BALSARENY AVUI
Conversió ecològica: Revolució
cultural
“La nostra campanya d’enguany porta aquest suggerent
títol. És urgent per a la nostra supervivència com a éssers humans que abordem
aquest tema i posem fil a l’agulla. La trobada central de la campanya tindrà
lloc a Barcelona el proper dia 2 d’abril” (malgrat que la consciència ecològica
creix al món, podem dir que encara no hi ha voluntat política a les societats
ni en els seus governants, ni prou moviment a l’opinió pública pel canvi que
necessitem).
Per a anar començant a pensar i a reflexionar sobre el
tema us fem arribar un fragment d’ un article de l’agenda llatinoamericana
d’enguany titulat : Ecologia Integral en la nostra pràctica.
Un canvi d’estil de vida
Moltes
persones, en molts de llocs, fent petites coses, en tots els aspectes de la
vida, marcaran un canvi profund en la vida d’aquest planeta i començaran una
civilització nova, civilització de l’austeritat compartida i del Viure Bé i en
harmonia amb la Mare Terra:
- Viure amb austeritat, sense luxes innecessaris, sense
nivells de vida ofensius per a la immensa majoria de la població mundial, que
viu en la pobresa.
- Eradicar en mi el consumisme. No comprar el que no
necessito. No pretendre tenir “l’últim model”. Zero despeses innecessàries.
Retallar comoditats innecessàries i invertir-les en favor de l’ecologia.
- Gastar menys aigua calenta.
- Zero menjar llençat a les escombraries. No a la dieta
obsessivament càrnia.
- Apagar els llums innecessaris, no utilitzar l’standby
dels electrodomèstics. No comprar nous aparells quan no ens són necessaris.
- Les
“cinc erres”: reutilitzar, reduir, reparar, reciclar, regular.
Es tracta d’una “reconversió ecològica”, tant com d’una
“revolució cultural”: tot és diferent, i és l’única sortida. El vell estil de
vida és “ecocida”: si no ens convertim, ens suïcidem.
Una opció pel decreixement
El
“decreixement” és una correcció de l’estil de vida que avui esdevé
imprescindible per desfer part del camí recorregut en l’autodestrucció del
planeta. És un tema delicat, perquè té molts enemics, ja que toca un dels
“dogmes” més sensibles del sistema econòmic, el del “creixement continu,
il·limitat”. Però en un planeta finit, on ja hem ocupat molt del que ell
necessita per refer el nostre consum, advocar per un creixement il·limitat
resulta insostenible (suïcida fins i tot). Continuar reivindicant el
creixement il·limitat per donar a tota la població mundial el nivell de vida
actual dels països desenvolupats implicaria poder disposar de diversos planetes;
però només tenim aquest.
Pretendre
continuar creixent d’aquesta forma és optar per autoasfixiar-nos. Necessitem: desacreditar
el mite de la modernitat del creixement il·limitat, intentar viure millor amb
menys, no creixement; sinó desenvolupament en un altre nivell, i no la bona
vida; sinó el bon viure/conviure.
(Araguaia
amb el Bisbe Pere Casaldàliga. Carta 85, febrer de 2017)
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.