divendres, 29 de gener del 2021

Som conscients del que ha passat i encara passa?

CINC MINUTS
 
Són les cinc i alguns minuts de la tarda d’aquest 5 de gener de 2021, en una tarda grisa i freda pròpia del temps que estem, i sento el primer avís anunciant l’arribada dels Reis de l’Orient, i amb la llum del dia reposant soc conscient de tota la il·lusió infantil, que també vaig experimentar en els meus anys d’infantesa. Malgrat aquesta il·lusió infantil, enguany una tristor portada per aquesta vergonya pandèmica, permeteu-me fer d’aquests Cinc minuts una reflexió sobre l’estat actual en què ens toca viure.
 
Us convido a reflexionar prenent l’exemple del raonament de la senyora Carme Vinyoles Casas “Quan es mor un ancià” (diari El Punt Avui) de la seva columna d’opinió ‘Raça Humana’: «Durant la primera onada de la pandèmia vam deixar morir la generació que ho havia donat tot per aixecar el país, la més vulnerable, nascuda entre els anys vint i quaranta del passat segle, contagiant-se en residències i sense el consol d’acomiadar-se dels familiars. Més enllà del factor sorpresa incidint sobre una sanitat pública retallada i de la manca real d’equips de protecció i de respiradors per salvar vides, hi havia un cert i inquietant alleujament inicial davant el fet que el virus s’acarnissés amb els ancians, a més d’algunes declaracions sobre la conveniència d’excloure’ls dels tractaments, que realment fa pensar.»
 
Cinc minuts són cinc minuts i la columna de la Carme és llarga, però el paràgraf ja dona el toc reflexiu que el que signa us vol fer arribar. Acabo, però, amb el següent: a l’Àfrica, quan mor un vell desapareix una biblioteca. Millor any per a tots!
 
Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.