Gerard Feliu Ribalta, expressió mundial viatgera i informàtic expert

ENTREVISTA

Encetem any i una nova entrevista: aquest cop, a Gerard Feliu Ribalta, balsarenyenc de tota la vida, autònom anomenat “freelance”: aquella persona que treballa per compte propi, donant servei a particulars i empreses. En el seu cas, els serveis que ofereix són d’assessorament i suport informàtic, que en l’argot modern són “Tecnologies de la Informació i Comunicació”.
 
En Gerard va néixer l’11 de juny de 1981 i va estudiar l’EGB i ESO a Balsareny i el batxillerat a l’ETPD de Navàs. Actualment estudia Turisme a la UOC i formació contínua en Tecnologies de la Informació (TIC).
 
Viatjar és la seva principal afició: «Tinc una necessitat innata de descobrir nous països i cultures diferents. He viatjat a més de 60 països arreu dels cinc continents, i amb ganes de seguir descobrint-ne més. Alguns dels viatges que més m’han impactat, ja sigui per la seva llunyania o pel canvi cultural, són els Estats Units, el Canadà, el Perú, Bolívia, Veneçuela, Jordània, l’Índia, la Xina, Singapur, Austràlia, Sudàfrica, Kènia i Gàmbia; i entre els més propers soc un enamorat d’Islàndia, per la seva natura inhòspita. Tinc el somni de veure les místiques aurores boreals algun dia.»
 
Pel que fa a l’esport, li agrada molt i en practica quan pot, tot i que menys del que voldria. Li agrada el ciclisme de BTT i, a l’hivern, practicar esports com l’esquí alpí o el patinatge sobre gel. Algun cop també ha practicat Wakeboard al Canal olímpic de Castelldefels. Sobre la lectura, ens comenta que llegeix principalment llibres de viatges i documents tècnics de la seva professió. En el temps lliure, a part de viatjar o practicar algun esport, també li agrada fer trobades amb els amics, anar al teatre o veure alguna bona pel·lícula al cinema o a la televisió.
 
— Hem sabut de la teva professió tecnològica dins del camp informàtic. Explica’ns: com va començar tot?
 
— Sí, així és. De petit ja m’agradava el mon tecnològic i ja manipulava els primers ordinadors que tenia, cap a l’any 95. Tant és així, que on anava a comprar el material informàtic ja veien en el meu interès un bon candidat a treballar en la matèria. I així va ser, per aquells voltants del 1999 i amb l’any 2000 a la vista, en un context econòmic favorable i l’anomenat “efecte 2000”, corrien bons temps i hi havia alta demanda de feina, també en el món tecnològic/informàtic. És per això que amb 18 anys em vaig posar a treballar en una empresa de serveis informàtics. Allí vaig començar, i des d’aquell inici ja són 21 anys en la professió.
 
— Hi tens algun antecedent familiar en aquest camp?
 
— En aquest cas, no podríem pas dir que hi hagués arrels familiars en aquest mon tecnològic, més aviat al contrari: a casa érem mig de pagès, i de tecnologia, poca. Més aviat la influència va ser pels videojocs, ja que quan sortien els primers ordinadors bàsicament eren per jugar o processadors de textos bastant bàsics.
 
— Ens podries fer algun raonament sobre la importància d’haver entrat en aquest camp?
 
— M’agrada el meu camp, bàsicament perquè trobo que el que faig és posar els mitjans, o bé solucionar els problemes, perquè la gent pugui fer la seva feina. Quan de petit era jo qui em trobava amb problemes, no sabia massa a qui recórrer. Ara que tinc una bona base, i el món tecnològic a vegades és força complex d’entendre, veig com n’és d’important, tenir uns bons coneixements per, ara sí, poder ajudar els qui tenen problemes o no se’n surten. És que a vegades les màquines són molt difícils d’entendre! (riu).
 
— Creus que es fan servir correctament els coneixements emprats en la tecnologia informàtica?
 
