dijous, 21 de setembre de 2017

Montse Sanmartí, més de 30 anys de mestra

ENTREVISTA


Montse Sanmartí, més de 30 anys exercint de mestra a Balsareny

Montserrat Sanmartí i Simon va néixer el 10 de juny de 1956 a Barcelona, i va créixer al barri de la Sagrada Família. Posteriorment va anar al parvulari i els primers cursos de primària a l’escola que hi havia dins del recinte del temple, popularment anomenada “Els caganers” (actualment n’hi ha una rèplica que es visita); després al col·legi de monges “Divina Pastora” i el batxillerat superior, com que ja treballava, el va fer a l’acadèmia “Res Nostra”.

Actualment estudia anglès al Go idiomes de Sallent. Li agrada molt llegir, els últims llibres que ha llegit són: “Bettý” d’Arnaldur Indridason i “Los ritos del agua” d’Eva García Sáenz de Urturi; aquest és el segon d’una trilogia. També li agrada viatjar i, ara que ja s’ha jubilat, ha pogut complir dos desitjos que tenia pendents: a la tardor, anar a fer senderisme per la Gomera i gaudir d’un concert d’orgue a l’església de la Madeleine de París. Les seves activitats de lleure actualment són: caminar, llegir, anar a la platja, ballar i badar.

— Com és que vas decidir fer de mestra?

Sempre m’han agradat els infants. Quan era petita es veu que tenia traça a entretenir els meus cosins petits, i també quan jugava sola ja feia de mestra amb les meves nines.

— Quins estudis universitaris vas seguir?

En primer lloc, els estudis de magisteri (especialitat de llengües) a la Universitat Autònoma. Al cap de 20 anys hi vaig tornar a fer el postgrau d’Infantil.

— Quines edats d’alumnes has tingut?

He treballat amb infants de totes les edats. Vaig començar amb alumnes grans (sisè, setè i vuitè) i he acabat amb alumnes d’infantil.

— Com creus que afecta la societat als infants?

L’escola és el reflex de la societat i estem en una societat canviant. Els valors que es tenien 35 anys enrere no són els mateixos d’enguany. Actualment hi ha un excés d’estímuls i infants amb agendes carregades d’activitats, alguns disposen de poc temps de lleure. Els infants han de jugar, ja que jugant és on realment aprenen. Crec que hi hauria d’haver més parcs infantils o aprofitar el pati de l’escola (amb un horari d’obertura i tancament) per dotar-lo de diferents espais de joc: enfilar-se, amagar-se, experimentar, un sorral,  jocs per als més petits protegits amb un terra tou… Cuidar els nostres infants és fer una inversió de futur.

— Com valores el treball i la responsabilitat del professorat?

La feina de mestra és un sentiment molt profund que tens dins teu i si per un moment et pares a pensar tota la responsabilitat que comporta t’espantes. Els pares et confien el benestar dels seus fills i filles. Primerament els has de cuidar: una criatura que no va contenta a l’escola difícilment aprendrà. De vegades cal comunicar a les famílies alguna cosa que no acaba d’anar a l’hora, i és un moment difícil. Cal trobar solucions ràpides als problemes que sorgeixen diàriament, però quan tanques la porta de la classe t’oblides que a fora hi ha un altre món.

— Com vas arribar a exercir a Balsareny?

A Balsareny hi vaig arribar el desembre de 1980 a fer la substitució de la Carmina. Hi he estat gairebé 31 anys. També he treballat a Mataró, Canovelles i Manresa.


Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.