En primer lloc, donar-vos les gràcies a tots per
ser aquí: residents, familiars, amics, veïns de Balsareny. I gràcies a
cuidadores, auxiliars i infermeres, que amb el vostre treball i amb el vostre afecte
teniu cura dels nostres éssers estimats. Sense vosaltres, que sou aquí cada dia
fent aquesta feina, res no tindria sentit.
Volem agrair també a l'equip directiu, amb la
nova direcció: benvinguda, Montserrat Figueres, gràcies per la tasca que estàs
realitzant, pel teu bon fer i per aconseguir que amb la teva feina ens hagis
transmès vocació, professionalitat i confiança. Estem molt contents de poder
tirar endavant aquest projecte amb la teva col·laboració.
Gràcies, Patronat, per permetre que el Casal
sigui de tots, obert a tots i sobretot, per permetre que a les persones que
tenim aquí els nostres familiars se’ns pugui escoltar. Estem molt contents que
tingueu en compte les nostres opinions i esperem que valoreu com a positiva
l'ajuda que us oferim.
Dels orígens del Casal Verge de Montserrat de
Balsareny en parla Francesc Soler Castella al seu llibre ‘Pàgines viscudes’,
que podeu trobar a la Biblioteca. Explica que l’industrial Ricard Viñas Coma va
deixar en testament una “forta quantitat” (no determinada) “en bé del poble de
Balsareny”, sense especificar més. El seu fill i successor a cal Viñas, Ricard
Viñas Geis, va parlar amb el rector Mn. Esteve Verdaguer i aquest va tenir la
idea. Va dir que en el pati de l’antiga rectoria (enderrocada durant la guerra)
ell pensava fer-hi un hospital “perquè el poble n’està mancat”. Es va posar fil
a l’agulla, es va buscar un arquitecte i es va construir l’hospital, amb una
sala d’operacions equipada amb instrumental de primera qualitat. Així va
començar tot.
Dues persones: un industrial i un rector, van
tirar endavant un projecte, que primer va ser un hospital i avui dia és la
nostra residència d'avis. Dues persones i un sol objectiu, pel bé del poble de
Balsareny.
Amb aquesta premissa partim nosaltres: pel bé
del poble de Balsareny. Aquest és el primer motiu pel qual hem
creat aquesta associació, perquè volem el millor per als nostres familiars i
pel poble de Balsareny.
I ens presentem avui per donar-nos a conèixer.
Després de moltes converses, reunions i debats, i amb el vistiplau de tots els
interessats, hem vist necessari que els familiars puguin tenir una
representació dins el Patronat que gestiona aquest centre, que dóna uns serveis
d'atenció tan necessaris. La nostra finalitat és aquesta, i així ho
contemplen els nostres estatuts. Volem conèixer la gestió del casal i
participar-hi, i que aquesta estigui a l'abast dels balsarenyencs que ho
vulguin.
En aquest centre hi ha les nostres persones
estimades, que un dia van haver de deixar enrere la seva llar, amb tot el que
això comporta, i van haver de ser atesos segons les seves necessitats per un
equip humà de professionals que els ajuden a mantenir una bona qualitat de vida.
Creiem que aquests professionals han d'estar ben reconeguts per la seva tasca i
el seu esforç.
Malauradament, però, moltes, moltíssimes
persones que ho necessiten no s'ho poden permetre econòmicament, i aquest és un
tema que ens preocupa molt i pel qual també voldríem treballar a fons.
Penseu que aquí dins compartim el mateix sostre,
la mateixa taula, alguns el mateix dormitori, els mateixos esforços per poder
assumir els costos que comporta viure al Casal, i tot plegat fa que vulguem
treballar plegats per ajudar a fer d'aquesta casa, la casa de tothom, un bé per
al poble de Balsareny.
I ho fem amb el vicepresident Alfred Selgas, la
tresorera Fina Sant, el secretari Jordi Vilanova, i els vocals: Fina Badia,
Isidre Viu, Roser Ribera, Teresa Pijoan, Rafael Jurado, Francisco Molina i Lluís
Mas, i jo mateixa, Montse Soler, com a presidenta. Jo sóc aquí només per una
persona, la Carme Escudé Manubens, la meva mare, resident al Casal des de fa
quasi cinc anys, primer en centre de dia i des de la mort del meu pare com a
resident.
La meva mare era una dona activa i força
coneguda a Balsareny, presidenta de la Llar dels Jubilats durant gairebé deu
anys, col·laboradora amb la parròquia, amb Càritas, membre de la coral... I la
persona que em va ensenyar que s'havia de treballar amb el poble i per al
poble, per aconseguir que les coses anessin millor. Es única i exclusivament
per ella, que jo avui sóc aquí.
I si com jo, com nosaltres, vosaltres creieu que
ens podeu ajudar a millorar, us convidem a formar part d'aquesta nova
associació, fent-vos-en socis, ja que hem pensat una quota assequible a tothom
de tres euros l'any, per tal que siguem el màxim possible d'afiliats, ja que
l’únic interès que ens mou és millorar els serveis, poder treballar, i no
guanyar diners. Els que sobrin, un cop pagada la burocràcia que representa
crear una associació, es reinvertiran en el Casal. En acabar aquest acte us
podeu associar sense cap problema.
Posarem una bústia al mateix Casal on podeu
deixar les vostres dades en cas que us vulgueu associar més endavant.
I ja per finalitzar, només estendre la mà a la
nova direcció, com hem dit a l’inici, Montserrat Figueres, perquè aquesta ens
acompanyi en el trajecte de dur a terme el que avui comencem.
Gràcies a tots.
Montserrat Soler
Paraules de
presentació de l’ARFAC el dia 2 d’abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.