ENTREVISTA
Carme
Tripiana, educadora social
a l’Ajuntament de Balsareny
Carme Tripiana López treballa
a l’Ajuntament de Balsareny com educadora social del servei d’atenció primària des
del juliol de l’any 2016, després de realitzar un concurs d’oposició.
La Carme és nascuda a Sabadell el 14 de juliol de 1976 i
va estudiar Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2010
s’habilità com a Educadora Social pel Col·legi d’Educadors de Catalunya. També
ha realitzat un postgrau en Art Teràpia a la Universitat de Girona.
A la Carme sempre li ha agradat llegir, i el darrer
llibre ha estat ‘La pell freda’, d’Albert Sánchez Pinyol, i entre les
seves autores preferides hi ha Rosa Montero i Ana Maria Matute. Pel que fa a
l’esport, li agrada molt la natació i també viatjar; ha estat a les Filipines, el
Brasil, Mèxic, Costa Rica i l’Índia. Estar amb la família i amics i fer
excursions forma part del seu temps de lleure.
—En primer lloc, digueu-nos: com va anar el fet d’exercir
com a educadora social?
—Exercir com a educadora és una feina
que sempre m’ha agradat. He treballat molts anys amb joves i amb les seves famílies,
i tot i que a vegades hi ha situacions complicades també hi ha moments molt
positius. Poder acompanyar en alguns moments és sempre gratificant.
—Quin compromís amb la societat comporta el fet deser
educadora social?
—Hi ha un escrit de Carles Capdevila que
diu: “Ens han d’ajudar amb la prevenció, a donar importància a les emocions, a
les relacions, a restablir vincles de confiança amb la societat. L’adjectiu que
els identifica és social, perquè vivim junts i ens calen complicitats. I el nom
és educador, perquè l’educació és sempre la solució, o treballador, perquè el
món l’arreglarem fent feina”. Crec que aquest fragment engloba molt bé el
compromís de la feina d’educador o treballador social.
—Quina tasca portes a terme? Surts al carrer?
—Actualment formo part de l’equip bàsic
d’atenció social primària, i tot i que sortir al carrer et pot anar molt bé, i
de vegades s’ha de fer, en l’equip bàsic d’atenció social primària la feina va
més dirigida a elaborar i participar en projectes educatius per donar resposta
a les necessitats socials detectades al municipi on es treballa. Es tracta de
prioritzar el treball educatiu amb infants i joves i amb les seves famílies.
Per tant, no correspon a la feina d’educar de carrer, la qual cosa seria un
altre perfil professional.
—En consonància amb la pregunta anterior, com ens
valoraríeu aquesta feina que es fa des del despatx?
—Doncs una feina només de despatx donaria
tan sols una resposta parcial, ja que és necessari el coneixement del territori
i la realitat social del municipi, dels recursos disponibles (lleure, educació,
salut, etc.) i les seves mancances, per poder donar una bona resposta a les
persones que acompanyem.
—I la vostra feina comporta tenir contacte amb altres
entitats?
—Sí, i a més a més és un punt molt
important. Poder tenir una bona xarxa entre les entitats i les persones permet
crear complicitats i experiències que millorin la qualitat de vida de les
persones que hi participen, ja que el treball que es realitza a les entitats té
una vessant educativa social i que és complementària i necessària per a la
nostra feina.
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.