La cara i la creu de la tecnologia

TECNOLOGIA 

Dispositiu Braille amb la paraula "Sarment"

 

Els alumnes de 6è de primària de l’IE Guillem de Balsareny van guanyar el 1r premi de Catalunya del concurs “El camí que ens fa iguals” del Grup Social ONCE en la seva 38a edició. Ho van fer gràcies a un cartell que combinava arts plàstiques tradicionals, impressió Braille i tecnologia, per tal de fer-lo accessible per a tothom d’acord amb l’esperit inclusiu dels organitzadors (Sarment núm. 523, p.10).
 
Aquest fet, del qual hem d’estar orgullosos com a poble, dona peu a una reflexió sobre com la tecnologia afecta el nostre nivell d’integració a la societat.
 
La paraula tecnologia prové del grec tekhné (tècnica, habilitat, destresa) i logos (estudi, coneixement) i es refereix al conjunt de coneixements (la teoria) i habilitats (la pràctica) que l'ésser humà ha desenvolupat per satisfer les seves necessitats. Però és evident que no tots els éssers humans tenen les mateixes necessitats, així que cal ser molt curosos a l’hora de decidir si un determinat avenç tecnològic és beneficiós o no per a tothom. Un exemple:
 

Quan els telèfons mòbils van popularitzar-se a finals dels anys 90 del segle passat, tots els dispositius tenien un teclat físic que permetia, a més de marcar números de telèfon, escriure text. En poc temps els smartphones es van convertir en potents ordinadors de butxaca que permetien fer trucades, enviar missatges, emails, gestionar els contactes, l’agenda, jugar, etc.; i permetien, a més a més, instal·lar programes addicionals creats per desenvolupadors independents.

 

Anys després van aparèixer els primers lectors de pantalla per a dispositius mòbils, programes que facilitaven a una persona cega fer servir un smartphone gràcies a una veu artificial que llegia els continguts de la pantalla i altres informacions útils. Amb anys de retard, un cec es podia per fi beneficiar de tota la potència del seu smartphone de la mateixa manera que qualsevol altra persona.

 

Si ens parem a pensar en com aquests avenços van afectar la societat d’aquell moment trobem que, al principi, les persones invidents van quedar clarament marginades davant la popularització dels telèfons mòbils. Mentre la majoria de gent gaudia d’un petit ordinador a la seva butxaca que anava molt més enllà de les trucades de veu, un cec amb prou feines podia fer més que memoritzar combinacions de tecles i trucar de la mateixa manera que hauria trucat amb un telèfon fix.

 

Però la mateixa tecnologia que va generar aquesta discriminació va ser la que, a posteriori, va possibilitar la creació de la solució al problema amb els lectors de pantalla.

 

Fins que van arribar les pantalles tàctils.

 

La creixent qualitat de les pantalles, tant pel que fa a la imatge com de sensibilitat al contacte, va propiciar l’aparició de teclats virtuals dibuixats a la pantalla que es podien adaptar a les preferències de l’usuari.

 

La bona acceptació d’aquestes noves interfícies tàctils va fer desaparèixer els teclats físics en quatre dies i tots els smartphones van convertir-se en un vidre pla.

 

Va beneficiar-se tothom d’aquest avenç tecnològic? És evident que no. Les persones cegues van assistir impotents a la desaparició d’una forma àgil i segura d’interactuar amb el seu dispositiu a través del tacte: el teclat.

 

També és cert que, al cap d’un temps, els lectors de pantalla van tornar novament al rescat de la comunitat invident i, adaptant-se a la nova realitat, van oferir mecanismes per explorar la pantalla mitjançant el tacte, però sense activar res per accident.

 

La tecnologia al rescat dels marginats que ella mateixa havia creat, un cop més.

 
Aquesta petita història de la relació de les persones invidents amb els dispositius mòbils (en la qual l’autor d’aquest article s’ha vist estretament implicat), és extrapolable a infinitat de situacions. Els avenços tecnològics són imparables i en la majoria de casos estan pensats, tornant a la definició de tecnologia del principi, per satisfer les necessitats (reals o artificialment creades per raons de mercat) de l’ésser humà o, millor dit, d’una part de la humanitat.
 
Cada novetat tecnològica ens aboca a una nova realitat que deixa el nostre món obsolet de mica en mica. No cal ser invident per sentir-se desplaçat. De cop i volta veiem com han desaparegut la majoria d’oficines bancàries. Sentim a parlar de les bondats de la banca electrònica, sense cap sensibilitat envers amplis sectors de la societat amb escasses competències tecnològiques. La mateixa intel·ligència artificial, que pot fer diagnòstics mèdics amb una precisió desconeguda fins ara, es fa servir també per decidir si una persona empresonada pot beneficiar-se d’un permís penitenciari o no. Apareixen notícies que parlen de fortunes de diners reals pagades a canvi d’un actiu digital que costa d’entendre què és, fluctuacions del mercat de les criptomonedes, cotxes autònoms o concerts d’artistes al metavers —on, per cert, una casa virtual pot costar més que la casa més cara de Balsareny.
 
Impossible estar al dia de tot. Un cop acceptat aquest fet, en els articles d’aquesta secció ens conformarem a intentar entendre com la tecnologia afecta el nostre present i futur, compartirem més dubtes que respostes al voltant del tema i comprovarem com ens facilita la vida alhora que ens la complica.
 
Text i foto: Ferran Gállego