El llac de Navarcles

RACONS DEL BAGES
 

Vista general del llac de Navarcles

 
El llac de Navarcles és un petit embassament artificial del riu Calders (que neix a Monistrol de Calders). El llac comença en una petita resclosa del riu, la resclosa de la Pólvora, després dels anomenats meandres (revolts) de l’Angle; i acaba amb una petita presa, per sobre de la qual hi passa una carretera que enllaça el poble amb la carretera de Manresa a Vic.
 

Aspecte hivernal del llac

El llac té uns 345 metres de longitud per 65 d’amplada mitjana i és el segon en extensió del Bages, després del llac de l’Agulla. A banda i banda, hi ha uns cingles de materials calcaris, sorrencs i altres, excavats pel riu en milers d’anys, molt després de la desaparició del mar que hi havia a la Catalunya Central. El costat esquerre del llac gairebé toca al  cingle; per això, al llarg d’uns 100 metres, hi ha una passarel·la metàl·lica que permet el pas a peu. En canvi, el seu costat dret és més ample: hi passa la carretera, hi ha un passeig d’arbres, un  parc infantil, la font del llac i un berenador (amb bar i serveis a l’estiu).

Passeig amb plàtans al costat dret del llac

Segurament aquest llac resulta molt familiar per a molts dels lectors. Antigament se l’anomenava la “platja de Navarcles”, perquè s’hi podia anar a banyar-se, en una època en què la platja ens quedava lluny, aquí a l’interior, i no s’hi anava tant com ara. Actualment no hi està permès el bany, però s’hi realitzen gran quantitat d’activitats lúdiques i esportives, sobretot a la temporada estiuenca, gràcies a l’aigua i també als cingles: escalada, pont de mico, persianes, tirolines i tir amb arc; també lloguer de canoes, caiacs, bicicletes... S’hi pot practicar la pesca i, si més no, molta gent hi va a caminar o passejar, donant una o més voltes al llac (el seu perímetre és d’uns 700-800 m.). També hi ha un petit rocòdrom i aparells de gimnàstica a l’aire lliure.
 

Taules i bancs per fer pícnic, al costat esquerre

Aigües avall, a uns 200 metres després de la presa, el Calders rep, per l’esquerra, les aigües de la riera de Navarcles, una riera que travessa tot el poble i que procedeix del cantó de Talamanca. Aquí el riu es torna a eixamplar molt i sembla un altre llac. Poc més enllà, passa per una resclosa i fa el darrer meandre, molt pronunciat, al final del qual aboca les aigües al Llobregat, al mateix terme de Navarcles, just al punt on hi ha un altre cingle, edificat al capdamunt, que conté restes d’un escull coral·lí i fòssils marins. En aquesta zona, a les roques per on ha passat el riu, s’hi observen uns forats o “calderes”, deguts als remolins que fa l’aigua, que les han anat erosionant; aquest fenomen és molt freqüent en aquest riu i d’aquí li ve el nom de “Calders” (i de retruc, al poble del Moianès). 

Cingle del marge esquerre del llac

Si des de la presa deixem el riu i agafem el carrer que puja cap al nucli urbà, al cap d’uns 100 metres, a l’esquerra, veurem un altre espai, amb una gruta, on hi ha la font de la Cura (nom d’un antic mas), anys enrere molt concorreguda. Actualment encara hi ha algunes taules i bancs de fusta, i s’hi han incorporat aparells de gimnàstica i una àrea per autocaravanes. La font es troba en un salt d’aigua del també anomenat torrent de la Cura.
 

Cingle i passarel·la que permet el pas a peu per la vora del llac

Com veiem, a Navarcles hi conflueixen molts cursos d’aigua. També hi ha moltes fonts. Per tot plegat, sempre s’ha dit que “a Navarcles hi ha molta aigua”. 

Camí arranjat per poder travessar a peu el llac per la seva part nord

Aquests darrers anys s’ha revifat molt l’ús del llac i de tot el seu entorn, pel que fa a les activitats que s’hi fan i també pel respecte al medi ambient. Hi ha molts contenidors de reciclatge en tot el seu contorn, molts rètols referits al respecte del medi; i més taules i bancs, per fer pícnic, que no hi havia abans.
 

Resclosa de la Pólvora, del riu Calders, per on passa l’aigua poc abans d’arribar al llac.

Per últim, hi ha plafons indicatius sobre els itineraris de natura que s’hi poden fer, els ocells que hi podem trobar, les principals espècies vegetals, mapes sobre punts d’interès del municipi, etc. Així, un dels itineraris és la ruta fluvial que va de la presa fins a l’aiguabarreig del Calders amb el Llobregat i fins arribar al pont Vell que separa Navarcles de Sant Fruitós.

Aiguabarreig del Calders, que ve per la dreta, amb el Llobregat, que tira avall per l'esquerra 

Text i fotos: Isidre Prat Obradors