Resposta
La
fotografia correspon a la casa del Maiol, situada als afores del nucli urbà,
però molt a prop del mateix, al costat del camí de l’antiga via del Carrilet. Segurament
alguns heu passat moltes vegades pel seu costat i potser no en sabíeu el nom.
Si sortim del nucli urbà pel carrer del Carrilet (paral·lel a l’Institut Escola Guillem), després de travessar l’antic pont de la via, al cap d’uns 150 metres, veurem la casa del Maiol a la dreta del camí, no ben bé al mateix nivell sinó que queda uns pocs metres per sota; per tant, cal fer una petita baixada per accedir a la façana de la casa. No és una casa molt gran, però, per la seva proximitat al nucli de Balsareny, és com un símbol del poble.
En realitat, la casa està construïda sobre les terrasses fluvials que fa milers d’anys van anar deixant al descobert tant la riera del Mujal, que passa per sota del pont, com el Llobregat, que passa pel sud-est de la masia. El material principal de què està feta és la pedra sorrenca, cosa molt habitual.
Si sortim del nucli urbà pel carrer del Carrilet (paral·lel a l’Institut Escola Guillem), després de travessar l’antic pont de la via, al cap d’uns 150 metres, veurem la casa del Maiol a la dreta del camí, no ben bé al mateix nivell sinó que queda uns pocs metres per sota; per tant, cal fer una petita baixada per accedir a la façana de la casa. No és una casa molt gran, però, per la seva proximitat al nucli de Balsareny, és com un símbol del poble.
En realitat, la casa està construïda sobre les terrasses fluvials que fa milers d’anys van anar deixant al descobert tant la riera del Mujal, que passa per sota del pont, com el Llobregat, que passa pel sud-est de la masia. El material principal de què està feta és la pedra sorrenca, cosa molt habitual.
El nom de la casa, el Maiol, ve de la paraula mallol o mallola, que significa “vinya novella”. En aquest cas, el nom de Maiol és un ieisme molt propi del català central, és a dir, el fet de substituir de so de la lletra “ella” pel de la “i”, sobretot quan parlem. En aquest cas, al llarg dels anys, el nom escrit ha quedat ioditzat: el Maiol. Ja veiem que és normal a la zona, ja que, per exemple, a Vilafruns hi tenim el polígon de les Maioles. L’arrel de la paraula, en tots dos casos, ens fa pensar que antigament hi havia hagut vinyes.
Sembla que abans d’edificar la casa, ja hi havia uns porxos (coberts, pallisses), que avui, justament, no hi són. La intensificació de l’explotació agrària i el consegüent increment demogràfic, amb l’aixecament de noves terres per plantar-hi ceps, on abans hi havia erms o boscos, hauria donat origen al nom del Maiol.
Mentre en documents del segle XVII només es parla de vinyes, als cadastres i llibres de vàlues del segle XVIII i els amillaraments del XIX apareix pertot arreu el terme mallol (vinya novella) de primer/segon any; fins que, a finals de segle, la fil·loxera va estroncar la riquesa vitícola de Balsareny.
Isidre Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.