PUNTA DE BRAU
Sí, nosaltres, en aquell dia que omple i omplirà la nostra història, vàrem travessar essent conscients del perill d’enfonsar-nos amb dignitat, però sense por; vàrem ser vexats i apallissats, però valents per sobreviure.
Avui
i amb la nova flamarada del recent arribat estiu, em plau compartir amb
vosaltres dignitat poètica a través de Marga Moreno a la seva columna “De
reüll”, en, com sempre, el meu diari El Punt
Avui, “Travessar el llac”:
“Hi ha un relat molt popular als països de
parla alemanya que, com acostuma a passar, ha donat pas a una expressió
quotidiana. Prové d’un poema de l’escriptor de principis del segle XIX Gustav
Schwab i es titula ‘El genet i el llac de Constança`. Narra la història d’un genet que ha de travessar en vaixell el famós
llac de la ciutat alemanya fronterera amb Suïssa. El llac és glaçat i ell,
sense adonar-se’n, el va travessant a cavall sense distingir la terra ferma i
erma del gel i, òbviament, sense ser conscient del perill. Quan arriba a
l’altra riba, s’adona de la proesa que ha fet involuntàriament. I, malgrat que
la gent que l’ha vist arribar l’està lloant com un heroi, el genet, de cop i
volta, es desploma de la muntura i, corglaçat de veure el que ha aconseguit
sense ell saber-ho, mor. Travessar el llac de Constança ha quedat com una
metàfora que al·ludeix a l’atreviment inconscient i a la por retrospectiva. És
tan popular que s’hi refereixen creacions de diverses disciplines, i potser la
més coneguda és l’obra de teatre de Peter Handke Cavalcada sobre el
llac de Constança. Tot això ve a tomb
perquè sovint els ciutadans tenim la sensació que aquest país ha cavalcat sobre
gel trencadís durant un temps i que gairebé ha tocat l’altra riba, però que
ara, girant la vista enrere, s’ha espantat de la gesta que ha fet. De fet, no
tant el país com certs polítics. Som-hi, doncs, sou vosaltres, mentiders, els
que heu de travessar el LLAC sense excuses de mal pagador.” (El Punt Avui,
juny 2022).
Josep Gudayol i Puig
Sí, nosaltres, en aquell dia que omple i omplirà la nostra història, vàrem travessar essent conscients del perill d’enfonsar-nos amb dignitat, però sense por; vàrem ser vexats i apallissats, però valents per sobreviure.
Imatge (Wikimedia Commons): 'El genet al llac de Constança', font de Peter Lenk a Überlingen, Baden-Würtenberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.