— Avui dia tenim tantes eines de comunicació digital que a vegades es fa difícil comprendre com funcionen. Aquí els joves ho tenen més fàcil, perquè ja han nascut amb la tecnologia. Veus nens petits d’un any com ja manipulen una tauleta digital, és que les fan tan intuïtives que gairebé no necessiten manual d’instruccions. En canvi, la gent més gran, que és d’una altra generació, no han crescut amb aquesta revolució tecnològica i és comprensible que els costi més d’entendre i de comprendre com funciona. Dit això, un cop enteses, les eines de comunicació digital són una eina brutal. La transmissió d’informació, imatges o vídeos en temps real és brutal. Ara bé, cal anar molt amb compte en la difusió de noticies no contrastades o “fake news”, cosa que està a l’ordre del dia, i pot fer més mal que bé. Com a consell, cal fer servir sempre el sentit comú!
 
— Coneixent el teu currículum viatger a través de tot el món, ens podries explicar alguna impressió que hagis pogut experimentar?
 
— Ja sigui per conèixer noves cultures, sobretot a l’Àfrica és on he tingut un contacte més impactant, convivint en proximitat amb tribus gairebé aïllades de Gàmbia i del Senegal, la multiculturalitat ètnica de Sud-àfrica, la proximitat i amabilitat dels habitants del continent Sud-americà, com Veneçuela, el Perú o Bolívia. Són persones que tenen poc per viure, però tenen just el que necessiten per ser feliços. No tenen grans pretensions; potser això els evita les frustracions del món occidental. Em ve al cap aquella dita que diu “no és més feliç aquell qui més té, sinó aquell qui menys necessita”.
 
— Quin fet et porta a viatjar tant?
 
— Les persones són un dels factors que més m’atrau de conèixer nous indrets; també ho són la natura i els paisatges. M’encanta veure i gaudir d’espectacles de la natura que hi ha repartits arreu del món. Des del Gran Canyó del Colorado, a les cascades infinites de Veneçuela, els glaciars d’Islàndia, el volcans de Hawaii, Sicília o Tenerife sense anar més lluny, els guèisers de Yellowstone, el gran salar de Uyuni a Bolívia, el desert d’Atacama a Xile, la gran barrera de Coral d’Austràlia, les zones pantanoses dels Everglades (Florida), el delta del riu Orinoco (Veneçuela), el desert de Wadi Rum de Jordània... És un llarga llista. També m’han interessat sempre les creacions de l’ésser humà dignes d’admirar, des de les més antigues, com el Machu Pichu del Perú, el temple de Petra a Jordània, les piràmides d’Egipte o la gran muralla xinesa, fins als gratacels de Nova York, la disbauxa de Las Vegas o les excentricitats de Dubai. I per últim, molt lligat amb l’amor per la natura, és la part de l’observació de fauna única i salvatge. He fet alguns safaris increïbles, tant per Kènia, Tanzània o Sud-àfrica. El còndor dels Andes del Perú. Veure coales en llibertat i cangurs a Austràlia va ser apassionant. I el recent viatge a Polònia ens va permetre veure els últims bisons europeus en llibertat a la regió de Bialowieza, gairebé a la frontera amb Bielorússia. Com que viatjar pel món és la meva gran passió, la incertesa de saber què hi ha més enllà de les nostres fronteres em desperta un gran interès a descobrir-ho. Perquè després d’haver-ho fet bastantes vegades, sempre hi ha quelcom de nou que no deixa de sorprendre’t, i és que el món és tan gran!
 
— On et podem trobar si requerim els teus serveis professionals?
 
— En un poble com Balsareny tots ens coneixem i el contacte és fàcil. També se’m pot contactar a través de mòbil o el correu electrònic info@skynet.cat. El meu nom comercial és Skynet Serveis Informàtics i tinc la pàgina web: www.skynet.cat .
 
— Voldries afegir alguna cosa?
 
— Doncs sí, m’agradaria aprofitar l’avinentesa per fer publicitat d’un blog personal en el qual relato alguns dels viatges que vaig fent (www.unmundodeviajes.com) i un compte d’Instagram amb fotografies 

( https://www.instagram.com/1mundodeviajes/ ).
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Gerard Feliu