
vacances escolars) i gairebé tothom podrà dur a terme les activitats en què
s’ha inscrit. La transformació de Casal de Gent Gran en Casal Cívic i Comunitari
ha fet que en aquests darrers anys cada vegada pogués fer-ne ús una més àmplia
franja de població (de gent gran fins a infants). Els casals són oberts a
tothom i hi ve gent de les poblacions dels voltants, així com també els
balsarenyencs i balsarenyenques van a casals de Sallent, Navàs, etc. També vull
agrair a l’Associació Els Ametllers (vinculada al Casal) les activitats que du
a terme pel seu compte en els espais que són cedits pel Casal. I a d’altres
associacions i entitats per usar els espais del Casal per fer xerrades,
assajos, reunions, espectacles, trobades, formacions, etc.
— Per
últim, avui per avui quins són els serveis que podem trobar al nostre Casal?
— Els serveis
que es poden trobar al Casal després de la pandèmia han quedat una mica
limitats; també cal recordar que els serveis de bar i de perruqueria no van
continuar per l’estat de salut de les persones a les quals s’havia atorgat la
concessió. De moment funciona el servei de podologia, el punt de trobada on es
pot fer petar la xerrada, jugar a jocs de taula, llegir el diari, etc., les
cessions d’espai per a coses esporàdiques (xerrades, assajos...) i continuades
(formació, animació, puntaires...) i les 13 activitats que ofereix directament
el Casal (de formació, físiques, manuals, musicals i infantils i juvenils).
Josep Gudayol i Puig
Foto: Víctor
Benet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.