LA GARSA
Aquest documental és un recull d'entrevistes que fan de fil conductor per explicar la vida del maquis Ramon Vila Capdevila (Maroto, Passes llargues, Caracremada...), abatut per la Guàrdia Civil el 7 d'agost de 1963 a la Creu del Perelló, un indret molt proper a Balsareny. Entre les persones entrevistades hi ha dos balsarenyencs: la Ramona Freixa i el Joan Casanova (el Joan de Casamitjana). La Ramona, familiar d'en Ramon Vila, explica la vida a Peguera, lloc on van néixer tots dos. Per la seva part, el Joan Casanova explica com aquella nit d'agost de 1963 se li va presentar la Guàrdia Civil a casa manant-li que anés “al cuartel a avisar que tenían un hombre muerto allí arriba".
També hi ha podem veure Joan Busquets "el Senzill", company d'armes de Vila i, possiblement l'últim maquis català viu. Actualment té 92 anys i viu a Normandia, després de passar per un consell de guerra i una pena de mort commutada per 20 anys íntegres de presó a Espanya. També hi ha Josep Maria Reguant, que va ajudar al seu pare —metge de Sallent— a fer l'autòpsia del guerriller. Aquest, a banda d'explicar molts detalls sobre com van tractar el cos les forces de l'ordre, com a estudiós que és del maquis, ens recorda passatges de la vida de Ramon Vila tan importants com l'aniquilació d'una columna de tancs Panzer de les SS nazis durant la segona guerra mundial en represàlia per la matança de civils d'Oradour-sur-mer, o que a causa del seu caràcter marcadament llibertari, va rebutjar la Creu de la Legió Francesa. Podent viure bé i tranquil amb la paga oferta pel govern francès com a membre de la Resistència, Vila Capdevila va decidir seguir la lluita armada, aquest cop a l'estat espanyol. Reguant acaba resumint la vida de Ramon Vila en dues paraules: auster i heroi. Que mai un home tan senzill havia fet coses tan grans, sobretot amb el seu grup de partisans a la Resistència Francesa.
També podem escoltar l'arqueòloga Marta Pujol, que ens recorda que l'exhumació del cadàver l'any 1999 va ser la primera que es va fer a l'estat espanyol d'una víctima de la repressió franquista amb mètode científic.
Acabada la projecció van pujar a l'escenari Domènec Òrrit, alcalde de Castellnou de Bages i impulsor del documental, i Pep Cara, membre del Centre d'Estudis Josep Ester de Berga, militant llibertari, mestre i historiador. Entre tots dos van anar explicant més històries de maquis del Bages i el Berguedà. Van coincidir que s'havia de fer molta feina per recuperar la memòria dels represaliats per la dictadura, i que cada dia que passa és una mica més tard. Pobles del voltant ja han anat fent accions per preservar la memòria, unes de tímides i altres de més valentes, però en el cas de Balsareny, aquest era el primer acte que es feia "tocant" aquest tema. Van animar les entitats i la gent a fer feina perquè tota aquesta història tan recent, i alhora, tan amagada, no es perdi. També van recordar un fet que havia passat al nostre poble: l'assassinat de l'esmolet de Sallent i el seu germà durant la dura repressió que van patir el Bages i el Berguedà durant el novembre de 1949, amb 5 morts i una trentena de torturats.
Acabant l'acte, molta gent va comprar llibres del Centre d'Estudis Josep Ester i van sorgir projectes futurs amb els dos convidats. Una bona jornada de record de la lluita per les llibertats i la recuperació de la memòria.
La Garsa
Fotos: Alfred Selgas / Pere Brunet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.