OPINIÓ
Casal Verge de Montserrat
En relació amb l'article d'Ana García Alarcón publicat al
Sarment en el número d'octubre de
2021, volem fer públic el suport total de la nostra família perquè estem patint
la mateixa situació (falta d'higiene, ungles plenes de menjar, lleganyes seques
a les parpelles, sovint està vestida amb roba que no és seva, etc.). Cal dir
que, a dia d'avui, en això està millorant una mica.
Igual que l'Ana, també ens posem en contacte via correu
electrònic amb el gerent del Casal. Les respostes acostumen a ser tergiversar
els fets i sempre posant en dubte les nostres queixes, de les quals tenim
fotografies i que li fem arribar.
Les formes que utilitza el gerent en les seves respostes,
considerem que no són les adients, ja que ens adrecem a ell de forma
respectuosa i l'única intencionalitat que tenim és vetllar per la cura del
nostre familiar resident. Sempre he cregut que una queixa ben gestionada és
oportunitat de millora, però estem veient que no és el tarannà d'aquest gerent.
Se'ns fa difícil entendre les restriccions que hi ha al
Casal a l'hora d'estar amb els nostres avis, tenint en compte totes les ordres
de la Generalitat, tant a l'interior de la Residència com sortides qualsevol
dia, sense restriccions però complint totes les mesures de seguretat. En la
nostra residència, a hores d'ara no podem accedir a l'interior i només permeten
sortides a passejar tres dies a la setmana un màxim de dues hores per dia. Ens
recorda més una presó que una residència d'avis.
La valoració que en fa d'aquesta situació el president
del Patronat, mossèn Antoni, és que ho fan pel benestar dels avis. De quin
benestar parla, si se'ls està privant de l'acompanyament dels seus familiars?
On queda la cura emocional? Malgrat aquestes restriccions, no oblidem que el
virus, l'última vegada que ha entrat a la Residència ha estat a través d'un
treballador, sense descartar que també hi pot entrar pel mateix gerent, la
vicepresidenta o el mateix mossèn.
Les persones que formen el Patronat tenen tota la responsabilitat
en l'aplicació d'aquestes mesures; ara bé, soc de l'opinió que el president del
Patronat és la màxima responsabilitat del gerent i del que està passant al
Casal i del malestar dels familiars i residents i és qui mana.
M'agradaria molt que les persones responsables del Casal
tinguessin el mateix horari de sortida que els avis, a veure què opinaven. Quin
motiu hi ha perquè els avis no puguin sortir cada vegada que vulguin amb totes
les mesures de sanitat?
Quin motiu hi ha, amb totes les mesures de seguretat, per
tal d'entrar al Casal?
Per què li agrada a la gent manar tant? Hem perdut un any;
si això dura cinc anys mes, què farem amb els avis, continuarem així?
Tothom surt menys els avis del Casal. Quan passin 50 anys
recordarem el dany fet, la història es posarà les mans al cap. Cal recordar que
el Casal és del poble i per al poble i mai deixarem de lluitar amb la veritat
per als nostres avis.
Jo, personalment, sol·licito que el Sr. gerent sigui
acomiadat, per falta de confiança amb les famílies. També, entre altres coses,
vol comunicar-se amb els familiars per correu electrònic, mai personalment.
Cal recordar que nosaltres som els clients i paguem
gairebé 2000 euros al més com a mínim, perquè ens rebi o atengui personalment.
Continuaré informant.
Juan Rivero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.