CINC MINUTS
Són les cinc de la matinada. Em llevo i sospeso una
quietud matinal que em dona aquest temps encara primaveral i el silenci em fa
adonar i gaudir de comprovar el que és un poble quan entre el treball i el
repòs no sempre sap valorar una pau diària.
Després de rentar-me la cara, vaig a la sala polivalent i
obro la màquina d’escriure per fer-vos arribar la meva reflexió compartida que
tant m’agrada.
Avui els nostres “Cinc Minuts” són, tal com intento
reflectir en el títol, explicar el meu comiat a la família Serra.
M’explico: vaig ser present, aquella tarda de comiat i el
meu instint pretensiós m’empenyia a pujar dalt de l’estrada. Sí, després de
valorar tot el vídeo ple de mostres on es feien presents totes les activitats
socials, culturals i d’altres, vaig estar a punt de pujar-hi, però vaig saber
mantenir-me ferm a la meva butaca.
No tant, en el vídeo, però en els pocs parlaments de
comiat, vaig trobar-hi a faltar una entitat balsarenyenca, que amb uns fets
puntuals, hi havia d’estar convidada. Vaig estar a punt de pujar a l’estrada i
explicar, si voleu, dins el meu fet pretensiós uns fets encapçalats pel meu
comiat personal a la família Serra. L’entitat a què em refereixo és Ràdio Balsareny.
Però començo per un fet personal: si no m’equivoco són prop de cinquanta anys que
cada dissabte a les onze del matí entrava a l’establiment Forn Serra.
En agafar la bossa i en haver abonat el producte, sempre
recordava la Concepció: “Bona setmana, saluda els de l’obrador!” També, no
sempre, demanava per entrar a l’obrador i saludar dos homes d’un ofici honrat de forner, mentre
elaboraven el producte artesanal de pa amb el forn de llenya. Ho trobo a
faltar. Cinc Minuts llargs, però crec que val la pena.
Cada any, en arribar les festes santjoanenques, per Sant
Joan, el Forn Serra obsequiava els seus clients amb el sorteig d’una coca de
dos metres de llargada de tres gustos: xocolata, crema i fruita. La mecànica
del sorteig era la següent: Ràdio Balsareny hi era convidada per tal de fer el
sorteig en directe per a tots els oïdors i un periodista personal entrevistava
la clientela. La sort la donava mossèn Joan Bajona i Pintó mitjançant
l’extracció de les paperetes premiades.
Ho trobo a faltar. Vaig estar a punt de pujar dalt de
l’estrada i explicar i donar el meu comiat físic a tota la família Serra. El
meu condol: us trobem a faltar.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.